Els treballadors i treballadores d’Aticco han emès aquest dilluns un comunicat que presenten com a conjunt per donar la seva versió sobre l’acomiadament d’una companya, treballadora de l’empresa d’oficines i espais de cotreball pel fet de parlar en català al seu lloc de feina, a Barcelona –com queda recollit en la carta d’acomiadament que va fer pública Plataforma per la Llengua, que ha denunciat el cas davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS). La plantilla defensa la companyia i assegura que el relat de la treballadora afectada que s’ha difós no correspon amb la realitat que es viu a l’empresa. Aquests treballadors neguen que hi hagi cap veto a la llengua catalana a la companyia. “No és el mateix prohibir el català que demanar parlar una llengua que tots entenguem”, argumenten després que el Govern hagi activat l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics per estudiar el cas.
El text, signat de manera conjunta per prop d’una quarantena d’empleats, exposa que alguns fragments de la carta d’acomiadament poden haver donat peu a “interpretacions equivocades”. Tot i la defensa dels treballadors, els dos primers punts de la carta d’acomiadament són retrets vinculats a l’ús del català. Entre els motius de l’acomiadament, Aticco va al·legar que la treballadora havia iniciat converses en català davant tècnics, companys o clients i que, en diverses ocasions, se li havia hagut de demanar que canviés al castellà malgrat que l’interlocutor l’hagués entès en català. També li va retreure haver respost en català a una persona que s’havia adreçat a ella en castellà i haver mantingut el català com a llengua principal en determinades comunicacions professionals. Tot i això, es mostren taxatius a l’hora de defensar la gestió lingüística interna: “A Aticco ningú no ha prohibit mai parlar en català”.
Segons exposen els empleats, el català és la llengua que utilitzen “de manera natural” en el seu dia a dia, sempre que tots els interlocutors la coneguin. El comunicat aclareix que el canvi de llengua es produeix únicament quan hi ha algun company o client que no comprèn el català, una pràctica que defineixen com una qüestió d’educació, de respecte i de sentit comú”. “No és el mateix prohibir el català que demanar parlar una llengua que tots entenguem. Creiem que barrejar aquestes dues coses només contribueix a generar una polèmica que no reflecteix la realitat”, sentencien.
Ho rebaixen a un “conflicte laboral individual”
La plantilla de l’empresa —que té centres a Barcelona, València, Madrid i Lisboa— reivindica la diversitat geogràfica i cultural de l’equip com una de les seves grans “fortaleses” i no com un conflicte. Per aquest motiu, els treballadors lamenten que el que consideren un “conflicte laboral individual” estigui malmetent la imatge de l’empresa i del conjunt de professionals que hi treballen. “No ens sentim identificats amb el relat que s’ha difós aquests dies”, sentencien. El comunicat clou refermant el compromís dels empleats amb l’ús de la llengua pròpia: “Parlem el català cada dia i continuarem fent-ho”, tot defensant que “parlar una llengua que tothom entengui quan cal és una mostra de respecte, no un atac al català“.
