Malgrat que el darrer InformeCAT2026 de Plataforma per la Llengua alerta que la llengua pròpia manté una situació d’emergència lingüística en diversos entorns socials, l’anàlisi de les cinquanta dades de l’informe d’aquest 2026 també obre escletxes a l’esperança pel que fa al futur del català. A continuació, desgranem els deu indicadors més positius que conviden a ser optimistes.
1. Consens absolut sobre el paper de la llengua com a eina d’ascensor social
El 88,7% dels residents a Catalunya estan convençuts que aprendre català proporciona més oportunitats laborals, culturals i de millora personal als infants d’origen estranger. És a dir, gairebé nou de cada deu residents creu que l’aprenentatge de la llengua catalana és un mecanisme d’ascensor social. Aquest gran consens de centralitat depassa ideologies: el comparteixen el 94,2% dels catalanoparlants habituals, el 83,8% dels castellanoparlants. Fins i tot els simpatitzants dels partits més contraris a la normalització de la llengua creien que aprendre català dona més oportunitats. Ho pensen dos de cada tres simpatitzants de formacions com el PP (68,7%) i Vox (66,5%).
2. Més oportunitats laborals i millors salaris per als nouvinguts
L’economista Antonio Di Paolo, un dels investigadors de la relació entre la llengua catalana i els resultats socioeconòmics a Catalunya, va concloure que els immigrants a Catalunya que saben parlar i escriure en català tenen un premi salarial mitjà del 18%, un efecte que és especialment notori entre els treballadors amb estudis superiors que aspiren a feines on la llengua pròpia és més valorada. Així mateix, en un estudi posterior va determinar que la instrucció escolar en català —impulsada per la Llei de normalització lingüística del 1983— ofereix un retorn salarial de cada any d’estudi del 7,9%, és a dir, un 1,4% més que l’educació monolingüe en castellà. Aquesta diferència socioeconòmica s’explica pel bilingüisme asimètric vigent: com que el marc jurídic obliga a conèixer el castellà però no el català, la llengua castellana és universal i no aporta cap extra, mentre que el domini de la catalana esdevé un factor diferencial en el mercat laboral, un benefici addicional que, paradoxalment, desapareixeria amb una plena normalització en què tothom conegués la llengua catalana.
3. Boom dels creadors de contingut a les xarxes socials
L’ecosistema digital en català experimenta una salut de ferro a les plataformes digitals. Segons dades d’Accent Obert recollides en l’informe, les visualitzacions de continguts audiovisuals fets en català per part de creadors a les xarxes socials es van disparar un 71,7% entre els anys 2024 i 2025. A més, les publicacions en català dels influenciadors van augmentar un 31,3%, i van passar de 122.345 el 2024 a 160.662 el 2025. El creixement més gran es va produir a les Illes Balears. Així, el 2025 l’augment de visualitzacions va ser del 249,8% a les Illes, del 67,9% al País Valencià i del 65,4% a Catalunya, però la gran majoria dels 1.203 projectes actius són a Catalunya, concretament el 87,4%. El País Valencià té el 8,2% dels projectes; les Illes Balears, el 2,8%; Andorra, el 0,8%; l’Alguer, el 0,1%, i la resta del món el 0,8%.
4. Èxit indiscutible a les biblioteques gràcies als joves
Els llibres en català guanyen la partida del préstec públic. L’any 2023, el 52% dels 11,4 milions de llibres prestats a la totalitat de les biblioteques de Catalunya van ser en llengua catalana. El motor d’aquesta victòria cultural és la literatura infantil i juvenil, on l’ús del català es multiplica i contribueix decisivament a decantar la balança a favor del català. Així, entre 2019 i 2024, la Xarxa de la Diputació de Barcelona va fer 14 milions de préstecs de llibres en català i 6,3 milions en castellà.
5. La salut de la llengua als entrenaments de bàsquet
El teixit associatiu i esportiu de base es manté com un refugi d’ús massiu, especialment al bàsquet. Una diagnosi sociolingüística encarregada a Plataforma per la Llengua per part de la Federació Catalana de Basquetbol revela que tres de cada quatre (75,1%) converses que es mantenen de forma espontània durant els entrenaments als clubs de bàsquet del país són en català. En canvi, només un 23,9% són en castellà. L’ONG del català remarca que els entrenadors exerceixen de “referents lingüístics” perquè en les converses on s’ho troben presents, el català augmenta el seu ús de forma considerable.
