Un total de 28 famílies –que representen 30 alumnes– de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar es proposen ser “l’avantguarda” de la batalla per la immersió lingüística als centres educatius de Catalunya amb el seu litigi contra la imposició del 25% de castellà que ja ha començat en una aula a partir d’unes mesures cautelars dictades pel TSJC.
Les famílies han anunciat aquest dimarts la seva estratègia judicial, dirigida per l’advocat Benet Salellas i amb el suport d’Òmnium Cultural, que considera el de Canet “un cas de país”, segons ha explicat el nou president de l’entitat, Xavier Antich, que ha advertit que volen guanyar el seu litigi i “crear jurisprudència”. És la manera de fer front a una “intromissió” dels jutges, que han decidit alterar el model lingüístic de l’escola catalana per la via de resolucions judicials, amb un mètode “que no és propi d’una societat democràtica”, ja “volen fer de legisladors i no en són”.
Òmnium vol “desmuntar la doctrina dels jutges”
“Volem desmuntar la doctrina del 25% del castellà que han creat els jutges per invalidar totes les sentències i resolucions, volem crear jurisprudència, que en cap escola més ningú tingui la temptació d’alterar el projecte lingüístic sense fonament, plantem cara amb arguments legals i sociolingüístics, ni la Constitució, ni l’Estatut diuen res en aquesta direcció”, ha dit Antich.

En el seu torn, Benet Salellas ha recordat que “les lleis el que fan és protegir el català, com a llengua vehicular en l’ensenyament”, un concepte inclòs també a la Carta de Drets Lingüístics, “signada pel Regne d’Espanya”. “No pot ser que els jutges ho desobeeixin”, ha advertit.
Informes de tres sociolingüistes experts
Segons l’advocat, a part dels arguments estrictament legals presentaran tres proves pericials, informes de tres experts sociolingüistes: Nacho Sorolla, Avel·lí Clos i Maria Coromina. “Contradiuen la construcció ideològica que ha fet el TSJC quan al·lega que prenen la decisió que han pers per la cooficialitat, amb els informes d’aquests professors el arguments d’aquest jutges queden buits, perquè els més perjudicats serien els fills de les famílies no catalanoparlants, perquè l’escola és la seva única oportunitat de tenir igualtat en la llengua, com ha passat per exemple al País Basc. Per tant, aquesta és la mesura realment fracturadora de la societat i no la immersió”, ha afegit Salellas.
Segons l’advocat de les famílies, al marge de la situació general del català, en el cas de Canet en particular hi ha informe que indica que s’han perdut 15 punts en l’ús del català respecte de l’última enquesta. “Hi ha en joc l’article 8 del conveni drets humans, i els jutges estan adoptant mesures intrusives en la vida dels infants, que no són necessàries ni justificades, ningú ha explicat per què 25% i no el 15%”, ha concretat Salellas.
Com pot arribar el cas a Europa
Una qüestió clau en aquest cas són les perspectives d’internacionalitzar-lo. I la via és, precisament, la de fer servir la força del contrari, com en el judo. “Se suposa que la llengua d’escolarització en un centre pública no és qüestió individual, no existeix el dret de les famílies a triar la llengua de l’escola. Si ara se li dona la volta a aquest plantejament i a determinades famílies sí que se’ls atorga aquest dret, entrem en el terreny dels drets individuals. I aleshores sí que s’ha de tenir en compte el conveni de drets humans i, per tant, es pot recórrer al tribunal Estrasburg“, ha sentenciat Salellas.