L’última edició de l’InformeCAT2026, el document de referència sobre la salut del català publicat anualment per Plataforma per la Llengua, ofereix dades per a l’esperança, però dibuixa un present alarmant per al futur immediat de la llengua. Les dades recollides mostren una pèrdua d’hegemonia progressiva i transversal: el català recula a passes gegants entre la joventut, perd pes a les institucions de les Illes Balears i el País Valencià, i consolida una situació d’emergència lingüística a l’àrea metropolitana de Barcelona, on ja ha esdevingut una llengua clarament minoritària. L’estudi posa de manifest no només un descens en el nombre de parlants habituals, que també afecta fins i tot les zones tradicionalment més catalanoparlants, sinó també una feblesa social crònica marcada per la submissió lingüística, on vuit de cada deu ciutadans canvien automàticament de llengua quan se’ls respon en castellà. Aquests són els deu punts clau que millor resumeixen aquesta dinàmica regressiva:
1. Emergència lingüística a l’àrea metropolitana
Menys del 15% de la població de diversos territoris usa el català habitualment. Segons les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya (EULP) publicades a finals de 2025, el català es troba en una situació crítica a l’àrea metropolitana de Barcelona. A excepció del Vallès Oriental i el Maresme, la resta de l’àrea es troba per sota del llindar del 30% de parlants habituals exclusius. Només la quarta part de la població acostumava a parlar exclusivament en català, un 24,7 %, i, a més, hi havia un 27,8% de residents que afirmaven que no el feien servir mai. A més, hi ha territoris on les xifres són alarmants: al Barcelonès Nord, només el 14,3% de la població parla exclusivament en català de forma habitual; una xifra que cau al 12,2% al Baix Llobregat Sud i fins a un preocupant 10,2% a l’Hospitalet de Llobregat, zones on el castellà s’ha consolidat com a llengua clarament hegemònica.
2. Retrocés de la llengua als territoris històricament més catalanoparlants
La pèrdua de parlants no es limita a les zones urbanes i també afecta territoris que històricament han estat feus per a la llengua catalana. L’EULP mostra que entre el 2018 i el 2023 s’han registrat davallades molt importants en l’ús habitual exclusiu del català a l’Alt Pirineu, on ha caigut del 65,7% al 56,4%; a les Comarques Gironines, amb un descens del 54,1% al 45,1%; a Ponent, del 57,0% al 51,1%, i a les Terres de l’Ebre, del 72,2% al 66,8%.
3. Alarma per l’escàs ús del català entre els joves
Només un 15,9% dels joves comença sempre les converses en català. El comportament de les noves generacions suposa una de les dades més desfavorables per al relleu generacional de la llengua. En els darrers deu anys, el percentatge de joves d’entre 15 i 29 anys que inicien les seves interaccions “sempre” en català ha caigut fins al 15,9%. Un 30,6% ho fa “sovint”, una realitat que contrasta amb la població de més de 45 anys, que es manté estable entorn del 50%.
4. Submissió lingüística generalitzada
El 82,5% dels parlants canvia al castellà quan els responen en aquest idioma. Aquesta és una altra dada de l’enquesta d’usos lingüístics, que posa de manifest la feblesa de l’asimetria social. Només el 17,4% dels que inicien una conversa en català mantenen la llengua si l’interlocutor els contesta en castellà. El 72,3% reconeix que canvia automàticament d’idioma. Aquesta tendència a canviar de llengua s’enfila fins al 86,1% en la franja dels joves d’entre 15 i 29 anys. Així mateix, només el 19,7% de la població del país fa es comunica en català quan s’adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d’un altre país. Per contra, el 71,1 % ho fa en castellà i el 8,4 % en anglès o en una altra llengua.
