El comportament lingüístic de la població de Catalunya actua com un dels principals frens per a la integració i el creixement del català. Aquesta és una de les conclusions més alarmants de la quinzena edició de l’InformeCAT 2026, el document anual que publica Plataforma per la Llengua a partir de cinquanta indicadors de referència. La dada és taxativa: només el 19,7 % de la població de Catalunya fa servir el català quan s’adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d’un altre país. Per contra, el 71,1 % ho fa en castellà i el 8,4 % en anglès o en una altra llengua. És una de les dades més destacades de l’InformeCAT 2026, que Plataforma per la Llengua ha publicat aquest matí i que ofereix una panoràmica de l’estat de salut del català a partir de cinquanta indicadors de referència.
En aquest cas, es tracta d’una dada que apareix a la primera onada de 2025 de l’Enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. La tendència condiciona l’acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social. La tendència a amagar la llengua pròpia varia substancialment segons l’origen lingüístic de l’enquestat, però en cap cas assoleix una majoria clara. Per exemple, només el 48,6% dels catalanoparlants inicials mantenen la llengua en adreçar-se a persones que sospiten que són de fora. En canvi, en els castellanoparlants inicials aquest percentatge es desploma fins al 5,9%.
La mateixa enquesta també revela que només el 22,2 % dels residents a Catalunya afirmen que inicien sempre les converses en català, mentre que un 20,7 % asseguren que no ho fan mai. En conjunt, les dades confirmen que una part important dels catalanoparlants continua abandonant la llengua en les interaccions quotidianes, sobretot amb les persones que identifiquen com a no catalanoparlants. Totes aquestes dades serveixen a Plataforma per la Llengua per situar aquesta tendència a amagar la llengua com un dels principals factors que contribueixen al retrocés del català. Altres factors que contribueixen a aquest retrocés i queden recollints en el document, són un marc jurídic estatal que privilegia el castellà (amb més de 1.000 disposicions discriminatòries al BOE entre 2021 i 2025), la transformació demogràfica (només el 8,6% dels nascuts a l’estranger fan servir el català habitualment) i la predominança de continguts audiovisuals en altres llengües.
La paradoxa de l’ascensor social
L’informe de l’ONG del català posa de manifest una contradicció profunda en la societat catalana. Tot i que els usos al carrer reculen, el prestigi i el valor de la llengua gaudeixen d’un consens aclaparador. El 88,7% dels residents a Catalunya considera que aprendre català dona més oportunitats laborals, culturals i de millora personal als infants d’origen immigrant. Aquesta percepció del català com a eina d’ascensor social compta amb el suport del 94,2% dels catalanoparlants habituals, però també del 83,8% dels castellanoparlants habituals. Així mateix, el 73,8% de la població està d’acord que cal reforçar l’ensenyament del català a les persones immigrades, evidenciant que la societat vol que es conegui la llengua, encara que després no la practiqui en el tu a tu.
Òscar Escuder vincula consciència social amb l’interès mediàtic
Malgrat el diagnòstic d’emergència, l’InformeCAT 2026 detecta àmbits com l’ecosistema digital, la cultura i l’esport on la llengua demostra una gran resiliència i capacitat d’atracció. De fet, l’entitat remarca que el català continua disposant de recursos i espais de creixement que poden contribuir a revertir la tendència actual i es per això que el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, es mostra optimista: “En els darrers anys, la societat ha pres consciència de la situació d’emergència de la nostra llengua i, en conseqüència, l’interès mediàtic sobre la qüestió ha augmentat notablement”. El repte ara, segons l’entitat, és aconseguir que aquesta consciència política i cultural es tradueixi en un canvi d’hàbits als carrers.
