L’Institut Josep Puig i Cadafalch de Mataró s’ha convertit aquesta setmana en la capital de la lluita contra les fake news a les escoles europees. Alumnes catalans, alemanys, suecs i francesos han participat en un projecte d’intercanvi de la Unió Europea (UE) conegut com Erasmus +, que busca que els estudiants practiquin l’anglès mentre tracten temes rellevants per a la UE. La responsable del projecte a Mataró, Lorena Anido, celebra aquesta oportunitat per als seus alumnes, que podran treballar aspectes claus de l’actualitat mundial i alhora aprofundir en la millora del seu anglès.
El projecte en què participa aquesta escola, pionera a Catalunya, és de llarga durada i està dividit en quatre blocs. La intenció de la Unió Europea és que els nens estableixin lligams entre ells i coneguin altres cultures i maneres de viure a partir de temes transversals que interpel·len els ciutadans de tot el món.
Els perills de les ‘fake news’ a les escoles
El primer bloc d’aquest projecte de Digital Media Awareness que s’ha treballat a Mataró ha estat per a les fake news. Segons la directora del centre, Rosa Betran, les fake news porten molts problemes de convivència a l’escola, ja que els rumors i mentides sobre els alumnes acaben generant tensions. Per això, celebra que el projecte serveixi perquè els alumnes s’adonin que és una problemàtica internacional i entenguin els perills que tenen les xarxes socials i les fake news.
La pròxima vegada que es reuneixin els alumnes serà a Alemanya, a l’octubre, on tractaran la identitat digital. El maig del 2023 aniran a l’illa francesa de Reunion, on analitzaran la petjada digital, i l’última parada serà Suècia, on reflexionaran sobre el discurs de l’odi. A cadascun d’aquests punts només hi podran anar vuit alumnes catalans, per la qual cosa s’ha de fer una selecció rigorosa d’estudiants amb bon nivell d’anglès.
El procés de selecció dels alumnes
Anido ha establert un concurs amb un barem per tal de triar aquests vuit alumnes de forma imparcial i transparent. Aquest barem, que està penjat al web del centre, estableix un sistema de punts segons la nota d’anglès de l’alumne i si presenta una carta de presentació i una entrevista, entre altres aspectes.
A més, els alumnes que en aquesta primera trobada han acollit un dels alumnes suecs, francesos o alemanys, comptaran amb un punt i mig més per tenir cert avantatge després d’haver ofert casa seva en aquest intercanvi. Una d’aquestes alumnes és Itziar Benítez, que assegura que aquesta ha estat una experiència “difícil” per les exigències de l’idioma, però “divertida”. “Permet socialitzar amb gent molt diferent i millorar l’anglès, tot i que al començament ens costava parlar amb ells”, explica.
“Ara parlem anglès al súper”
Aquesta alumna assegura que malgrat les dificultats per començar a parlar amb fluïdesa en anglès amb els seus convidats ara es troben que afegeixen paraules en anglès mentre parlen en català o que parlen anglès al supermercat. “L’altre dia vaig donar-li les gràcies en anglès a la caixera del súper i no me’n vaig adonar”, assenyala divertida.
Això mateix li ha passat a Sergi Lechuga, que ara es dirigeix als seus pares en anglès fins que se n’adona i torna al català. “El xip et canvia totalment perquè et passes el dia parlant en anglès”, apunta abans d’afegir que a mesura que ha anat passant la setmana els resulta més difícil parlar en castellà que en anglès.
El que més agraeixen els alumnes catalans que estan vivint aquesta experiència és poder conèixer altres cultures i formes de viure, “totalment oposades” en alguns casos. Això fa que l’experiència no sigui únicament una manera on practicar anglés sinó una manera de “veure més enllà”.
Xoc cultural dels alumnes alemanys: “Aquí tot el dia fa sol i allà plou i neva”
El xoc cultural és el que més destaquen els alumnes alemanys, que asseguren que “tot és nou” per ells. Una d’elles, Tiziana Giannattasio, assenyala que ha estat la primera vegada que ha agafat un avió i s’ha sorprès de la “bellesa” de la ciutat que l’acull. En aquesta mateixa línia, Cana Kemer es mostra sorpresa del clima català. “És contrari al d’Alemanya. Allà plou i neva i aquí tot el dia fa sol”, explica.
Un altre dels aspectes que consideren estranys és que els catalans no es treguin les sabates a casa. Allà, expliquen, es fa per “respecte”, per intentar no embrutar la casa. “Si no ho fas, sembla que no respectes els esforços dels amfitrions per netejar”, explica Gazzain Bajoi.
Els horaris dels àpats també són un tema estrella. Bajoi no ho veu estrany, perquè no és originari d’Alemanya i també sopa a les nou de la nit, però per a la resta dels seus companys és forassenyat. A Alemanya, expliquen, se sopa a les 18 h i a les 20 h ja van al llit. Assenyalen que haver pogut viure aquesta experiència de primera mà permet no dependre de la informació dels mitjans de comunicació, que a vegades són “exagerats” o “no aconsegueixen transmetre la realitat”.
L’experiència facilita conèixer companys del mateix institut
Albert García i Marina Sánchez estan vivint aquesta experiència especialment amb alumnes de Reunion, una illa francesa d’ultramar. Assenyalen que a banda de conèixer gent de fora, com l’Anne Gabrielle, una de les guests, l’experiència permet conèixer gent “de dins”. “Dona facilitats per apropar-te a gent del teu mateix institut amb qui mai no havies parlat o que no coneixes gaire”, expliquen.
Pel que fa a Gabrielle, assegura que encara continua “nerviosa” pel seu nivell d’anglès, més baix que el dels companys catalans, alemanys i suecs. “Són molt agradables i divertits i el lloc és molt bonic”, explica abans de passar a parlar de les diferències gastronòmiques que ha trobat. “Allà mengem arròs i carn i aquí hi ha molta més varietat”, certifica.