6. Hegemonia cultural a les arts escèniques i a les ones de ràdio
Hi ha dos sectors del consum cultural tradicional on el català predomina sobre el castellà a Catalunya. Segons l’Enquesta de participació cultural elaborada per la Generalitat l’any 2024, el 56,3% dels ciutadans afirma que el darrer espectacle teatral o escènic al qual va assistir era en català. La distància entre l’assistència a espectacles en català i en castellà s’amplia entre els menors de 24 anys, amb 10 punts de diferència,, entre els de 55 a 64 anys, gairebé 17 punts, i entre els més grans de 64 anys, més de 21 punts. D’altra banda, un contundent 69,6% dels oients van triar les ones radiofòniques en català durant el dia anterior a ser enquestats.
7. Clamor juvenil per l’oficialitat del català a la UE
Els joves tenen clar quin és el camí per millorar el prestigi de la llengua al món. Un aclaparador 80% dels joves catalans, segons dades del Baròmetre d’Opinió Política del CEO, defensen fermament que l’adquisició de l’estatut de llengua oficial a la Unió Europea significaria un salt qualitatiu crucial per potenciar la imatge internacional i el reconeixement del català. En dades generals, el 68,6% de la població de Catalunya considera que la llengua catalana hauria de ser oficial a la Unió Europea. És un consens compartit en els diferents segments de població, que s’eixampla entre la població que té el català com a llengua inicial. Així, el 87,9% dels catalanoparlants inicials hi estan d’acord, contra un 55,5% de castellanoparlants inicials i un 67,5% de parlants inicials d’altres llengües.
8. Efervescència de l’aprenentatge a Andorra per via legal
El Principat d’Andorra s’ha convertit en un autèntic laboratori d’èxit regulatori gràcies a la Llei de la llengua pròpia. Les inscripcions per als exàmens oficials de català previstos per al gener del 2026 van augmentar un 25,7% respecte de l’any anterior, consolidant una tendència que ja va marcar un rècord històric absolut el juny del 2025 amb un increment del 28,6%. Aquest augment d’inscripcions està vinculat a l’entrada en vigor de la Llei de la llengua pròpia i oficial, que requereix l’acreditació de cert nivell de català -l’A1 pels residents d’un any i l’A2 per als de tres anys– en la renovació dels permisos de residència.
9. Impuls decidit a les noves tecnologies i la intel·ligència artificial
La llengua es posiciona de cara als reptes digitals de futur. La Generalitat va finançar durant el passat exercici del 2025 un total de 56 projectes tecnològics focalitzats en el català, amb una inversió global que va superar els 1,1 milions d’euros i que serveix per sufragar des d’aplicacions clàssiques fins a assistents virtuals jurídics i noves eines conversacionals d’intel·ligència artificial (IA). En 14 casos, l’ajuda era per a la incorporació del català en productes tecnològics ja existents, com ara aplicacions, plataformes o interfícies digitals, i en la resta, 42, se subvencionava el desenvolupament de noves eines digitals, tecnologies del llenguatge, aplicacions d’IA i iniciatives de promoció del català en entorns digitals.
10. Màxims històrics de la televisió pública a les Illes
A les Illes Balears, la ciutadania consumeix els mitjans públics en català en un context negatiu per al català amb el govern del PP i Vox. La cadena pública autonòmica, IB3 Televisió, va assolir l’octubre del 2025 un pic històric d’audiència del 16,3% de quota de pantalla a les llars catalanoparlants de l’arxipèlag durant la cobertura d’un fort temporal. Més enllà del rècord, l’audiència mitjana mensual de la cadena entre 2020 i 2025 és d’un 4,9% de quota, amb variacions que van des del 3,9% registrat el juny de 2025 fins al 6,1% del juny de 2022. Uns percentatges baixos, però que van a l’alça, ja que abans del 2020 amb prou feines superaven el 4%.
