La família del president Jordi Pujol i el president Artur Mas. Eren els “objectius” de la policia patriòtica al principi de l’Operació Catalunya. Un operatiu policial que, inicialment va ser batejat com Operació Pujol, posteriorment com Operació Barna i, en darrer terme, Operació Catalunya. Així es desprèn d’una conversa entre el comissari d’intel·ligència, ara jubilat, José Manuel Villarejo i dos dels seus investigadors preferits destinats a Catalunya, l’exinspector del Cos Nacional de Policia Antonio Giménez Raso, àlies Tony o Melli, i l’exdetectiu de Método 3 Antonio Tamarit, àlies El Mago, registrada el 3 de setembre de 2014, en el preescalfament de la consulta sobiranista del 9-N.
Una conversa que va ser gravada i l’enregistrament de la qual consta al sumari de la macrocausa Tàndem, amb què el titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, investiga les activitats privades i concertades del comissari encobert. En aquesta trobada preparen una estratègia per buscar informació. Villarejo els alerta que està molt bé trobar gent que “col·labori” però que el premi gros és per a qui aporti informació de Pujol i Artur Mas. Tot plegat perquè, segons ell, els Pujol són com les “serps” i “cal picar-los al cap”. Villarejo deixa ben clar que estan treballant per al “govern” espanyol. És més, Villarejo i Tamarit arriben a explicar una història esperpèntica que indica amb quin grau de desesperació buscaven draps bruts i rareses de la família de l’expresident. Així, narren com el president Pujol feia negocis amb una “bruixa”, anomenada Adelina. En síntesi, per a la policia patriòtica, el fet important era fer caure els Pujol i Mas perquè la resta eren “peons”.
Els Pujol i Mas interessaven, la resta eren “peons”m
La trobada serveix per planificar futurs objectius de l’Operació Catalunya. Giménez Raso i Tamarit proposen noms, però és Villarejo qui centra la pilota. En aquest context, deixa clar que “l’objectiu són els Pujol i Artur Mas”. En tot cas, per al comissari “la resta són socis importants però són peons, i els peons se’ls sacrifica”. “L’interès del govern és desmuntar-los el quiosc i a prendre pel cul”, remarca. Una feina que “està en procés” i a mans no només de “Marcelino” (en referència al cap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas) sinó de gent d’un altre “nivell”. En aquest sentit, alerta que, si “Puig” –en referència a un dels germans de l’exconseller Felip Puig– o “qualsevol altre” els donen “dades nuclears”, se’ls “condona” el que sigui.
Matar els Pujol com les serps, la bruixa Adelina i Javier de la Rosa
Durant la trobada, els Pujol continuen essent protagonistes. En aquesta ocasió, es queixen de la manera que treballen alguns des de la mateixa policia patriòtica o els polítics que la dirigeixen, perquè “cal saber matar”. Així, asseguren que “donen per fotuts els Pujol ,i estan molt equivocats”. El que cal, consideren en una metàfora, és tractar els Pujol Ferrusola com les “serps” i “picar-los al cap” i no a la resta del cos, per assegurar-se que moren. En aquest punt, Tamarit recorda els problemes que té la justícia espanyola per aconseguir les dades bancàries de la família de l’expresident a Andorra. Un moment en què el comissari anota un punt a Giménez Raso i li reconeix el mèrit de “les seves gestions” per haver pogut obtenir informació, perquè si no no es menjarien “una puta merda”. Ho diu en referència a les tasques que va fer Giménez Raso a Andorra buscant suposada informació financera sobre els líders sobiranistes, en especial, dels Pujol, d’Artur Mas, de Xavier Trias i Oriol Junqueras. El mètode de Giménez Raso era, segons els informes parapolicials als quals ha tingut accés El Món, anar per Andorra fent la tècnica del Vietnam amb diferents entitats financeres: “Disparar al matoll per veure si surt el vietcong“.
La conversa deriva cap a una anècdota surrealista que el comissari va anotar de les seves converses amb Javier de la Rosa, un dels seus primers informadors. Tamarit i Villarejo narren una història sobre una “bruixa” que el president Pujol hauria tingut en nòmina i que li “posava ous per l’esquena per treure-li l’energia negativa”. A més, segons expliquen tots dos, Pujol cobrava també per cedir els seus serveis. Una història extravagant que li va explicar el financer Javier de la Rosa en la seva primera trobada, recollida en una gravació a la qual també ha tingut accés El Món, de 10 de novembre de 2012, just abans de les eleccions al Parlament que Artur Mas havia decidit avançar. Una història que Villarejo també va recollir a la seva agenda.
La conversa entre Villarejo i De la Rosa sobre la bruixa Adelina
Segons ressaltava De la Rosa, el president Pujol “feia baixar d’Andorra una bruixa anomenada Adelina, que tenia una creu al cap” i “passava per l’esquena de la gent uns ous que es tornaven negres”. Fins i tot, De la Rosa confessa que comprava ell mateix els ous perquè no es refiava de la bruixa i que a ell mateix li havien passat els ous. Un fet que Villarejo trobava diverrtit i que, en canvi, De la Rosa qualificava de “letal”, si se n’assabentava la societat catalana. Tot plegat per arribar al fet que el mes de maig del 2012 es va trobar amb el president Pujol i que ja li va advertir que “se n’anava cap a l’independentisme”. Una decisió que considera una “ximpleria” perquè el “caçarien”. La història de la “bruixa” era una llegenda a la desesperada per tal de desacreditar el president. Continuarà.
8 
