Després de tres dies de vaga de professorat, aquest dimecres 23 de març hi ha convocada una nova jornada d’aturades que s’espera “històrica”. Aquesta, però, interpel·la tothom, professors, famílies i estudiants, perquè serà el primer pas de la “batalla” per l’escola en català. “Els pobles han de saber quines batalles han de lluitar, i aquesta l’hem de lliurar sí o sí”, assegura el coordinador de la Comissió de Llengua de La Intersindical Educació, Gerard Furest, en aquesta entrevista amb El Món.
Furest també és autor del ‘Decàleg irreverent per a la defensa del català’, on assenyala que “un país petit i una cultura sense estat, a la intempèrie, no són aptes per a la supervivència si estan mancats d’un sentit comunitari fort”. Això és precisament el que reclama el pròxim 23 de març: sentit d’estat per defensar la identitat de Catalunya com a poble davant la intromissió d’un Estat “lingüicida” per naturalesa.
Quan comença a gestar-se aquesta vaga?
Vam veure la necessitat al desembre, quan va haver-hi la inadmissió del recurs de cassació de la Generalitat al Suprem. Un seguit de sindicats vam parlar de fer una plataforma en defensa de l’escola pública i en català. Hem estat tres mesos i mig treballant la vaga i al final ens hi hem sumat tots excepte alguns que finalment van decidir no fer-ho perquè deien que no se sentien còmodes amb una vaga que posava tant el focus en la llengua. Curiosament, els sindicats que no convoquen a la vaga pel català a l’educació del 23M són els mateixos sindicats que obvien demagògicament en la justa demanda del 6% del PIB d’inversió en educació que aquest país té un drenatge fiscal que li escamoteja cada any entre un 8% i un 10% del PIB.
Per què no s’hi han sumat?
Són defensors de la immersió, creuen que és un sistema vàlid, però diuen que en aquesta vaga es posava massa el focus aquí. Nosaltres, en canvi, creiem que en la vaga dels cinc dies es posa massa poc el focus en aquesta sentència. Els drets són drets, i no són jerarquitzables ni matisables. Quan un dret, sigui quin sigui, el supedites a altres qüestions, el que estàs dient és que es tracta d’un dret de segona categoria. La gent de La Intersindical no creiem que hi hagi drets de primera i drets de segona. El canvi de model educatiu a què obliga la sentència mereix una resposta a l’alçada.
Al començament la USTEC no s’hi havia d’afegir, tot i que finalment sí que ho va fer. Per què?
La USTEC sempre ha estat molt compromesa amb la llengua, això és indubtable històricament, però el dia que havíem d’anunciar la convocatòria de vaga i havíem de fer la roda de premsa, que s’havia de fer el dia de l’ocupació al departament d’Educació, van demanar-nos que ens aturéssim per veure com evolucionaven els esdeveniments. La resta de sindicats no ho vam veure clar perquè l’havíem treballat molt temps i l’execució de la sentència és a principis d’abril, pel que no podíem retardar-ho més. La USTEC va apostar molt fort per la vaga dels cinc dies perquè la podran capitalitzar com a sindicat majoritari i a posteriori es van reenganxar a la del 23 de març.
La preveieu igual de massiva que el primer dia de vaga unitària?
Estem convençuts que els treballadors de l’ensenyament d’aquest país estaran a l’alçada del repte que tenim al damunt. D’una banda denunciem l’actitud poc combativa que veiem en el departament i per l’altra el repte majúscul que ve dels tribunals espanyols amb una sentència que és absolutament arbitrària i il·legal, perquè no es sustenta en cap llei. Estarem a l’alçada. A més, la vaga del 23 és l’inici d’un cicle de mobilitzacions, no és el final. Si el departament no dona la resposta adequada seguirem mobilitzant-nos i posarem tota la carn a la graella perquè la sentència no tiri endavant.
Primer vau convocar la vaga només a l’escola pública i després hi vau adherir la concertada. Què va canviar?
La Intersindical i altres sindicats com CCOO, la UGT o USOC ens presentem també a la concertada perquè creiem que els treballadors són treballadors encara que nosaltres creiem només en l’escola pública. Tot i així creiem que els treballadors de la concertada mereixen una protecció dels seus drets laborals i sabem que si no hi som nosaltres hi serà algú altre. Els delegats que tenim a la concertada ens van dir que el català és una qüestió de país, no té ideologia ni àmbits concrets, sinó de tothom que s’estima la llengua sigui de dretes o d’esquerres. Ens van demanar que els adheríssim i vam decidir que no podíem excloure un 35% del professorat d’aquest país.
