La polèmica per l’acomiadament d’un treballador de l’empresa de cotreball Aticco per haver demanat poder utilitzar el català ha obert un debat profund sobre els drets lingüístics en l’àmbit laboral. Enmig d’aquest escenari, Plataforma per la Llengua ha fet un pas endavant i ha publicat una breu guia d’autodefensa laboral a través de les xarxes socials. L’entitat busca oferir “eines pràctiques” als treballadors que es troben en situacions de pressió, discriminació o sota l’amenaça d’acomiadament pel simple fet de defensar el seu dret a treballar en la llengua pròpia del país. Sota la premissa de donar suport al treballador, l’ONG de la llengua ha estructurat una sèrie de consells legals i pràctics molt concrets per fer front a les direccions d’empresa hostils amb el català.
El coordinador d’Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra, detalla en conversa amb El Món els passos que ha de seguir qualsevol empleat que es detecti que pateix una discriminació a la feina per parlar en català. “Els catalanoparlants han de saber que tenen uns drets lingüístics que han de fer respectar, que han de poder mantenir la llengua, que han de poder-ho denunciar i que han de poder resistir un embat com aquest”, assenyala Dengra, tot recordant la necessitat de dotar-se de blindatge jurídic davant d’unes direccions d’empresa que acostumen a ser “hostils”.
⚒️ Què pots fer si a la feina et pressionen, et discriminen o et volen acomiadar per defensar el teu dret de treballar en català?
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) July 3, 2026
En aquest fil t’expliquem algunes eines pràctiques per defensar els teus drets lingüístics i laborals. 🫱🏼🫲🏽
Pren nota, treballador català!🧵 https://t.co/bSRg4rYjmE
Què es considera discriminació lingüística a la feina?
Dengra apunta que el camí de la denúncia comença per identificar clarament quan s’està produint un greuge lingüístic. En l’àmbit digital o escrit, la detecció és relativament senzilla. Segons el portaveu, “qualsevol correu electrònic o comunicació escrita en la qual se’ns suggereix, se’ns manifesta o se’ns obliga a acceptar que el català no és una llengua prou vàlida en la comunicació interna o amb els clients ja connota i passa a ser una discriminació”. Davant d’això, la consigna és clara: acumular i salvar de manera immediata totes aquestes evidències.
El perill de ser acomiadat sense haver salvat els fitxers
Un dels errors més comuns entre els treballadors afectats és esperar que es consumeixi l’acomiadament per començar a recopilar la informació. Des de Plataforma per la Llengua adverteixen que aquesta és una pràctica de gran risc. “És una prevenció important no esperar que arribi el moment consumat de l’acomiadament, perquè potser després tot allò ho tenies a l’ordinador o al dispositiu de feina i ja no hi tens accés”, exposa Dengra. Per aquest motiu, l’ONG aconsella que, en cas de no voler denunciar de manera immediata, l’empleat vagi enviant i desant preventivament tots els correus electrònics, captures de pantalla o advertiments escrits al seu dispositiu o correu personal. D’aquesta manera es garanteix disposar de la documentació un cop l’empresa talli els accessos als seus servidors.
Com actuar davant la discriminació oral?
La situació es complica quan les pressions o els menyspreus es produeixen de viva veu, un fet habitual per evitar deixar rastre escrit, i que, en conseqüència, són molt més difícils de demostrar davant de tercers. En aquests casos, Dengra reconeix que recollir les proves és “la part més complicada”, però detalla un procediment molt concret. La clau passa perquè el treballador s’avanci a la jugada: “Cal preveure en quin moment se li pot recriminar l’ús de la llengua i enregistrar-ho, si és possible, amb el mòbil personal, o de la feina per després passar-se l’àudio a l’esfera privada”. L’ONG del català, a més, aconsella exigir formalment que qualsevol prohibició o ordre relacionada amb l’ús del català es transmeti per escrit: “Si una empresa considera problemàtic parlar català, ha d’assumir la responsabilitat d’explicar-ho formalment”, subratllen des de l’entitat en defensa de la llengua.
Enregistrar converses pròpies és 100% legal
Davant dels dubtes que sovint sorgeixen sobre la validesa jurídica d’aquests àudios, l’entitat és contundent: gravar aquestes converses és plenament legal. La jurisprudència avala que qualsevol registre de veu on el mateix treballador participi de forma activa és legítim i pot ser utilitzat com a prova en un procés de defensa. “Nosaltres només podem fer servir declaracions o enregistraments en els quals participem com a part activa. Per tant, això no hauria de ser cap problema”, aclareix el portaveu.
La gran diferència entre ser consumidor i ser treballador
Tot i que els passos a seguir són molt semblants als de qualsevol consumidor a qui se li vulneren els drets lingüístics, Plataforma per la Llengua admet que la situació laboral requereix molta més cautela. Mentre que un client té una relació puntual amb un establiment, l’empleat depèn del seu lloc de treball per subsistir. “La relació consumidor-empresa no és la mateixa que la de treballador-empresa. Aquí som conscients que et posen en un compromís i en un risc davant dels teus superiors”, explica Dengra, motiu pel qual demana “actuar amb molta més cura i molt més compte” per evitar represàlies abans d’hora.
