Un alemany que juga a polo, una exdona dolguda, uns policies àvids de trobar informació, un aparell de l’Estat disposat a qualsevol cosa, i les ganes de descobrir –o fabricar– proves contra la família Pujol Ferrusola i, de retruc, contra el president Artur Mas. Aquests van ser els ingredients d’una de les missions de la policia patriòtica dins de l’Operació Catalunya. Nous àudios, converses, missatges de Whatsapp i documents reflecteixen com l’equip de la brigada política va intentar embolicar un suposat financer alemany per tal que delatés negocis de la família Pujol a canvi d’estalviar-li problemes amb la justícia espanyola.
La història es remunta a la primavera del 2014, just uns mesos abans de la consulta sobiranista del 9-N. Els implicats, per part de la policia patriòtica, són l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) –màxim comandament uniformat del Cos Nacional de Policia–, Eugenio Pino, el cap de la Unitat d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, i el comissari d’Intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo. El ciutadà alemany era Oliver T. Karsten i, segons la versió que recollia la policia, feia de testaferro no només en negocis de la família de l’expresident a l’Argentina, sinó que regentava fons d’inversió en paradisos fiscals dels Pujol Ferrusola. Suposada informació que Villarejo rep a través de l’exdona de Karsten i de José Luis Clemente Marcet, alies Clon, un dels col·laboradors més efectius de la seva xarxa empresarial d’investigacions. De fet, Clon es presentava com a “col·laborador” de la policia espanyola i de l’FBI tot i haver tingut problemes amb la justícia de diversos estats per les seves operacions financeres. L’operació Karsten va acabar com el rosari de l’aurora.
‘Clon’ informa Villarejo, que ho transmet als seus superiors
És 7 d’abril del 2014. Villarejo es reuneix a l’Hotel Ritz de Madrid amb en Clon que li fa un informe sobre Oliver T. Karsten. L’informant li detalla des dels vehicles de la seva propietat, un Toyota i un Jaguar, a les empreses que administra, adreces i correus electrònics i les seves hipotètiques relacions amb els Pujol i Artur Suqué, propietari d’Inverama, l’empresa que gestionava el gegant del joc Casinos de Catalunya. Villarejo telefonarà a Martín Blas dos dies després per sol·licitar una trobada urgent amb ell i Pino perquè “té coses molt interessants de Catalunya”.
Villarejo arriba a la reunió on l’esperen Pino i Martín Blas per escoltar les novetats urgents i interessants que els ha d’explicar. El comissari ha fet la feina i els ha remès una nota informativa. Està content perquè hauria trobat un “testaferro” dels Pujol que podria implicar-los en operacions financeres en suposats paradisos fiscals i dels seus negocis privats i la relació empresarial de la família de l’expresident amb Artur Suqué. La troballa hauria estat gràcies a Clemente, Clon, que li hauria proporcionat el contacte amb l’exdona d’aquest testaferro alemany, que titlla de “Vicky dos”, en referència a Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrussola.
L’exdona de l’alemany té ganes de revenja, perquè hauria estat maltractada pel marit. Villarejo proposa un pla a Pino i Martín Blas per tal de pressionar l’alemany, utilitzant una de les personalitats encobertes del comissari i fer-li xantatge a canvi d’informació. En aquesta conversa, Villarejo admet que no recorda el nom de l’alemany i s’ha deixat l’agenda, però li remetrà un whatsapp amb el nom a Martín Blas. Un dels protagonistes de la conversa és Gustavo Shanahan, l’antic soci de Jordi Pujol Ferrusola a l’Argentina, a qui també proposen “empitonar per gilipolles”.
“Coses precioses dels Pujol”
Villarejo està exultant i ressalta que la dona li ha explicat “coses precioses dels Pujol”. Per exemple, que el seu marit enraonava amb el president Pujol en alemany i el “molt gilipolles del vellet no imaginava que ella també sabia alemany després de tant temps casada amb l’altre”, i així la dona suposadament s’assabentava de tot. Villarejo detalla que enviarà un whastapp amb el nom de l’alemany i una nota amb les necessitats pel servei, com per exemple, un telèfon fix. Pino els deixa perquè té una altra reunió, però queden d’acord en el sistema de treball.
Martín Blas i Villarejo continuen preparant el pla amb l’alemany. Martín Blas diu que “els poden trincar per la pasta” i que els Pujol “s’estan començant a preocupar”. Tots dos van per feina. Villarejo li detalla que l’alemany cobra del suposat “fons Oleguer Pujol” amb els que “va comprar Prisa”. Martín Blas li diu que vagi a poc a poc perquè “això és sensible” i “molt complicat”. Villarejo assegura que la dona li ha dit que l’alemany és un “acollonit” i que si li truquen els ho explicarà tot “a canvi de salvar-li la vida” i de “cobrir-se el cul”. Estableixen com han de contactar amb l’alemany amb un telèfon encobert: abans de la denúncia cal donar al paio l’oportunitat perquè “col·labori”.
“Pot ser una Vicky dos”
Martín Blas pregunta com poden “ajudar” l’alemany a canvi de la informació. El comissari li respon que no paga ni un cèntim a Espanya i no hi té res a nom seu. D’aquesta manera, creuen que poden obtenir els noms de les “societats instrumentals dels Pujol” i els seus negocis i els de l’Artur Mas. Villarejo explica que l’exdona de Oliver T. Karsten li va dir que Jordi Pujol, que considerava “un fill de pura”, parlava d’Artur Mas “com si fos un empleadillo“. En definitiva, conspiren per tal de pressionar l’alemany a canvi d’informació dels Pujol amb l’amenaça que li poden fer la guitza pels seus negocis i per la seva situació a l’Estat espanyol, ja que no hi paga impostos. Villarejo afegeix que la dona no vol res a canvi, perquè l’únic que vol és revenja perquè la maltractava. Villarejo apunta que ha tingut dues trobades amb la dona i que li ha garantit fotocòpies de les societats. “Amb aquestes fotocòpies podem agafar aquest tio, i dir-li, ‘ens posem d’acord o no’?”, proposa Villarejo. “Tot pot ser una Vicky 2”, en referència a les denúncies de Victòria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola que la policia patriòtica va utilitzar. Martín Blas i Villarejo recorden com ho van fer juntament amb Javier de la Rosa.
Martín Blas avisa que de les illes Verges Britàniques –amb la capital a l’illa més gran, Tórtola– és difícil d’obtenir informació. Villarejo s’ho agafa amb filosofia i li diu que cal aplicar el protocol, que l’alemany els passi informació o, si no, filtraran el seu nom a la premsa i “començaran a donar-li pel cul”. D’aquesta manera podran “aportar informació a Ruz”, és a dir, al jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, que va prendre declaració a Victoria Álvarez i que, per cert, mai es va creure la història. Villarejo també explica a Martín Blas que li vol presentar Clemente perquè també té informació d’ERC, i el cap d’Afers Interns també li repregunta què ha passat amb Shanahan. Acaben la conversa. Tres dies després Villarejo remet un whatsapp a Martín Blas amb el nom de l’alemany, un missatge que es troba a les diligències de la investigació de la gravació entre el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. L’operació va ser un fiasco, la senyora volia alguna cosa més que no pas revenja. Però això ja són figues d’un altre paner. Continuarà.
25 
2 