El fiasco de les PISA ha revoltat tota la comunitat educativa en contra d’un error difícil d’explicar que tanca el curs escolar amb una nova polèmica. Catalunya no podrà comparar-se amb la resta de territoris –ni tampoc amb el seu propi historial– amb els resultats de les proves del 2025, que es faran públics al setembre, perquè més alumnes del compte van quedar exempts de fer l’examen. Les primeres hipòtesis del Departament d’Educació han apuntat a un error d’interpretació dels docents de la metodologia per fer la selecció, cosa que ha indignat les direccions. Aquesta reacció ha obligat a matisar el discurs oficial. L’oposició també vol saber per què el Govern ha trigat quatre mesos a fer públic el problema, crítica que va arribar abans de saber-se que el ministeri feia més d’un any que havia avisat Catalunya. Els sindicats també carreguen contra l’executiu i la Síndica de Greuges s’hi ha afegit recentment amb una investigació d’ofici. Aquestes són totes les veus crítiques amb l’última gran polèmica del curs a Educació.
La síndica obre una investigació
La Síndica considera PISA com una “eina de referència” per avaluar el funcionament dels sistemes educatius i orientar les polítiques públiques, i veu “necessari” aprofundir en l’anàlisi de l’espifiada. La proporció d’alumnes exclosos per motius relacionats amb discapacitats físiques, cognitives, emocionals o conductuals representa el 19,6% del total de la mostra, “una xifra molt superior a la prevalença d’aquests perfils entre l’alumnat de 4t d’ESO”, remarca la Síndica, que recorda que aquest perfil d’alumne representa el 5% del total d’estudiants a Catalunya.
La Síndica tampoc compra la hipòtesi que alguns centres s’haurien equivocat de criteris en una possible confusió amb unes altres proves que es feien en la mateixa època, les de final d’etapa, ja que l’alumnat exempt en aquest cas va ser del 9,7%, una xifra molt inferior al 23,2% que van quedar fora de les PISA. Si s’haguessin aplicat criteris similars, les xifres haurien de ser més pròximes. Per aquest motiu, la institució ha sol·licitat al departament “informació detallada” sobre els 51 centres que formaven part de la mostra, les característiques de l’alumnat exempt, els mecanismes d’acompanyament i supervisió aplicats pels centres participants, la verificació posterior dels criteris aplicats i les causes que expliquen l’error detectat. També ha sol·licitat la documentació enviada als centres abans de les proves i una còpia de l’informe elaborat arran de les diligències informatives obertes per aclarir els fets.
Les direccions qüestionen l’actitud d’Educació
L’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (Axia) ha estat una de les veus més crítiques després d’escoltar les explicacions del departament. Els directors avisen que l’error compromet la “credibilitat” del sistema educatiu català i titllen de “devastadores” les seves conseqüències. L’associació assegura que Educació no els havia comentat res abans de llançar la bomba als mitjans de comunicació i lamenta que les direccions s’han sentit “assenyalades” com a responsables. En un comunicat, apunten als estaments superiors i remarquen el paper “clau” de la inspecció en totes aquestes decisions i situen l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació al capdavant del seguiment.
“Algú es creu que 51 centres s’han equivocat alhora?”, han apuntat els darrers dies les direccions, que en diverses aparicions als mitjans han assegurat que les indicacions del departament eren poc clares abans de passar les proves. Axia no veu l’error sobtat o tècnic, com ha apuntat el departament, sinó resultat “d’un procés que disposava de controls, terminis i responsables”.
Els sindicats hi veuen poca transparència
La crisi de les PISA ha refet momentàniament la unitat sindical, que aquest curs havia saltat pels aires durant la negociació amb el departament. La majoria dels sindicats han carregat contra el que consideren una gestió poc transparent de l’errada, posant l’accent els quatre mesos –o més, segons les últimes informacions– que el departament ha trigat a explicar els errors de PISA. La USTEC, la CGT i Intersindical, les tres organitzacions que mantenen el conflicte laboral obert, han qüestionat que Educació no expliqués la incidència “en el moment que la va saber”.
