El Tribunal Constitucional continua estudiant la normativa catalana que el Govern va aprovar d’urgència per esquivar la sentència del 25%. L’executiu de Pere Aragonès va aconseguir evitar la caiguda d’aquesta espasa de Dàmocles, però només momentàniament, perquè el més probable és que els jutges del Constitucional acabin per tombar el decret llei 6/22 i la llei 8/22. En cas que això es produeixi, s’obriran diversos escenaris per a polítics, ciutadania i món sindical, que ja ha escalfa els motors per reaccionar ràpidament en cas que els jutges considerin inconstitucional la nova legislació que serveix per “impossibilitar” la sentència que estableix percentatges en l’aprenentatge de les llengües.
Una de les persones que ha donat la veu d’alerta davant aquesta possible sentència del Constitucional que s’apropa és Gerard Furest, coordinador de la Comissió de Llengua de La Intersindical. Furest insisteix a posar el focus en els partits polítics, que hauran de prendre decisions sobre com continuar un cop el TC emeti la seva sentència. En cas que la sentència tombi la normativa catalana, els partits hauran de posar-se d’acord per reaccionar i articular una resposta, el que Furest veu complicat perquè “només estan pensant en qüestions partidistes i electoralistes” quan “ja haurien d’estar pensant en una solució” factible.
“No preveuen la bomba que els pot caure a sobre, ni tan sols hi pensen”, alerta el lingüista, que augura “improvisacions” un cop arribi la sentència. “Ens haurem de menjar el mínim del 25%”, critica abans d’assenyalar que si fins ara no s’ha complert la immersió ara serà molt més complicat amb les traves dels tribunals espanyols i la poca implicació dels polítics.

Les opcions en cas que el tribunal tombi la normativa
“Si el TC és intel·ligent i no testosterònic deixarà estar la normativa perquè ja va per on els interessa: la majoria de nanos catalans són castellanoparlants”, assenyala Furest, tot i admetre que el tribunal ja ha anat “donant molletes” sobre per on anirà la seva sentència, que previsiblement tombarà la normativa. “El Constitucional considera que amb el nou decret llei la Generalitat manté l’anterior marc jurídic vigent, perquè no ha suposat nous projectes lingüístics als centres”, explica.
En aquest marc, en cas que finalment el tribunal tombi la normativa catalana, hi ha diverses opcions sobre la taula. La primera, explica Furest, és la insubmissió, que considera descartada pel baix seguiment que han tingut les vagues -com la del 23 de març– per defensar el model d’immersió lingüística. “Potser la CUP i les entitats més a l’esquerra optarien per aquesta via, però altres formacions no i no es posaran d’acord”, lamenta.

Una altra opció és l’acceptació del mínim d’un 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya, el que suposaria “un cop bestial a la llengua”. Per últim, una via alternativa i que podria ser factible és que la immersió fos voluntària, és a dir, que hi hagués diferents xarxes educatives com passa al País Basc. “El problema és que no sabem quanta gent la faria i no hi ha cap garantia que un 80% optés per l’escola catalana”, assenyala Furest abans d’apuntar que si aquest fos el percentatge de famílies que trien la immersió per als fills seria “una opció factible”. “Ja hi és, la segregació, almenys així seria triada”, conclou.
Diversos fronts oberts abans d’haver d’executar la sentència
Segons la directora de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, en cas que el Constitucional tombés la normativa, cosa que veu bastant probable, encara hi hauria “molts fronts oberts abans de l’execució” de la sentència del 25%. Un dels fronts és que el tribunal decideixi sobre el recurs de nul·litat que van presentar la Plataforma per la Llengua i altres entitats que conformen el front judicial contra la sentència. En aquest recurs al·legaven que s’havia vulnerat el dret a tenir un jutge predeterminat per la llei i que, per tant, s’havia d’anul·lar la sentència.
En cas que aquesta via no prosperés, la intenció de l’entitat que dirigeix Carandell és portar el conflicte a Europa. “La via que obrirem és la judicial, per fer valdre els drets que s’han vulnerat durant el procediment”, assenyala abans de lamentar que no hagi estat la Generalitat qui hagi demanat la nul·litat per aquest problema amb el jutge. “Han deixat que les normes del joc les marquin els tribunals espanyols en lloc d’avançar-se”, critica. A banda, subratlla que la Plataforma per la Llengua “lluitarà fins on calgui” per no aplicar aquesta sentència i la portaran a Europa en cas que el Constitucional validi la tesi del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i obligui a executar la sentència.
Les facilitats que tindria el tribunal per tombar la normativa
Carandell recorda que hi ha dos recursos i una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la normativa catalana, i que el més probable és que es resolgui ràpid perquè “els interessa aquest assumpte amb el català”. Intueix que la sentència arribarà abans que acabi el curs i assenyala que la reacció serà diferent segons el moment en què caigui la bomba. “És fàcil que tombin la normativa perquè la llei que diu que no poden haver-hi percentatges en l’educació es va aplicar d’urgència. Precisament la poden tombar en defensar que la llei no estava motivada per urgència”, explica l’advocada.
Això suposaria que el Constitucional no necessiti ni tan sols entrar al fons de la qüestió i fer-la caure només per l’aspecte de la urgència. Pel que fa a la qüestió d’inconstitucionalitat impulsada pel TSJC, Carandell creu que és una facilitat més perquè el tribunal opti per tombar la normativa. En aquest marc, els escenaris oberts són diversos, però la Plataforma per la Llengua farà una aposta clara: recórrer a Europa per salvar la immersió.