La darrera tanda de sessions del judici contra els Pujol Ferrusola que s’ha celebrat aquesta setmana ha fet recuperar el protagonisme a un element indispensable del cas, la deixa. Les declaracions dels fills de l’expresident Jordi Pujol, un cop el seu pare va ser exonerat, van aportar detalls sobre el llegat que suposadament Florenci Pujol va deixar als seus nets i la seva nora, Marta Ferrusola, a Andorra. L’embrió dels diners que els Pujol Ferrusola van mantenir a recer del fisc espanyol fins a l’any 2014, moment en què van regularitzar els fons aprofitant l’amnistia fiscal de l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Un ministre que ara roman imputat per la seva presumpta implicació en un entramat per canviar normatives tributàries i fiscals a empreses que eren clients de l’assessoria del seu germà.
De fet, una de les preguntes que el tribunal que presideix José Ricardo de Prada va formular a Jordi Pujol per comprovar el seu estat de salut va ser si recordava la data de la mort del seu pare. Una pregunta que podria tenir moltes intencions, tenint present la tesi de la defensa en el judici. En tot cas, el fill gran de l’expresident va explicar amb detall com es va assabentar de la deixa, com la va rebre del seu oncle Joaquim Pujol, i com la va gestionar fins que la va repartir entre els seus germans i la seva mare, amb una darrera liquidació l’any 2004. Les declaracions dels seus germans van afegir detalls més personals sobre la figura de l’avi Florenci i la seva hiperactivitat financera i estraperlista durant el règim franquista.
Si una resposta va ser general en les declaracions dels germans, va ser que no els havia “sorprès” que el seu avi els hagués deixat un llegat econòmic per si de cas anaven mal dades davant “l’obsessió” per Catalunya de Jordi Pujol i Soley, en paraules de Marta Pujol. Per altra banda, Pere va esmentar un manuscrit de l’avi Florenci on remarcava la “por” que tenia que el seu fill els portés a la ruïna i on proposava solucions per protegir patrimoni familiar. Un document que afermaria, per a les defenses, la tesi de la deixa. Els indicis de la deixa són la base de la tesi que confronta amb la de la fiscalia. El ministeri públic interpreta que els diners d’Andorra provenen de comissions irregulars d’adjudicacions amb l’administració catalana i les defenses mantenen que tenen l’origen en la deixa de l’avi Florenci. Un detall gens menor és que són les acusacions les que han d’acreditar les suposades comissions per adjudicacions, una tasca que ara per ara no ha acabat de reeixir. En canvi, les defenses han anat bastint la versemblança de la deixa.
“Et conec, Jordi, i sé que després d’aquesta en vindrà una altra”
El document manuscrit, al qual ha tingut accés El Món, són dues pàgines que la policia va trobar en l’entrada i escorcoll al domicili del president Pujol i la seva dona el 27 d’abril de 2017. En aquest escrit, Florenci Pujol es dirigeix al seu fill Jordi amb un “ara parlem de tu”. I admet el seu neguit pel futur de la família si les vel·leïtats polítiques i socials del que acabaria sent president de la Generalitat continuaven i posaven en risc la sort econòmica de la família. El manuscrit comença apuntant dues xifres, 169 o 211 milions de pessetes, unes quantitats que responen als imports que calcula que poden costar iniciatives com “Enciclopèdia Catalana” o “Diari”, en referència a El Correo Catalán, un rotatiu de caràcter catòlic i amb certa pàtina catalanista.
Després, Florenci Pujol posa negre sobre blanc com s’han de considerar el valor dels diners. “Això de perdre diners té una importància relativa si es tenen, però de cap manera es pot quedar endeutat”, sentencia a tall de norma vital. Seguint aquest fil, fa un “toc d’atenció molt seriós” al seu fill. “Perquè et conec, Jordi, i sé que després d’aquesta en vindrà una altra”, li retreu. En aquest sentit, pràcticament li ordena que qualsevol operació que porti a terme “ha d’estar coberta” i no pensar en la providència o “que ja sortiran els diners”.