Teniu xifres aproximades del seguiment que hi haurà d’aquesta vaga?
Sabem que a la concertada serà molt complicat, igual que aquesta setmana. La participació ha diferit molt de la pública a la concertada, un 31% a la pública i un 9% a la concertada. A la concertada és molt més complicat fer vaga perquè és una empresa privada i hi poden haver represàlies. No tenim dades concretes, però cal assenyalar que ha estat molt tapada.
Ha estat massa envoltada?
Sempre dic que ens han envoltat com a Ucraïna. La setmana abans tres dies de vaga, i la de després dos. Això ha estat fet, evidentment, per desinflar la defensa del desacatament del 25%. S’ha fet per això, no som ingenus. El seguiment anirà molt per zones: a la Catalunya Central tenim molt bones vibracions, a Girona també i a la resta del país caldrà esperar tot i que pensem que serà un èxit.
Qui ha volgut desinflar la convocatòria?
Creiem que la USTEC ha cedit massa de pressa a la demanda de la resta de sindicats. Hi ha hagut intencionalitat d’envoltar-la, perquè tothom sabia que l’estàvem preparant. Creiem que són vagues compatibles i que aquesta actitud fins i tot ha posat en perill la unitat sindical en torn a la vaga de cinc dies. Nosaltres ens vam plantejar no participar a la de cinc dies. És intolerable que quan hi ha convocada una vaga per la llengua i tots els sindicats excepte el de professors de secundària estem a favor de la immersió, es faci una altra vaga plantejada en contra.
Com s’imaginava La Intersindical la vaga de cinc dies?
Hem fet una mica d’autocrítica, perquè segurament la vaga de la llengua ja l’hauríem d’haver convocat quan es va conéixer la inadmissió del recurs. A posteriori hem vist que en comptes de voler arribar a molts sindicats hauríem d’haver convocat i que després s’hi afegís qui volgués. Un cop dit això, pensem que la vaga de cinc dies també es podria haver fet més tard, no calia que es fes ara mateix. El que està clar és que nosaltres no podíem ajornar-la perquè el dia 5 d’abril ja s’ha d’executar la sentència del 25%. Hem tingut dificultats per fer arribar el missatge perquè l’atenció mediàtica se l’ha emportat la vaga de cinc dies.
Durant la presentació de la vaga vau insistir que aquesta sentència no és un fet aïllat. Quins altres atacs a la llengua destacaria?
El principal atac a l’ensenyament en català va ser la sentència del Constitucional l’any 2010. Allà neix tot, perquè s’estableix que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l’escola. Som molt crítics amb la Generalitat perquè això només es pot executar perquè l’any 2015 el ministre José Ignacio Wert, el ministre d’Educació del PP, va fer una demanda a la justícia espanyola per executar la sentència del Constitucional a Catalunya. L’any 2019, amb el canvi de govern, ERC hauria d’haver exigit la retirada del recurs abans de donar suport a Pedro Sánchez. Els va passar per alt perquè són bastant incompetents i després ha arribat aquesta sentència que s’hauria pogut evitar negociant. La política de la Generalitat els últims vint anys ja és un atac a la immersió, perquè no s’ha complert. Fa vint anys que no es compleix, sobretot a la secundària. Vam dir que la immersió s’aplicava, i això ens ha criminalitzat a fora, però en realitat no s’estava aplicant. A Catalunya tenim una doble línia educativa en funció del barri on visquis i de la professionalitat dels claustres. La inspecció no fa res i per això la immersió depèn de si la volen aplicar els centres i acaba sent una loteria pels nostres fills.
Fa poc la FNEC va denunciar que no s’estaven fent les inspeccions que el Govern va prometre a la cimera per la llengua.
És pèssim. És tasca de les direccions fer complir la immersió al seus centres, i això no s’ha complert. La inspecció tampoc els l’ha fet complir. Nosaltres hem fet una bústia de queixes lingüístiques que dona solució a les queixes concretes que rebem, però això no és una solució sistèmica. És el Govern qui ha d’exercir el poder. Es queixen que des de Madrid ens tracten com una gestoria però són ells mateixos els que no fan complir el poc poder que tenen. Ens van dir que la inspecció s’activaria aquesta legislatura i en les reunions que hem tingut ens han confirmat que no s’han activat. Ja fa un any que hi ha aquest Govern i fan cas omís a les nostres recomanacions i demandes.
Aquesta omissió també ha portat a la vaga?
