El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès una demanda del president d’ERC, Oriol Junqueras, contra l’estat espanyol per haver-li impedit assistir a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya el desembre del 2017. En aquella època, Junqueras era en presó preventiva amb la resta de presos polítics esperant el judici per haver organitzat el referèndum d’independència de l’1-O. El TEDH, amb seu a Estrasburg (França), ha enviat la demanda a l’estat espanyol perquè es posicioni abans de l’1 de setembre.
Segons ha explicat ERC, la demanda, presentada per l’advocat Andreu Van den Eynde, al·lega que l’estat espanyol va vulnerar els drets de Junqueras per haver impedit que exercís de diputat després d’haver sortit escollit a les eleccions del 21-D. En concret, acusen Espanya de vulnerar la llibertat d’expressió i el dret a unes eleccions lliures. També denuncien l’abús de poder de l’estat per no haver-lo deixat assistir a la constitució del Parlament.
Els republicans han celebrat la decisió del TEDH i consideren que és “un nou pas en el camí per denunciar i per aconseguir condemnes fermes contra l’Estat espanyol per la violació dels drets polítics, pels drets de representació”, però sobretot, “per la violació del dret dels ciutadans de ser representats per aquelles persones que els mateixos ciutadans han votat”.
El Suprem manté la inhabilitació de Junqueras
La sala penal del Tribunal Suprem va condemnar el passat mes de febrer Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per un delicte de desobediència en concurs amb malversació. D’aquesta manera, els magistrats van decidir ignorar la reforma del Codi Penal pactada per ERC amb el govern espanyol i van rebutjar rebaixar la pena per malversació un cop el delicte de sedició va quedar derogat. La decisió del Suprem, que ha estat recorreguda, suposa que Junqueras i Bassa estiguin inhabilitats fins al 2031 i Romeva i Turull fins al 2030.
La nova sentència, que retocava la sentència del 2019, assegura que la sedició no pot ser substituïda pel nou delicte de desordres públics agreujats i avisa que la reforma del Codi Penal “deixa impunes els processos secessionistes sense violència”. En canvi, el Suprem considera que la modificació del delicte de malversació no afecta el cas dels presos polítics perquè creu que l’ús de fons públics per organitzar el referèndum és suficient per mantenir-los les penes.
4 
4 