5. Incomoditat per no poder fer ús de la llengua
Pràcticament la meitat dels catalanoparlants manifesta que no poden utilitzar sempre la seva llengua. L’enquesta de participació cultural del 2024 revela que el 44,2% dels ciutadans que consideren el català com a llengua pròpia afirmen que no la poden fer servir sempre que volen. A més, el 29,4% dels enquestats assegura haver viscut durant el darrer any alguna situació de malestar o incomoditat pel simple fet de parlar en català. En canvi, entre els que consideren el castellà la seva llengua pròpia, la proporció que ha viscut situacions incòmodes per motius lingüístics baixa fins al 16,2%.
6. Falta de blindatge en l’àmbit comercial
Una enquesta de GESOP del juliol de 2025 encarregada per Plataforma per la Llengua recull que més de la meitat de la població, el 53,8%, creia que els comerços no complien la normativa lingüística pel que fa al dret a ser entès en català. Una percepció que s’accentua i ascendeix fins al 74,3% entre els catalanoparlants. És a dir, tres de cada quatre persones que tenen el català com a llengua inicial constaten que no es respecten els seus drets. A més, la percepció majoritària és que els comerços no compleixen amb la retolació, que ha d’estar com a mínim en llengua catalana. Un 56,6% de la població afirmava que no creia que els comerços complissin amb la normativa lingüística vigent. Un 37% considerava que sí que la complia i, un 6,4% no ho sabia o no contestava.
7. La universitat cedeix terreny
El català retrocedeix en els estudis de màster de les universitats públiques catalanes. L’any 2025, només el 32% dels màsters de les universitats públiques catalanes es van impartir en la llengua pròpia, fet que suposa una pèrdua de tres punts percentuals respecte de tres anys abans. Si es consideren conjuntament els estudis de grau i màster, la docència en català arribava, el 2025, al 65%, també tres punts per sota que tres anys abans. Aquestes dades allunyen els centres universitaris de l’objectiu institucional que el 80% de la docència de grau s’imparteixi en llengua catalana.
8. Una estructura judicial completament castellanitzada
L’àmbit de la justícia continua sent un dels forats negres més grans de la llengua, propiciat per una legislació estatal on el català no és un requisit per als jutges. L’any 2024, el 92,9% de les notificacions judicials a Catalunya es van emetre en castellà quan no constava la llengua triada, i només un 7,1 % dels documents de notificació van ser en català. D’altra banda, el sistema de tramitació d’escrits civils (E-justícia.cat) només va registrar un 5,6% de documents inicials en català, mentre que Temis, el sistema informàtic per a la presentació d’escrits penals, en va recollir un 69 % en català, pràcticament set de cada deu.
9. L’ofensiva institucional al País Valencià expulsa la llengua de l’oci infantil i cultural
L’informe denuncia l’actitud dels nous governs municipals del País Valencià hostils a la llengua. Com a exemples concrets, l’Ajuntament de València, des de l’inici del mandat de María José Catalá, del PP, no va incloure cap activitat en valencià a la fira infantil Expojove entre el 2023 i el 2025, i tampoc va programar concert en la llengua pròpia en cap dels concerts de la Gran Fira de Juliol dels anys 2024 i 2025. No hi va haver cap cançó en català, però, en canvi, sí que hi va haver presència del francès i de l’anglès. Després de l’edició del 2024, la Sindicatura de Greuges va demanar explicacions al consistori, que va justificar que la presència de la llengua està garantida pel fet que “el cartell està editat en castellà i en valencià, així com la pàgina web de l’esdeveniment”.
10. Pèrdua de pes de la llengua a les subvencions culturals de les Illes Balears
El retrocés institucional també es visualitza a les Illes Balears, on l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) va modificar els criteris per optar a ajuts públics per a fires, festivals i esdeveniments de cara al 2025. L’organisme va reduir de 10 a 6 punts el pes de l’ús de la llengua catalana en la valoració dels projectes i va eliminar el requisit d’ús del català en els continguts i en els canals de difusió i comunicació de les convocatòries de subvencions de concurrència competitiva per donar suport a fires, festivals i altres esdeveniments culturals.
