Entitats sobiranistes i culturals plantaran batalla al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la sentència del 25% de castellà que es vol imposar a totes les escoles de Catalunya. La Plataforma per la Llengua, la USTEC, La Intersindical i el SEPC, amb el suport d’Òmnium, han presentat un incident de nul·litat, un escrit al tribunal en què demanen l’anul·lació de la sentència i de la interlocutòria per irregularitats en l’elecció d’un dels jutges que va acabar sentenciant aquesta obligatorietat d’un 25% de classes en castellà. El jutge Javier Aguayo Mejía, president de la sala contenciosa administrativa del TSJC, va triar participar en aquest cas mentre que fins i tot la Constitució reconeix el dret a ser jutjat per un jutge que estigui predeterminat per la llei i no per la seva voluntat de rebre un cas.
La presidenta de la Plataforma per la Llengua, l’advocada Rut Carandell, ha denunciat aquesta “vulneració flagrant” de drets que justifica la demanda de nul·litat. “Si es decretés la nul·litat això comportaria la supressió de la sentència i la interlocutòria. Creiem que el seu recorregut serà llarg”, ha assegurat abans d’advertir que si l’Estat no els escolta recorreran a Europa, on esperen que s’acabi admetent aquesta nul·litat.
Els sindicats denuncien la “inoperància” del Govern
La portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, ha insistit que la sentència “no respon a criteris pedagògics” i ha reiterat que el sistema català ja garanteix el coneixement de les dues llengües coexistents al país. “Esperem que el Govern també faci la seva feina, seria una llàstima que només la societat comenci aquestes accions”, ha assenyalat. El coordinador de la comissió de la llengua de la Intersindical, Gerard Furest, ha coincidit amb la seva companya que la vehicularitat del català assegura la igualtat entre alumnes. Furest ha començat la seva intervenció agraint el sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC) la seva acció directa a la Universitat Pompeu Fabra, on han fet una tancada per defensar la immersió lingüística.
Furest ho ha contraposat a la “inoperància” del Govern i ha denunciat les instruccions que ha enviat Educació als centres catalans, que considera que servirà només per augmentar la segregació un cop s’aprovin diferents projectes lingüístics. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha insistit que no donen “cap xec en blanc” als partits polítics i que estaran pendents de veure com evoluciona la resposta a la sentència. Antich ha reivindicat el paper de la seva entitat en la defensa de la llengua catalana i ha recordat que estan lliurant una batalla a Canet de Mar perquè és un cas “de país”. El president d’Òmnium ha denunciat que els jutges “dinamitin” el “moll de l’os” de les democràcies, la separació de poders, dictant normes i legislant.
Les normes que el TSJC va aprovar un dia abans d’emetre la sentència
El text de denúncia que s’ha presentat al TSJC per demanar la nul·litat per aquesta irregularitat l’ha elaborat l’advocat assessor del Consell per la República, Ramon Llena, que sosté que el desembre del 2020, un dia abans que es publiqués la sentència, es van aprovar normes sobre la composició de les seccions i els tribunals del TSJC que van permetre Mejía entrar al cas.
Concretament aquestes noves normes permetien que el president d’una sala pugui presidir les seccions per a “deliberació, votació i resolució” en casos determinats que tinguin “especial transcendència econòmica, social o mediàtica”. El president de la sala pot, segons aquestes normes, “decidir la seva integració en la deliberació del cas”. Les entitats sostenen que és una norma “arbitrària” que va en contra del dret a ser jutjat per qui determini la llei. Assenyalen que fins i tot va en contra de la Constitució espanyola, que recull el “dret al jutge ordinari predeterminat per la llei”, i que per tant està clar que un jutge no pot decidir la seva participació en un cas.
Llena ha assegurat que aquest dret està recollit a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, al Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. “Les normes de repartiment han de vetllar perquè no hi hagi rastres de parcialitat”, ha reiterat abans d’assegurar que les noves normes trenquen amb aquest dret internacional propi de totes les democràcies europees. “Aportem jurisprudència del Tribunal Internacional de Drets Humans, on segurament acabarem portant això”, ha advertit.
Carreguen contra el Govern per no haver detectat aquest “vici” en dos anys
Les entitats que participen en aquest front judicial sostenen que s’ha presentat aquesta denúncia en el termini correcte i assenyalen que no s’ha pogut denunciar abans aquesta “vulneració de dret fonamental” perquè mai no han estat cridades al procés. En aquest sentit, les organitzacions carreguen contra el Govern per no haver detectat aquest “vici” en dos anys i no haver “emprès el camí”. Així, insten la Generalitat a “posar els seus serveis jurídics a treballar” dins d’una estratègia “coordinada” amb les associacions.
1 
