Dues fites marcaran l’inici del pròxim curs educatiu: la vaga del 8 de setembre i els resultats de les proves PISA. L’executiu de Salvador Illa ha intentat tancar totes dues qüestions abans de fer una aturada per vacances, traçant un acord laboral fallit amb els sindicats majoritaris i explicant públicament el fiasco en les proves internacionals. Però no ha aconseguit dissipar tots els dubtes i Catalunya arrencarà el curs escolar 2026-2027 amb totes les mirades posades en el sistema educatiu. Aquestes qüestions se sumen a altres encara obertes, com el pla de mossos a les escoles o què passa amb les sentències judicials que colpegen la immersió lingüística a l’escola.
El fiasco de les proves PISA és l’última pedra a la sabata que s’ha posat Educació. La consellera Esther Niubó ha passat pel Parlament de Catalunya per frenar les crítiques de l’oposició, que sense excepció ha retret a l’executiu que amagués durant mesos l’error en el nombre d’alumnes exempts que acabaria invalidant les proves. Niubó, que ha negat aquesta falta de transparència, ha canviat la versió dels fets. El seu departament va apuntar inicialment que l’error es produeix en el moment que els docents havien de certificar quins alumnes complien els requisits i que és en aquest esglaó que es va excusar un 23% dels estudiants, molt més del 5% que marca l’OCDE. Però alhora ha exculpat les direccions i ha admès –a l’espera d’una investigació que fa quatre mesos que està en marxa– que hi ha hagut errors en la cadena de validació posterior.
La conselleria també havia apuntat que el departament no va tenir constància de la incidència fins al març passat, si bé el Ministeri d’Educació ha confirmat que els seus tècnics van avisar Catalunya més d’un any abans de la data defensada per Niubó. Els responsables educatius de Madrid, també en mans socialistes, defensen l’executiu català assegurant que els tècnics no van elevar les sospites als superiors. Ara bé, en un primer moment, el departament va excusar-se en què no sabia de l’abast del problema “fins poques setmanes” abans de fer-ho públic –el passat juliol–, però el mateix ministeri apunta, en el seu comunicat de premsa, que “no és fins al març que es pren coneixement de l’impacte d’aquelles incidències tècniques sobre els resultats de les proves”. Per tant, segons els aclariments del mateix ministeri, Educació ja sabia el mes de març que les proves no serien vàlides.
Les mirades també es dirigeixen a la nova Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació. És l’organisme públic encarregat de revisar i impulsar una avaluació independent, però neix qüestionada. Les més crítiques han estat les mateixes direccions dels centres, que alerten del problema que suposa que una institució “creada per garantir el rigor de les avaluacions” acabi associada “al fet que Catalunya perdi la comparabilitat internacional”. “El problema deixa de ser metodològic, es converteix en un problema de confiança institucional”, diuen les direccions. Des del departament asseguren que les PISA van impulsar-se en un moment de transició cap a la nova agència i mantenen l’aposta per un organisme que, en paraules de Niubó, ha de “recollir informació sòlida, interpretar-la adequadament i traduir-la en coneixement útil per prendre millors decisions educatives”. L’agència començarà a rodar plenament el curs vinent.
Revisió del pla de mossos als instituts
Una altra carpeta encara oberta és el pla de mossos als instituts, una prova pilot impulsada en instituts de Catalunya que ha posat el conjunt de la comunitat educativa en contra del departament. La conselleria insisteix que hi ha direccions que ho havien demanat –encara que només hi hagi constància d’algunes al Baix Llobregat– i admet que només queden quatre de les catorze escoles que participaven inicialment del projecte.
La pressió dels mateixos claustres contra el projecte, entenent que un agent policial no ha de donar resposta a una necessitat educativa, ha rebaixat les expectatives fins al punt la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha admès que el projecte estava “en via de paràlisi”. El Govern l’ha matisat i insisteix que es tracta d’una “prova de concepte” que només s’establirà de forma definitiva en els centres que ho demanin. Segons el calendari del mateix departament, hi haurà conclusions definitives el curs vinent en tornar de les vacances de Nadal.
També vinculat als Mossos queda pendent de resoldre els motius de la infiltració policial en una assemblea educativa, un cas que no depèn tant d’Educació com d’Interior. Abans d’acabar el curs, i davant la promesa d’enllestir aviat una nova investigació sobre el fiasco de PISA, els sindicats USTEC i CGT van recordar a l’executiu de Salvador Illa que també va comprometre’s a donar una explicació satisfactòria sobre l’espionatge. La consellera Parlon s’ha limitat a dir que no va haver-hi cap ordre de caràcter polític, una explicació que els sindicats educatius troben insuficient.
Els docents mantindran les protestes
La conselleria també haurà de fer front a noves protestes només arrencar les classes. Educació ha tancat dos acords diferents, l’últim amb la majoria dels sindicats, però la negativa dels docents en una consulta posterior ha fet caure la USTEC –organització majoritària amb més del 40% dels vots– del preacord i reactiva les protestes. En tot cas, el departament descarta més concessions. “El moment de la negociació s’ha acabat”, va dir la mateixa Niubó poc després del rebuig massiu –el 60% dels docents que hi van participat van votar-hi en contra– en la consulta.
En tot cas, el conflicte continua obert a l’espera de saber com estan les forces entre els equips docents. La intenció dels sindicats encara crítics és reagrupar-se i iniciar noves protestes de forma esglaonada. La primera vaga del primer dia d’escola, el 8 de de setembre, és un primer tastet. Niubó ha reconegut que el rebuig a la consulta demostra que hi ha un “malestar enquistat” a les aules, però al setembre defensarà el desplegament d’un nou acord “prou realista”. En aquest sentit, saber veure quina benzina els queda als docents serà clau per desencadenar o no una nova negociació.
El curs vinent, l’executiu també haurà de donar una resposta definitiva a l’assetjament judicial contra la immersió lingüística, qüestió que els sindicats volen tornar a posar sobre la taula del departament. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’execució de la sentència sobre el 25% de les classes en castellà mentre s’espera què diu el recurs interposat al Suprem, que també ha sentenciat contra la retolació exclusiva en llengua catalana.
