La política espanyola són vasos comunicants on el líquid és el material en mans del poder judicial. I, precisament, als jutges, de materials per assetjar al PSOE, el govern espanyol, Pedro Sánchez i el seu entorn, no va curts d’armilla. Al contrari. La setmana començava amb una extravagant vista prèvia a la dona de l’actual inquilí de la Moncloa, Begoña Gómez, per la qual el jutge que l’ha imputada encara sospesa si retirar-li el passaport. Però aquest dimecres ja s’ha traspassat una línia que havia estat impensable, o fins i tot, infranquejable, com és seure a la banqueta dels acusats un expresident espanyol.
És la primera vegada que s’ha viscut aquest fenomen, tot i que hi ha hagut governs amb membres condemnats per terrorisme d’Estat o altres on les seves formacions, apuntaven el nom del seu líder, en els pagaments irregulars que rebien. Zapatero s’ha assegut a l’estrada del Tribunal Central d’Instància número dos de l’Audiència Nacional, en mans de José Luis Calama, un magistrat discret que defuig de vel·leïtats polítiques i vanitoses. De fet, Calama li havia posposat la seva declaració -inicialment, estava programada pel dos de juny- per aquest dimecres i per dijous d’aquesta setmana. D’aquí que no volgués ajornar la declaració sobre la peça separada oberta divendres passat sobre les joies trobades al seu despatx que han estat taxades en 1,3 milions d’euros.
Tres hores de declaració i un comunicat
Comptat i debatut, Zapatero ha estat tres hores declarant. I, ras i curt, l’expresident ha negat haver exercit influència perquè el govern de Pedro Sánchez concedís el rescat de 53 milions d’euros a l’aerolínia Plus Ultra durant la pandèmia. A més, ha declinat respondre sobre les joies intervingudes en la caixa forta del seu despatx per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia (UDEF) en l’escorcoll ordenat pel jutge. El jutge, però, no se l’ha cregut. Ara bé, no ha volgut fer més sang, i tot i incidir en la manca de relat alternatiu, no ha volgut decretar cap de les mesures cautelars que li proposaven les acusacions populars, molt amarades políticament, ni les del ministeri fiscal.
Un cop ha acabat la declaració, Zapatero ha remès un comunicat on insistia que havia estat “29 dies en silenci” per preparar la declaració i “tot el que vindrà”. “Vaig callar per respecte a la Justícia i a Sa Senyoria, que era qui primer m’havia d’escoltar”, ha afegit. “No tingueu dubte que en els propers dies aniré donant les explicacions oportunes”, afegeix. En aquest sentit, reconeix que se “l’acusa de delictes molt greus que no he comès”. “Sempre em vaig comportar amb decència i amb honradesa, i ara tinc al davant la tasca de demostrar-ho”, remarca. “Ho faré amb absoluta transparència i amb plena confiança”, sosté.
En aquest sentit, subratlla que ha presentat al Tribunal una “autorització universal voluntària” per tal que “es pugui constatar la inexistència de societats, diners, productes financers o qualsevol actiu amb titularitat meva directa o indirecta, perquè no tinc res fora d’Espanya”. A la sala Zapatero ha deixat clar que no respondria a res sobre les joies i tampoc sobre la informació extreta en el mòbil de Rodolfo Reyes, CEO de Plus Ultra, perquè ha impugnat la prova en tant que va ser obtinguda per una agència de seguretat nord-americana i és material policial, no és material processal judicial.
El jutge no s’ho empassa
El comunicat servia per neutralitzar la interlocutòria de Calama que ha estirat les orelles a l’expresident espanyol tot i que se n’ha estat d’imposar-li la retirada del passaport, o compareixences quinzenals als jutjats, o fins i tot, les peticions de presó que feien els lletrats de les acusacions populars com Vox, Manos Limpias o Hazte Oir. Tot i això, el jutge no ha estat per romanços i en la resolució que ha rebutjat les mesures cautelars ha sentenciat que “la declaració de l’investigat no ha aconseguit desvirtuar els indicis racionals de criminalitat exposats a la interlocutòria d’imputació, i que deriven de diverses i diferents fonts de prova”.
És a dir, que les explicacions de Zapatero no han estat ni prou versemblants ni prou creïbles per donar carpetada al cas, tot i que admet que el cas encara està en una fase “embrionària” d’instrucció. El jutge també assenyala la “traçabilitat de diverses transferències” entre els comptes bancaris de l’expresident espanyol “en relació amb fons procedents de l’ajuda pública concedida pel govern a la mercantil Plus Ultra” que no s’han escatit. En aquest context, assenyala que hi ha una “utilització de múltiples societats mercantils indiciàriament instrumentals per canalitzar aquests pagaments”, que fan olor de socarrim.
En tot cas, Zapatero ha negat haver influït en la Moncloa per tal que atorguessin 53 milions d’euros d’ajuda la companyia aèria hispanoveneçolana. En aquesta línia ha remarcat que els pagaments rebuts per part de les empreses relacionades amb Plus Ultra, eren pagaments per les seves anàlisis i treballs de consultoria. Però el jutge continua comprant la tesi de l’UDEF que descriuen com a comissions irregulars. En concret, ha explicat que els 490.780 euros rebuts de l’empresa Anàlisi Relevante, propietat del seu amic Julio Martínez Martínez també imputat, eren la remuneració pels treballs per a aquesta companyia, amb què tenia això sí, “un contracte verbal”.
Les costures polítiques s’afebleixen
Políticament, però, les lectures van mostrant les costures del cas. Un exemple prou clar ha estat el del president de la Generalitat, Salvador Illa, que en la sessió de control del Parlament, ha evitat fer-li suport o confiança. De fet, quan va esclatar el cas sí que ho va fer. Una veu important dins la biosfera socialista perquè cal recordar que Zapatero es va abocar en la campanya electoral que va portar a Illa a la casa dels Canonges ara fa dos anys. Tampoc ha mostrat gaire solidaritat la portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Martínez Barbero, que ha titllat “d’insuficient” el comunicat de Zapatero. De fet, ha exigit que algú que va ser “referent” per a l’espai progressista ha de donar més explicacions i transparència.
Un altre dels socis parlamentaris, ERC, també hi ha dit la seva. Ha estat el seu portaveu Gabriel Rufián, qui ha mostrat la seva estranyesa sobre per què Zapatero no ha declarat o regularitzat les joies. “Aquest nyap estigui a la seva caixa forta” quan ha tingut “molts anys per fer-ho”. El PP per la seva banda, que centralitza l’acció popular en el cas, ha proposat al PSOE retirar el carnet de militant a l’expresident i obrir-li un expedient. Vox ja ha reclamat la seva dimissió i eleccions.
Però especialment interessant és el posicionament del PSOE que oficialment espera que avanci el cas en el temps. De fet, fonts del partit asseguren que “el temps posarà les coses al seu lloc”. Però fonts del PSC, amb connexions amb Ferraz, asseguren a El Món, que quan “es posin a lloc, ja s’haurà fet tard”. En tot cas, tiren de manual reclamant que no es faci un “judici paral·lel” i se’l condemni de manera “anticipada”. “El PSOE manté exactament la mateixa posició que ha defensat des del primer dia: defensa de la presumpció d’innocència i respecte absolut a la Justícia. Per això mantenim el suport al president Zapatero”, assenyalen en un comunicat emès un cop ha acabat la compareixença davant el jutge Calama. A tot això, i després de la declaració, la defensa de Zapatero, la formació i Pedro Sánchez esperen ben aviat nous oficis i atestats de la UDEF que poden complicar encara més la situació política i enfortir el setge al poder del socialisme a Espanya.
