El recent i polèmic cas d’Aticco a Barcelona, que ha estat denunciat per Plataforma per la Llengua després d’haver acomiadat una treballadora pel fet de parlar en català, no és un fet aïllat. Segons dades de l’ONG del català a les quals ha tingut accés El Món, les queixes i denúncies per discriminació lingüística en l’entorn laboral a Catalunya i a la resta dels Països Catalans no han parat de créixer de manera sostinguda des de l’any 2020. En alguns dels casos, els denunciants detallen la catalanofòbia que han patit a la feina amb frases com “¿Tendremos problemas contigo por el catalán?”, “Mejor vamos a hablar en español, ya que Cataluña es España” o “en castellano porque estamos en España”, entre altres.
La tendència a l’alça des de fa sis anys és incontestable. L’any 2020 es van registrar tan sols tres casos de discriminació lingüística en l’àmbit laboral, una xifra que es va enfilar als quatre casos el 2021, va passar a sis el 2022 i va saltar als nou l’any 2023. El gran boom es va viure l’any 2024, quan es van assolir les 14 denúncies, i el passat 2025 es va tancar amb 15 casos de discriminació laboral documentats. Lluny de frenar-se, aquest 2026 –amb dades actualitzades fins al passat 8 de juliol– ja acumula vuit casos en poc més de sis mesos, fet que apunta a un nou any negre per als drets lingüístics dels treballadors catalans.
El coordinador d’Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra, assegura, en conversa amb El Món, que “ens trobem davant d’un pic de catalanofòbia que es creu impune”, sobretot en el cas d’Aticco, que ho va deixar per escrit en la carta d’acomiadament. Apunta que les empreses normalment ja saben com actuar per “intentar amagar les discriminacions sota excuses contractuals”. I considera que aquest increment de denúncies que ha rebut l’entitat respon a una doble realitat. Per una banda, assenyala una major gravetat i freqüència dels episodis hostils; i, de l’altra, una “presa de consciència col·lectiva” dels treballadors que han decidit plantar cara i no deixar passar cap vulneració. La discriminació lingüística en l’àmbit laboral comença a sortir de l’armari.
Un camí gens fàcil perquè molts cops el treballador es juga la feina
Dengra recorda que el camí no és fàcil: “Hi ha una manca de simetria real entre el treballador i l’empresa; molts afectats s’hi juguen el sou a final de mes i tenen por de represàlies o de quedar marcats”. De fet, des de l’entitat eviten al màxim la revictimització dels denunciants i prioritzen la seva protecció per sobre de l’exposició pública com, per exemple, amb el cas d’Aticco, on han guardat la identitat de la treballadora acomiadada. Tanmateix, un dels problemes que es troba l’entitat a l’hora d’emprendre accions és que el treballador no vol facilitar el nom de l’empresa o iniciar un litigi per por a represàlies.
A més, el portaveu de l’ONG del català assenyala que el fenomen respon clarament al model socioeconòmic actual. Els sectors amb feines de perfil més baix o externalitzats com, per exemple, l’hostaleria, el turisme o la gestió de residències de gent gran actuen com un autèntic “caldo de cultiu” on es maltracta sistemàticament tant el treballador com el client o l’usuari que vol expressar-se en català. Per resoldre-ho, l’entitat exigeix a l’administració que la Inspecció de Treball no actuï només a posteriori quan esclata un escàndol mediàtic, sinó que s’incorpori la fiscalització lingüística de forma preventiva en totes les seves inspeccions rutinàries.
Els casos del 2026 i els més destacats des del 2020
D’acord amb els registres interns de Plataforma per la Llengua als quals ha tingut accés aquest diari, aquests són els 7 casos detallats de discriminació lingüística –amb el d’Aticco en fan vuit– en l’entorn laboral reportats al llarg de l’any 2026. De les 8 denúncies interposades aquest any, set s’han tipificat com a greus per part de l’entitat, ja que implicaven directament l’ús de la violència verbal, amenaces de pèrdua de feina, vetos corporatius o l’acomiadament directe de l’empleat, com en el cas d’Aticco.
Aquests són els casos denunciant des de principi d’any i alguns dels més destacats des del 2020:
- Hotel Sunway (Garraf): Una treballadora no nascuda a Catalunya, que va aprendre el català com a segona llengua, va denunciar haver estat acomiadada després de dirigir-se a un client en català. La seva cap li va exigir que no ho fes perquè “no l’entenien”. Mesos més tard es va executar el seu acomiadament sota el pretext de “desautorització”.
- Residència Domus Vi Palma (Mallorca): Un cas de seguiment que prové de l’any anterior. El denunciant assenyala que, tot i que els rètols fixos originals de la residència es van col·locar de forma bilingüe fa vint anys, tots els nous comunicats i avisos que es pengen de manera habitual per a informar els usuaris es fan exclusivament en castellà.
