El cas de presumpta discriminació lingüística a l’empresa Aticco continua encallat i sense vies de resolució. Segons ha pogut saber El Món, representants de Plataforma per la Llengua mantenen contactes amb la direcció de la companyia per intentar buscar mesures reparadores, però l’empresa s’ha tancat completament en banda. Només el president de l’entitat, Òscar Escuder, s’hi ha pronunciat públicament durant la presentació de l’InformeCAT2026. “Veurem què milloren, si és que milloren alguna cosa, perquè no hi ha res definitiu”, va dir, i va demanar que això serveixi d’exemple perquè “per treballar de cara al públic s’ha de saber català”. Fonts de l’ONG del català admeten a El Món que “hi ha hagut converses, i que aquestes continuen, però ara per ara no s’ha arribat a cap acord”. D’altra banda, constaten de manera contundent que la firma fundada per emprenedors catalans mostra “molt poca intenció de reparar el mal fet”. “Estan tancats en banda pel que fa a la interpretació de l’acomiadament, que pretenen negar que hi hagi motius lingüístics tot i estar per escrit”, resumeixen.
La interlocució amb Aticco s’ha vist greument dificultades per l’actitud de l’empresa. Fonts de Plataforma per la Llengua qualifiquen la situació de “doblement greu”. A diferència d’altres casos on la discriminació és purament oral i resulta complexa de provar, en aquesta ocasió l’empresa va actuar amb la “impunitat” de deixar la motivació lingüística registrada per escrit en la mateixa carta d’acomiadament o amonestació. A més, critiquen l’estratègia de comunicació i de gestió de crisi que ha adoptat Aticco, que primer va fer un comunicat corporatiu i després va difondre un segon text signat pels treballadors. En aquest sentit, expliquen a aquest diari que l’empresa no tenia cap necessitat de fer que els treballadors signessin una carta així perquè, segons afegeixen, compromet el seu rol laboral davant l’opinió pública. “És lamentable”, sentencien, i qualifiquen l’assessorament intern sobre la crisi de “nefast”.
Ara per ara, les mateixes fonts assenyalen que no veuen cap intenció de l’empresa per esmenar la discriminació lingüística amb la treballadora. Tot i això, asseguren que mantenen els canals de comunicació oberts i estan disposats a oferir plans d’acció i millores a l’empresa, sempre que aquesta tingui voluntat de disculpar-se. Davant d’aquesta la falta de voluntat de la firma, Plataforma per la Llengua manté les converses obertes, però continua amb el seu pla inicial: va sol·licitar formalment una intervenció de la Inspecció de Treball, tant pel vessant de la discriminació laboral com per l’incompliment detectat en la normativa de rètols comercials. Segons els serveis jurídics de l’entitat, el cas d’Aticco arriba a vulnerar fins a cinc normatives diferents, incloent-hi l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia, la Llei de Política Lingüística, l’Estatut dels Treballadors i la mateixa Constitució.

Els dos comunicats d’Aticco, un de l’empresa i l’altre, signat pels treballadors
Malgrat que els dos primers punts de la carta d’acomiadament de la treballadora fan referència explícita a la llengua, Aticco va assegurar en un comunicat que la van fer fora de la feina “exclusivament” per “motius professionals relacionats amb el seu desenvolupament, la seva actitud en l’entorn de treball i les reiterades incidències que afectaven el funcionament de l’equip”. També van lamentar que es presentés l’acomiadament “com un conflicte lingüístic”, que, segons ells, “és inexistent” i que, a més, és una interpretació que “no respon a la realitat de la nostra empresa ni als valors amb què treballen des de fa anys”. Finalment, asseguren que ells no tenen “una llengua oficial d’empresa”, i defensen que el català forma part de la seva identitat i que es fa servir amb “absoluta normalitat”.
A més, els treballadors i treballadores de l’empresa van negar que existís un veto a la llengua catalana i van rebaixar la situació de la treballadora acomiadada a un “conflicte laboral individual”. “No és el mateix prohibir el català que demanar parlar una llengua que tots entenguem. Creiem que barrejar aquestes dues coses només contribueix a generar una polèmica que no reflecteix la realitat”, van afirmar en un comunicat difós per la companyia amb els noms de tots els seus empleats. Així mateix, asseguren que alguns fragments de la carta d’acomiadament poden haver donat peu a “interpretacions equivocades”, però subratllen que “a Aticco ningú no ha prohibit mai parlar en català”

