El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha acceptat estudiar la demanda de l’expresident de la Generalitat Artur Mas contra la sentència per la consulta del 9-N i que el va condemnar a un any i un mes d’inhabilitació i una multa de 36.000 euros per un delicte greu de desobediència. El passat 13 de gener, el Tribunal d’Estrasburg va notificar a la defensa de Mas que admetia la demanda presentada el 14 d’abril de 2022. La notícia, però, va passar desapercebuda fins que, aquest dimecres, l’exvicepresident del Parlament i l’advocat, Josep Costa, ha compartit la resolució del TEDH al seu perfil de Twitter.
En la resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, el TEDH insta el govern espanyol a respondre si la condemna a l’expresident català va complir el requisit de claredat i previsibilitat que requereix el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). En aquest sentit, també demana que especifiquin si els actes de Mas suposen una infracció penal.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Artur Mas per desobediència per impulsar la celebració de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès la votació. La demanda de l’expresident de la Generalitat al·legava que l’ordre del Constitucional “no va ser prou preciosa, concreta i categòrica sobre la prohibició de realitzar la consulta”. La sentència d’aquesta causa condemnava Mas a 13 mesos d’inhabilitació i li imposava una multa de 36.500 euros. El TC també va condemnar les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N.
L’octubre de 2021, després que el TC rebutgés per unanimitat el recurs de Mas contra la seva inhabilitació, el mateix expresident català va anunciar la seva intenció de portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
2 
7 