- Residència DomusVi Lleida (Segrià): Una treballadora va ser escridassada i humiliada públicament per una companya de la mateixa categoria per haver deixat una nota escrita en català a la cuina. També li van penjar el telèfon en trucades internes per parlar en català. Quan l’afectada va demanar a la direcció del centre utilitzar el canal intern de denúncies, la directora li va demanar que no ho fes per no perjudicar-la i li va etzibar que “allà es venia a treballar i no a fer classes de català”.
- Botiga de material d’art (Barcelona): Un mosso de magatzem en període de pròrroga de contracte va ser increpat per la secretària de l’empresa –el denunciant no ha facilitat el nom- davant l’encarregat. Se l’acusava de “faltar al respecte” als clients castellanoparlants pel fet d’atendre’ls inicialment en català, tot i que ell assegura que s’adaptava si feia falta. L’endemà, la mateixa treballadora el va amenaçar dient-li que “es preparés si seguia amb aquesta conducta”, fet que li fa témer la no renovació del contracte.
- Centre de recerca públic (Barcelona): Una responsable d’un centre d’investigació –dependent de la Generalitat, però que es revela el seu nom– va carregar contra un treballador per fer servir el català per defecte en les seves comunicacions escrites amb un investigador que no havia expressat cap problema de comprensió. Després que l’empleat s’hi negués a canviar sistemàticament a l’anglès si no hi havia problemes d’entesa, la responsable va escalar el cas a gerència i direcció per pressionar el seu cap i forçar-lo a abandonar la llengua pròpia. El comitè d’empresa hi va haver d’intervenir.
- Empresa de serveis (Vallès Oriental): Un superior jeràrquic (que és catalanoparlant) va prohibir expressament a un treballador d’una empresa de Montornès del Vallès adreçar-se en català a un nou company de feina d’origen colombià que feia dos anys que residia a Catalunya. El cap va obligar a fer servir exclusivament el castellà justificant que era “decisió seva aprendre català”, i no de l’empresa, deixant el treballador en una situació d’indefensió.
- Entitat Financera (País Valencià): Un empleat d’una sucursal bancària a Gandia, de la qual es manté en anonimat el nom, va denunciar que el seu responsable regional ha prohibit totalment l’ús del valencià en el xat de l’equip de Microsoft Teams (eina interna de treball). La decisió es va prendre arran de la queixa d’un únic company de la zona d’Alacant, vetant el dret de la resta de companys de les comarques centrals a expressar-se en la llengua pròpia en les comunicacions internes escrites.
- Restaurant Viena (Andorra, 2025): Acomiadament d’un empleat per parlar català al lloc de treball. L’empresa va al·legar que els seus companys s’havien vist obligats a aprendre’l “per culpa seva”, ja que ell es negava a canviar de llengua.
- Ceramicaria Gràcia (Barcelona, 2025): Una jove treballadora de cap de setmana va rebre advertiments com “¿Tendremos problemas contigo por el catalán?“. En confirmar-se que feia les explicacions en català als clients de forma puntual, va ser acomiadada l’endemà per “no complir el perfil”. Després d’algunes crítiques a Google, la família va rebre un burofax de l’empresa amenaçant amb accions legals.
- Amazon – Zona Franca (Barcelona, 2025): El conductor d’una subcontracta de repartiment d’aliments va ser amenaçat per l’encarregat de molls de descàrrega: “Mejor vamos a hablar en español, ya que Cataluña es España (…). ¿Qué pone en tu DNI?” o, en cas contrari, hauria de marxar amb tota la mercaderia. El xofer va poder enregistrar la discussió.
- Escola: Una administrativa d’una escola que manté en l’anonimat, i ni tan sols detalla el municipi, va decidir portar el seu cas als tribunals després de patir un setge constant i reiterat en el seu entorn laboral per part d’una persona que la instava a “hablar en castellano porque estamos en España”; una decisió judicial que la treballadora ha pres de manera ferma després d’haver esgotat primer les queixes formals internes dins del centre educatiu sense obtenir cap solució.
- Prosegur Avos – subcontracta d’Emaya (Mallorca, 2024): Un treballador va guanyar el judici per acomiadament improcedent després que el seu coordinador l’obligués a esborrar de forma sistemàtica tots els avisos que introduïa en català al programa informàtic SAP per traduir-los al castellà per ordres imposades per la direcció.
- Temps Barcelona – Empresa d’esdeveniments (2024): Una treballadora va ser escridassada per una companya per adreçar-se-li en català. L’empresa la va vetar per a futurs esdeveniments argumentant falsament que havia “tractat malament els companys” per no haver accedit a canviar al castellà.
- Grupo Sifu (2024): Un treballador va ser amonestat i finalment acomiadat de l’empresa després de negar-se a redactar de forma obligatòria tots els seus informes interns de treball en castellà.