“No vull que et converteixis en un Millet que anava pignorant o repignorant [en referència al pare de Félix Millet, exresponsable del Palau de la Música que acabaria a la presó] o bé que de bona fe un dia i et trobis en un cas Matesa”, recomanava recordant un escàndol de corrupció del franquisme que va acabar amb tres ministres processats davant el Tribunal Suprem. La referència a l’afer Matesa permet situar la missiva de Florenci Pujol als anys 70, perquè l’escàndol va saltar a finals de desembre de 1969 i es va perllongar durant els primers anys dels 70 del segle passat.
“Por que un dia ens trobéssim tota la família endeutada”
El temor de Florenci per la seguretat econòmica del seu fill i de la seva família es fa palès en el manuscrit quan admet que “seria molt trist que, com dius, el banc s’hagués de quedar les teves accions i a més pelat”. En referència a l’evolució de Banca Catalana, el nom que va adoptar l’entitat olotina Banca Dorca quan els Pujol i el seu soci Moisès Tennenbaum la van comprar. Així, l’avisa que amb els seus diners no pensa jugar a res més. “No per l’avarícia dels diners, sinó perquè tinc por, tinc por per tots”, alerta. “Por que un dia ens trobéssim tota la família endeutada”, especifica. Per això, i com a prevenció, li demana al fill que li siguin traspassades les seves accions dels laboratoris dels quals n’eren propietaris. En concret, dels Laboratoris Martín Cuatrecasas, que fabricaven una pomada molt venuda a l’època, Neobacitrin, especial per a les infeccions bacterianes de la pell i que donava força beneficis als accionistes. De fet, aquest medicament va ser esmentat per Marta Pujol com una de les icones familiars.
En tot cas, Florenci Pujol proposa al seu fill un acord i una solució. Li planteja quedar-se nominalment les seves accions, tot i que continuarien en mans de Jordi Pujol. “Ho dic perquè a nom meu no es podran pignorar”, assegura. La pignoració és un sistema de posar en garantia un bé –accions o propietats o títols– per un crèdit. De fet, reconeix que les seves ja les té pignorades per un import de 35 milions de pessetes. “Naturalment, continuaran sent teves- són ben teves-“, insisteix.
“Vull assegurar-me mentre visqui que quedin tots els arbres”
L’avi Florenci, àvid amb els diners -era canvista d’ofici- prega al seu fill no estirar més el braç que la màniga i aconsella que les “equivocacions si venen cal poder-les afrontar amb diners propis”. “I quan parlo dels diners propis parlo dels vostres diners”, matisa. “Tot això és per recordar-vos que jo vaig plantar el primer arbre de la família i, gràcies al treball de tots, però sobretot teu, Jordi, s’ha anat fent un bosc”, exposa valorant el patrimoni consolidat.
“Vull assegurar-me que mentre visqui d’aquest bosc en quedin tots els arbres”, conclou demanant una resposta per escrit a la proposta del traspàs de les accions i el seu valor. De fet, és un document on desglossa accions i aportacions de capital per una possible pignoració i així mantenir protegit el patrimoni per si venen mal dades. Un manuscrit que alimenta la tesi de la deixa com a voluntat de Florenci Pujol que no deixés amb una mà davant i l’altra al darrere els seus nets. Un document que reforçaria la tesi de la prova perifèrica que implica l’activitat mercantil del pare de Jordi Pujol, que fins i tot va ser processat pel franquisme l’any 1959 per evasió de capitals a Suïssa.
En aquest context, els germans van destacar la por que tenia que un sotrac polític tornés a enviar Jordi Pujol i Soley a la presó o a l’exili. D’aquí que Oriol Pujol descrivís la deixa com un “fons de resistència”. En la mateixa línia, Jordi Pujol Ferrusola va recordar que Florenci, com el seu altre avi, Josep Ferrusola, li van ensenyar els camins per on podien travessar la frontera clandestinament per si tornava la repressió. En aquest sentit, el seu net va voler dir que l’avi, de nas en tenia, perquè poc després hi va haver cop d’estat de 1981.
