• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

El Cas Leire, el cas Koldo a l’Audiència Nacional, el cas Mascaretes, o cas Ábalos, que està pendent sentència del Suprem, el cas Santos Cerdán, el cas David Sánchez, germà de Pedro Sánchez, el cas Begoña Gómez, dona del president espanyol, i el cas Plus Ultra amb José Luis Rodríguez Zapatero com a investigat. Són fins a set els casos de presumpta corrupció que s’amunteguen sobre les espatlles del PSOE i Pedro Sánchez, i que asfixien el darrer any de legislatura del cap de l’executiu espanyol.

Recentment, Sánchez va anunciar la intenció d’esgotar la legislatura i presentar nous pressupostos, però veu com partits que van permetre la seva investidura donen la legislatura per amortitzada. Tot i que la potestat de convocar eleccions és única i exclusivament del president espanyol, la pressió sobre la seva persona augmenta cada dia que passa i el final de legislatura pot ser agònic. Aquesta setmana Sánchez ha hagut de fer front a un nou xàfec per part d’alguns dels seus socis, que li reclament que doti de contingut el que queda de legislatura perquè “aguantar” l’actual situació de bloqueig “no té cap sentit”.

De fet, aquesta setmana la Mesa del Congrés, gràcies a la majoria de PSOE i Sumar, ha vetat que es votés l’esmena que Junts per Catalunya va presentar a una moció del PP reclamant a Sánchez que convoqui eleccions anticipades, una iniciativa que previsiblement s’hauria aprovat amb el suport de 178 diputats. Un veto que el PP portarà al Tribunal Constitucional sense esperar la resolució del recurs de reconsideració que ha presentat al l’òrgan rector de la cambra baixa, i que està pendent de ser discutit en la Junta de Portaveus, on el PP, Junts i Vox sumen majoria absoluta a favor de votar l’exigència d’eleccions generals. Tot i això, la resolució que adopti la Junta no és vinculant per a la Mesa que presideix Francina Armengol. Junts, per la seva banda, veu inaudita la decisió de la Mesa i considera que és una mostra més de la “debilitat extrema” de l’executiu de Sánchez.

L’altre soci que ha donat un ultimàtum a Sánchez és el PNB, que s’ha mostrat disposat a negociar els pressupostos, però alhora ha advertit el president espanyol que si no aconsegueix tirar-los endavant, dissolgui les Corts i convoqui eleccions. La portaveu del PNB al Congrés, Maribel Vaquero, ha deixat clar al cap de l’executiu espanyol que està “nedant l’últim llarg de la legislatura” i que ho fa havent perdut la majoria de la investidura. Així mateix, el va avisar que està “acabant amb la fe” dels nacionalistes bascs i considera que “no té sentit” que Sánchez endarrereixi la tramitació del projecte de pressupostos per estirar la legislatura.

Podem, que també ha pres distància amb els socialistes, considera que la legislatura s’ha posat “costa amunt” a Sánchez després d’haver “decebut” la ciutadania. Ione Belarra, secretària general del partit, ha avisat que el procediment judicial que envolta José Luis Rodríguez Zapatero “implica necessàriament” Pedró Sánchez, i la seva administració, perquè “han lligat el seu futur” al de l’exlíder socialista imputat al cas Plus Ultra. La líder de Podem ha retret als socialistes que hagin “repetit les pitjors pràctiques del bipartidisme”, i ha opinat que Sánchez convocarà eleccions “per qüestions estrictament personals i partidistes”.

Sánchez i Feijóo en una sessió de control al Congrés / Europa Press

ERC, EH Bildu i Sumar aposten per esgotar la legislatura

D’altra banda, Esquerra Republicana discrepa de l’esmena de Junts i aposta per esgotar la legislatura per acabar de tancar carpetes que té pendents amb el PSOE com la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica o el nou model de finançament. Ho va deixar clar el president del partit republicà, Oriol Junqueras, que fa uns dues va obrir la porta a negociar els comptes i ara, a través de les xarxes socials, ha demanat al govern espanyol que s'”ompli de contingut” l’any que queda de legislatura: “Jo el que demano al govern espanyol, que més enllà de dir que els altres són pitjors, que això ja ho sabem, que omplim de contingut el que queda de legislatura”. El portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, també ha volgut dir la seva i ha exigit a Sánchez que impulsi canvis de fons o que plegui. Ell considera que aguantar la legislatura només té sentit si és per fer passes endavant per “frenar l’especulació pel que fa a l’habitatge” o per fer una “fiscalitat més justa”, però també ha deixat clar que “aguantar per res és ximpleria”.

Bildu, per la seva banda, tampoc es partidari d’un avançament electoral i també cuestiona que Junts volgués forçar una votació al Congrés en aquest sentit perquè considera que no és el moment adequat per a uns comicis que l’únic que farien, al seu parer, és afavorir la dreta. La portaveu de Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, ha manifestat aquesta setmana que “tot el que sigui demanar eleccions crec que és afavorir la dreta, i nosaltres no ho facilitarem aquest camp”. Sumar, el soci de coalició, ha mostrat preocupació pels casos de corrupció que esquitxen el PSOE, però, tot i això, s’ha mostrat partidari d’esgotar la legislatura. Ho ha dit el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que ha remarcat que la legislatura entra “en el tram final de la legislatura” i ha argumentat que no hi haurà avenç electoral perquè el govern espanyol no les convocarà i perquè no hi ha una majoria “prou” al Congrés per a una moció de censura. “Junts mai no participaran d’una moció de censura de la mà de Vox”, ha asseverat.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant l’acte de la constitució / Eduardo Parra (Europa Press)

El PSOE, debilitat a les enquestes

Enmig de la tempesta judicial, el PSOE mostra debilitat a les enquestes, també a les del CIS. En el baròmetre del mes de juny, el primer després de conèixer-se la imputació de Zapatero i la reactivació del cas de l’anomenada fontanera socialista Leire Díez, torna a situar el PSOE al capdavant, però la seva estimació de vot es redueix al 31,3%, gairebé cinc punts menys que el mes anterior, i el seu avantatge sobre el PP es retalla a 4,2 punts. Un percentatge similar al que va obtenir quan va perdre les eleccions del 2023 i, a més, suposa un retrocés de gairebé cinc punts respecte al seu registre del maig i la cota més baixa des del març del 2024. Més enllà de l’organisme presidit per José Félix Tezano, una enquesta de Sigma Dos publicada per El Mundo dibuixa un daltabaix del PSOE en el darrer mes: perd vuit escons i la dreta assoliria als 200 diputats.

Comparteix

Icona de pantalla completa