Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) contra l’empresa d’oficines i espais de cotreball Aticco, una empresa propietat de tres socis catalans, per acomiadar una treballadora pel fet de parlar habitualment en català al seu lloc de feina, a Barcelona. Segons ha informat l’organització en defensa de la llengua, la mateixa empresa fa explícit a la carta d’acomiadament que l’ús del català constituïa un “element negatiu” en la conducta de l’empleada. Així mateix, fonts de l’entitat han remarcat que l’empresa reclamava a la treballadora acomiadada que no parlés en català amb gent que treballava al centre que Aticco té al carrer Tapineria, al barri Gòtic.
Davant la gravetat dels fets, l’entitat ha demanat a la Inspecció de Treball que obri un expedient per investigar si Aticco ha imposat el castellà com a llengua obligatòria i ha limitat l’ús del català. Així mateix, l’ONG del català traslladarà el cas al Síndic de Greuges de Barcelona i denunciarà l’empresa a l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics de la Generalitat, per incomplir la llei de política lingüística en matèria de retolació interior.
“La lengua oficial de Aticco es el castellano”
La treballadora afectada va exercir com a coworking manager al centre que Aticco té al Barri Gòtic de Barcelona entre el maig del 2025 i el febrer del 2026. Segons la denúncia, durant aquest temps va rebre diverses instruccions i recriminacions per part de la seva responsable perquè abandonés el català en les comunicacions professionals, arribant-li a assegurar que “la lengua oficial de Aticco es el castellano”. Així, se li va recriminar que el missatge automàtic d’absència del correu electrònic no inclogués el castellà i se li va comunicar que no podia expressar-se en llengua catalana: “La gente no te entiende”, li argumentaven. A banda d’aquestes situacions, Plataforma per la Llengua carrega contra la “impunitat total” de l’empresa en la vulneració de drets lingüístics, ja que fins i tot s’atreveix a reconèixer en la carta d’acomiadament que l’ús de la llengua pròpia del país n’és una de les causes.
En aquesta carta, datada el 20 de febrer, l’empresa retreu a la treballadora formalment haver iniciat converses en català davant de tercers —com ara tècnics, companys o clients—, encara que l’interlocutor la comprengués, o haver mantingut el català com a llengua principal en missatges automàtics corporatius de correu electrònic (redactats en català i anglès). També li recrimina haver respost en català a una persona que s’havia adreçat a ella en castellà i haver mantingut el català com a llengua principal en determinades comunicacions professionals. Entre els exemples que aporta l’empresa, hi figura un missatge automàtic de resposta de correus, redactat en català i anglès.
Infracció de la legalitat laboral i lingüística
Plataforma per la Llengua considera intolerable l’actuació de l’empresa de coworking i els seus serveis jurídics assenyalen que penalitzar l’ús de la llengua pròpia de Catalunya vulnera l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia, que reconeix el català com a llengua pròpia i oficial, així com els articles 4 i 17 de l’Estatut dels Treballadors, que prohibeixen taxativament la discriminació lingüística en l’àmbit laboral i declaren nuls els actes discriminatoris del text empresarial. Aquesta actuació també contravé l’article 4 de la Llei de política lingüística de Catalunya. A banda de la via laboral, l’empresa també ha estat denunciada per excloure el català de la informació fixa adreçada als treballadors (rètols i avisos interns), que Aticco oferia exclusivament en castellà i anglès, cosa que infringeix l’article 36.4 de la normativa lingüística catalana.
La víctima afirma que “cap client” li va recriminar mai l’ús del català
La víctima de la discriminació assegura que “cap client” li va recriminar mai l’ús de la llengua, sinó que la pressió provenia de l’equip intern: “Ja no em puc expressar en català”, lamenta en declaracions difoses per la Plataforma per la Llengua. L’afectada ha optat per recórrer a la Inspecció de Treball en lloc d’emprendre una demanda laboral tradicional. D’aquesta manera, es busca una “via transformadora” de caràcter col·lectiu que obligui l’empresa a adoptar mesures correctores estructurals perquè no es tornin a repetir situacions similars.