“És una decisió política que només té l’objectiu d’evitar el debat social”, ha apuntat Iolanda Segura (USTEC). La CGT ha demanat “no carregar el mort” a un tècnic. “Un escàndol més”, ha rematat la Intersindical. Professors de Secundària, que sí que va signar l’últim acord amb el departament i va desconvocar l’última jornada de vaga, ha assenyalat la “hipocresia” d’anunciar un acord amb l’OCDE –organitzadora de les proves PISA– el 6 de juliol, quan l’administració “ja sabia, des del març, que la mostra PISA no era vàlida”. “La pregunta és òbvia: per què es va amagar l’error durant quatre mesos?”, ha apuntat en la línia de les altres organitzacions. “Com es pot donar una imatge pitjor de negligència?”, hi afegeixen.
Menys vehements en el discurs, però assenyalant les mateixes mancances, CCOO i UGT també han demanat esclarir els fets. Comissions ha demanat “transparència plena” a l’executiu per esclarir “per què no s’ha comunitat [l’errada] fins a finals de juliol”. UGT ha reaccionat pràcticament una setmana després d’esclatar la polèmica, també per demanar “transparència, independència i més eines per avaluar el nostre sistema educatiu”. “No podem permetre que les eines que han de servir per millorar el sistema educatiu perdin credibilitat. Per això, reclamem que es disposi de tots els mecanismes humans, tècnics i organitzatius necessaris per poder fer totes les avaluacions amb rigor, transparència i independència”, ha apuntat en un comunicat breu de premsa.
Les associacions de famílies posen l’accent en els vulnerables exclosos
Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) també ha qüestionat el que veu com una “mala notícia” per al sistema públic català. “Les proves PISA tenen limitacions i no poden ser l’únic indicador de la qualitat del sistema educatiu. Tot i això, aporten informació útil per observar tendències”, opina la plataforma, que demana “abordar a fons les causes” de l’espifiada, lluny “d’alimentar titulars o buscar culpables”. “El més preocupant”, han apuntat en un fil a la xarxa X, és “l’exclusió d’alumnat”. “Si volem una escola inclusiva, també necessitem avaluacions inclusives. Sense la participació de tot l’alumnat, no podem obtenir una fotografia rigorosa del sistema”, rematen les famílies.
L’oposició apunta a Illa, però no es posa d’acord en quin dia ha de comparèixer al Parlament
“Han jugat amb els silencis”, va apuntar la diputada de Junts Anna Erra durant la comissió parlamentària per abordar el cas. Una frase breu i que resumeix el sentit del conjunt de l’oposició, que ha retret a la consellera Esther Niubó que no hagi donat explicacions abans malgrat conèixer l’errada. La republicana Irene Aragonès li va retreure “quatre mesos de silenci” i Pilar Castillejo, de la CUP, va acusar el departament “d’amagar informació”. Els Comuns han exigit l’obertura d’una investigació independent que, per ara, l’executiu no té sobre la taula. PP, Vox i Aliança Catalana també han criticat el Govern amb acusacions de “trirelisme”, en algun cas, i demanant dimissions i eleccions.
Tots estan d’acord en el fet que el president, Salvador Illa, ha de comparèixer davant del Parlament de Catalunya per donar explicacions, però no s’han posat d’acord en una data. Junts va voler entrar una petició perquè el president comparegués divendres passat, però la negativa d’ERC i els Comuns ho va impedir. Els socis d’investidura creuen que encara és aviat per tenir la màxima informació possible –Educació diu que té en marxa una investigació interna des de fa quatre mesos– i asseguren que el setembre és una data més bona. Junts i CUP han acusat les dues formacions de facilitar-li la feina a Illa.
