Hi ha pobles a Catalunya que encara arrosseguen una “deformació” del seu nom per “herència del franquisme”. Així ho recull la Fundació Reeixida en una carta oberta dirigida a la Generalitat en què denuncia que hi ha catalans i catalanes que viuen en poblacions amb topònims oficials no normatius. L’entitat, que s’encarrega de divulgar la cultura catalana, assegura que la gent que viu en aquests 10 pobles -i indirectament també la que no hi viu- pateixen discriminació perquè han d’escriure el nom del municipi “com si n’ignoressin l’ortografia”. En responsabilitzen la legislació, que diuen que és “injusta i caduca” perquè priva a la ciutadania d’aquesta desena de poblacions a escriure el nom del lloc on viuen i que, aquest, sigui reconegut oficialment.
Els pobles “desfigurats”
En la carta, l’entitat catalana enumera les 10 poblacions que, encara avui, veuen “desfigurat” el seu nom i demanen que s’oficialitzi el nom correcte. Els canvis que demanen són: Cabassers (no Cabacés), Campmany (no Capmany), Castell i Platja d’Aro (no Castell-Platja d’Aro), Figueró i Montmany (no Figaró-Montmany), Vulpellac, Fonteta i Peratallada (no Forallac); Lledó (no Lladó), Maçanes (no Massanes), Navars (no Navàs), Rialb (no Rialp), Terrassola i Lavit (no Torrelavit).

En el cas de Vulpellac, Fonteta i Peratallada, al Baix Empordà, les poblacions es van unir formalment el març de 1977 convertint-se en el municipi de Forallac. És el resultat de sumar ‘Fo’ de Fonteta, ‘ra’ de Peratallada i ‘llac’ de Vulpellac.
Topònims hereus del franquisme
La Fundació Reeixida assenyala que la dictadura franquista “va desfigurar i enlletgir” els noms de poblacions catalanes “com a part del seu programa repressiu contra la nostra llengua i cultura”, recuperant els topònims “anteriors a la normativització que el 1933 va fer la Generalitat republicana a través de l’Institut d’Estudis Catalans”. L’escrit lamenta que aquests canvis s’hagin mantingut, dècades després de la fi de la dictadura, disfressats de “tradició”. Amb aquest text, la Fundació se suma a la demanda del col·lectiu Cabassers.org per exigir al Govern que “acabi amb aquesta arbitrarietat” i que garanteixi “sense excepció” que aquestes poblacions tenen “el mateix tracte que reben en aquesta
qüestió tots els ciutadans de Catalunya”.