I tant. Som especialment crítics amb la Generalitat, no tant amb el govern espanyol o els tribunals, perquè ells fan el que han de fer, han nascut pel lingüicidi. Ho porten en vena des de fa tres-cents anys. Ja ho sabem, això. El que no tolerem és que un Govern votat de manera majoritària no defensi l’escola en català. Les enquestes diuen que un 80% de la gent vol immersió, entre ells la major part de castellanoparlants. La immersió va néixer l’any 1983 a Santa Coloma de Gramanet perquè la gent castellanoparlant volia les mateixes oportunitats pels seus fills.
Què hauria de fer el Govern per plantar cara a la sentència?
No pot recaure la responsabilitat sobre els funcionaris, sobre els directors, perquè seria una carnisseria. Creiem que quan el suport és tan gran, un 80% de la població, gairebé tots els sindicats i els sindicats estudiantils, tots els pobles han de saber quines batalles han de lliurar i quines no. Hi ha batalles on s’hi ha d’anar sí o sí, i aquesta és una d’aquestes. La batalla per l’escola en català és tan important com la independència, perquè té a veure amb la teva essència total. Mantenir aquest sistema, fer un acte de sobirania o unilateralitat, és un acte importantíssim davant uns tribunals injustos. Hi ha d’haver un desacatament massiu: el sistema no funciona si tothom s’hi oposa. S’hi ha de posicionar la Generalitat, però també han de col·laborar els docents, les famílies i els estudiants.
Furest: Som especialment crítics amb la Generalitat, no tant amb el govern espanyol o els tribunals, perquè ells fan el que han de fer, han nascut pel lingüicidi
Com s’hauria de fer aquesta desobediència?
O bé anar de desacatament en desacatament per cada centre i això desacredités el sistema polític espanyol o dir que sí que es complirà i que després no es faci enlloc, però per això últim no els veig gaire preparats. No seria impossible perquè la inspecció educativa és de la Generalitat, tot i que té massa tendència a complir les lleis espanyoles. Amb la repressió mateix ja ho hem vist, quan podien retirar-se de les causes contra independentistes i no ho feien. No sé com ho faran, perquè fins i tot quan la immersió era totalment legal no la feien complir. Com es revertirà tot això? El gran mal és que la immersió no es complia i ara necessitem que es compleixi i a més en unes condicions pitjors. Ara s’ha de fer un doble salt mortal.
En un reportatge a aquest diari assegurava que més que salvar la immersió, el govern l’està liquidant. Pel que em comenta manté aquesta percepció sense matisos.
I tant. Vaig desconfiar molt quan vaig veure Cambray sortint de l’escola de Canet com un pinxo dient que aquesta sentència no s’aplicaria mai. Vaig tenir claríssim que s’aplicarà. ‘Excusatio non petita, excusatio manifesta’, si t’excuses molt t’estàs acusant directament. Això entra dins del panorama de teatralitat que hi ha hagut en els últims anys a tota la política catalana. Tot ha estat fum d’estopa.
Més enllà de l’actuació del Govern, la voluntat de fer desaparèixer llengües és el que més uneix l’estat francès i l’espanyol?
De fet, l’estat espanyol viu amb la frustració permanent de no ser com França. Porten a les venes el centralisme. Nosaltres, però, no hem de fer victimisme, hem de focalitzar-nos en la Generalitat. L’estat espanyol està fent la seva feina, ells han nascut per això. No podem esperar que ells vulguin la pluralitat, però hem d’exigir al Govern que faci la seva feina i s’oposi amb tots els mitjans a aquesta sentència. Si no fem alguna cosa el que ens espera és doble xarxa escolar, perquè hi haurà molts pares que voldran que els seus fills facin la immersió. Hi haurà centenars de milers de nanos que no tindran accés al català i que en el futur estaran en desavantatge. La immersió és igualtat i llibertat, tu has de poder dominar les dues llengües per triar en quina et desenvolupes o si ho fas amb les dues. Si no la coneixes ja no tens la llibertat de triar, t’han predestinat. Podria ser que acabéssim com a Galícia, que està prohibit fer mates en gallec. En gallec només es fa la llengua, naturals i socials. Així estàs dient que el gallec és per parlar de les aus… el desprestigies. S’ha de poder fer matemàtiques, tot tipus de ciència i física nuclear, a diferència del que afirmava Adolfo Suárez, en català, en basc i en gallec. Les llengües de les nacions diferent de la castellana també mereixen respecte i dignitat, començant pel sistema educatiu.
