La paraula ‘birra’ és el neologisme triat per al 2022. Així ho han decidit, amb un 32% dels vots, gairebé 14.000 persones a través d’una votació popular. Les primeres posicions de la llista dels neologismes d’aquest any la completen ‘Salut mental’, amb el 19,6%; ‘Tuti’, assolint un 11,9%, ‘Violència vicària’, amb 8,4% dels vots i ‘Poliamor’, també amb 8,4%. Aquestes paraules ‘noves’ s’incorporaran aviat al Diccionari de la llengua catalana (DIEC), de la mateixa manera que s’ha fet amb els neologismes que han guanyat edicions anteriors.

La votació popular, que ha finalitzat aquest dijous, l’ha impulsat l’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i ‘birra’ s’ha proclamat vencedora d’entre les 10 paraules que s’havien proposat.

La paraula 'tuti' ha quedat en tercera posició de la llista
La paraula ‘tuti’ ha quedat en tercera posició de la llista

Una paraula no tan nova

‘Birra’ s’ha convertit en la paraula més votada per la població i podria incorporar-se al diccionari properament, però no es pot dir que sigui una paraula nova. Per primera vegada, en l’edició d’enguany s’ha incorporat a la votació un mot que no consta al DIEC, però que es pot considerar una paraula antiga i prou utilitzada. Ara, per aparèixer al diccionari, la Secció Filològica de l’IEC ha de donar l’últim vistiplau.

Gairebé el doble de votants que el 2021

Enguany han participat en la votació popular 13.985 persones, una xifra que creix considerablement en comparació a edicions passades. De fet, gairebé duplica la del 2021, en què van votar 8.045 persones. L’enquesta estableix quatre franges d’edat i els vots s’han distribuït de manera força equilibrada, però el bloc de menors de 20 anys representa una quarta part del total, mentre que els de 60 o més suposen menys de la quarta part.

Excepte entre els més grans -en què ha guanyat ‘tuti’-, totes les franges d’edats s’han decantat per la paraula ‘birra’. En la franja dels 20 als 39 anys, el percentatge arriba al 40%, i en el grup majors de 60 s’assoleix el 20%. La segona posició de la llista l’ocupa ‘salut mental’, que ocupa aquesta marca en totes les franges d’edat, però el percentatge és més gran en la franja dels joves, amb un 26,5%. L’entusiasme dels més grans ha facilitat que la paraula ‘tuti’ es quedi amb la tercera posició.

Més notícies
Notícia: El Govern demana a l’IEC que retiri el terme MENA com a possible neologisme del 2019
Comparteix
Afers Socials avisa que és una denominació "denigrant, estigmatitzadora i deshumanitzadora" per referir-se a infants
Notícia: La paraula ‘cassolada’ ha estat escollida neologisme de l’any 2017
Comparteix
Ha estat elegida per votació popular i ara l'IEC podria incorporar-la al diccionari en el sentit de protesta
Notícia: El català, llengua de treball de l’associació de reguladors audiovisuals iberoamericans
Comparteix
El CAC presidirà la PRAI fins al 2024 després de dos mandats a la vicepresidència
Notícia: Polèmica a Twitter per la discriminació del català en les cerques de Google
Comparteix
Jordi Puigneró detecta l'anomalia i desencadena el debat a la xarxa amb un tuit que demanava col·laboració per denunciar el cas
Notícia: Els 10 pobles catalans que encara arrosseguen la “deformació” del seu nom
Comparteix
La Fundació Reeixida assenyala que la dictadura franquista "va desfigurar i enlletgir" els noms de municipis catalans i exigeix que es canviï
Notícia: La Intersindical crida la comunitat educativa a “fer pinya” pel català
Comparteix
"Només la fermesa i la mobilització social podran empènyer les nostres institucions a garantir que puguem viure plenament en català", ha avisat Gerard Furest
Notícia: El 50% dels catalanoparlants creu que canviar al castellà no amenaça la llengua
Comparteix
La xifra de transmissió intergeneracional del català a Catalunya i les Balears arriba al 80% en el cas de les persones que tenen avis catalanoparlants
Notícia: Nou front judicial contra el català: exigeixen webs en castellà a les escoles
Comparteix
Hablamos Español enceta un reguitzell de recursos per la "cooficialitat" lingüística en tota mena de comunicacions dels centres escolars

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Delfí Artós a desembre 23, 2022 | 17:26
    Delfí Artós desembre 23, 2022 | 17:26
    Si una paraula o mot és antic, no pot ésser alhora un "neologisme", en tot cas un mot acceptat per qui admet mots en una llengua. En el nostre entorn europeu, a partir del segle XVI s'introduïren als territoris que avui son França i Itàlia els termes "“beor” o “bior” d'origen germànic i d'ací passa a l'italià modern birra (en comptes de cervesia) i a la llengua d'oil "bière", en occità i doncs en aranès, "bièrra", tenen el mateix origen que "beer" en anglès modern, "beoir" en gaèlic irlandès, en grec "byra", en romanès "bere" o en turc "bira". En tot cas "beor" significa beguda forta, cosa que és una paradoxa car la birra o cervesa era considerada dèbil en front de begudes alcohòliques de més graduació com el vi. Alhora sembla que el mot derivà durant el segle VIè del llatí "biber" beguda, encara que segons altres fonts l'origen deriva del mot protogermànic "beuwoz", derivat de "beuwo", mot que vol dir ordi. A la península Ibèrica es conservà i s'adoptà el mot cervesa en la nostra llengua, "cerveza" en castellà i "cerveja/cervexa" en galaicoportuguès, els quals son mots de deriven de l'evolució del llatí "cervisia", que com hem dit solament s'ha conservat en llengües neollatines de la península Ibèrica. En llatí vulgar de la península Itàlica n'havien dit "cervogia" i en la llengua d'oil que va donar lloc a l'actual francès en deien "cerveise" (actualment en francès "cervoise" vol dir cervesa o birra sense lupol). Com a curiositat en euskara en diuen "garagardoa". Jo diria que birra es començà a sentir i "difondre" quan al segle XX començaren a fer-se presents "turistes" italians a casa nostra, primer durant un mundial de futbol de l'any 1982 i encara més a partir del 1992... Abans d'aquesta dècada el "turisme massiu" italià no existia a la nostra costa i illes. També el mot italià "forza" en el sentit d'ànims (p.e. Forza Italia !) s'encreuà en alguns calalanoparlants que ara utilitzen de forma snob el mot força amb la mateixa funció. Seria com dir, som-hi, Itàlia !
  2. Icona del comentari de: Amadeu a desembre 23, 2022 | 17:29
    Amadeu desembre 23, 2022 | 17:29
    El mot tuti en català ja existeix, vol dir un joc de cartes anàleg a la bescambrilla, i la seva variant americana, el tuti americà.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa