La decisió d’incloure el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) en l’Operació Catalunya podria tenir conseqüències judicials. Sobretot, en casos encara pendents de judici en què la vista oral podria ser imminent, com ara els que porta el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va obrir la macrocausa mare contra el referèndum del Primer d’Octubre. Una instrucció que, després de més de cinc anys, aviat desembocarà un primer judici: serà contra l’actual president del grup d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I el fet que el CNI no estigui facultat com a policia judicial i que la informació sense control judicial que va aportar hagi bastit informes i atestats policials del cas pot fer trontollar les instruccions.
Converses que delaten la participació del CNI en un procés judicial
Precisament, aquest dimarts el jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona ha obert una nova via en aquest sentit. La decisió, obligada per l’Audiència de Barcelona, de desclassificar els documents sobre el cas d’espionatge a l’independentisme amb Pegasus i de citar a declarar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, pot ajudar a aclarir anotacions a les agendes del comissari d’Intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, converses gravades i de comunicacions per Whastapp.
Aquestes proves revelen la col·laboració dels serveis d’intel·ligència en el cas, la relació amb el CNI de Daniel Baena, el famós Tácito de Twitter, cap de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i instructor dels atestats contra l’independentisme, i com es va vulnerar la cadena de custòdia del mòbil de Jové, que podria tenir traces de l’espionatge amb un spyware com Pegasus. És a dir, tot fora del control que requereixen aquestes investigacions en una instrucció judicial.
Pegasus, Cellebrite i una cadena de custòdia trencada
El cas Jové ha disparat totes les alarmes perquè s’hi barreja l’espionatge sofert amb Pegasus i que Baena en va ser l’instructor. En concret, el 20 de setembre del 2017, a Jové li va ser requisat un terminal mòbil que, per ordre de Baena, va ser enviat a Munic, Alemanya, a l’empresa israeliana Cellebrite, la mateixa que s’utilitza per desencriptar mòbils de jihadistes. Ara bé, aquest mòbil no apareix en el registre d’evidències fins gairebé un mes després, el 9 d’octubre del 2017. Una dada que grinyola perquè, posada en relació amb Pegasus, aquesta demora podria tenir alguna explicació
És a dir, el mòbil va estar fora de control, sense referència a cap número de precinte ni descripció del contenidor on es va dipositar la font de prova, durant 3 setmanes. El dia 17 d’octubre del 2017 el mòbil s’envia, per expressa i personal decisió del tinent coronel Baena, a Cellebrite a Alemanya, és a dir, fora de la jurisdicció del tribunal, sense que existeixi cap resolució judicial on s’estableixin regles que garanteixin l’admissibilitat futura de la prova i sense fer servir cap instrument de cooperació judicial internacional. El mòbil s’estarà més d’un any a Alemanya, sense resultat i manipulat amb una “metodologia confidencial”.
La defensa de Jové va advertir al TSJC que el mòbil del seu client havia estat manipulat de forma totalment irregular, sense garanties de cadena de custòdia, amb procediments efectuats per empreses privades amb mètodes confidencials, per tècnics privats anònims, en procediments no registrats, sense validació de la integritat de les dades copiades en el procés d’adquisició forense i amb un absolut descontrol de la font de prova en totes les instàncies de manipulació. El lletrat ara vol comprovar si el dispositiu mòbil que obra en les actuacions va ser objecte d’espionatge amb Pegasus perquè “d’això en depèn no només la fiabilitat de la prova sinó la seva legalitat“. El mòbil que té en custòdia el TSJC, però, no se li lliura. És més, tampoc se li dona “una imatge forense del contingut del dispositiu mòbil” atribuït a Jové. Per tant, o bé en aquesta còpia s’hi trobarien accions irregulars, com ara l’ús d’un programari espia, o bé hi hauria rastre que s’hauria manipulat per no deixar proves d’aquest ciberespionatge il·legal.
El CNI i el tinent coronel Baena, el ‘Tácito’ de Twitter
La relació del tinent coronel Baena amb el CNI encaixa amb el pla de treball de l’Operació Catalunya establert en una anotació a l’agenda de Villarejo el 5 de novembre del 2012, just abans de les eleccions al Parlament de Catalunya i just el dia abans d’entrevistar-se amb la líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho. Villarejo va encetar un full de l’agenda amb el títol Pla de treball –Barna, un document al qual ha tingut accés El Món i que enumera totes i cadascuna de les tasques que està previst dur a terme. En la llista hi ha un detall força interessant: l’anotació “Estratègia conjunta CNI Julian Sinis”. No serà el primer apunt, on apareixen els serveis secrets en la trama de l’operació Catalunya.
De fet, el març del mateix any una altra anotació important de recol·lecció d’informació torna a aparèixer amb noms i cognoms. En aquest cas, és una trobada amb el comissari José Luis Olivera, Oli, excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i aleshores director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). El resum de l’anotació relaciona l’aleshores comandant Baena, amb el CNI. Curiosament, Baena va signar la pràctica totalitat dels atestats del jutjat d’instrucció 13 que van anar a parar a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem i que van servir per condemnar els líders del Procés i jutjar la cúpula d’Interior, amb el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, al capdavant. La relació entre Baena i CNI enterboleix part de les seves perquisicions.
El CNI, de col·laborador a dirigir les investigacions
Seguint el relat de les agendes, whatsapps i àudios, el CNI va anar guanyant pes en l’Operació Catalunya a mesura que passava el temps i la intensitat del conflicte. Per exemple, l’11 de febrer del 2014, Villarejo enraona amb Antonio Giménez Raso, Tony, que era el seu cap de pont a Catalunya. Li comunica que ha parlat amb “l’Ortega del CNI” i li transmet el seu número de telèfon. L’Ortega li hauria passat informació sobre empreses vinculades amb els Pujol.
Un mes després, el 4 de març, se celebra una reunió al més alt nivell al despatx del comissari Eugenio Pino, l’aleshores màxim comandament uniformat del Cos Nacional de Policia. També hi són el cap de la unitat d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, i el comissari Villarejo. Tots tres escolten el comissari d’informació a Catalunya Pedro Esteban sobre les novetats de l’Operació Catalunya i planteja una reunió de tots amb Agustín Linares, ex mà dreta de Pino i un tal Muñoz. Així mateix, Esteban, embolicat en el cas dels 33 jutges sobiranistes, lamenta que el CNI no li diu res, tot i que ja han parlat de “repartir-se la feina”. En aquest context informa que ja ha dinat amb “Jesús” (Jesús Campo), un dels agents coordinadors dels agents d’informació del CNI a Catalunya, i que encara espera notícies. Campo li va dir que primer havia de parlar amb Madrid. Martín Blas l’asserena i l’avisa que no cal que “consulti” ni coordini res amb el CNI perquè “tenen altres objectius”. Cal recordar que Martín Blas serà acusat posteriorment per Villarejo de ser un home de l’exdirector del CNI, el general Félix Sanz Roldán, arran del cas del Pequeño Nicolás.
El 9 d’abril hi ha una nova anotació que reforça aquesta línia de cedir el pes al CNI. En concret, és el resum d’una reunió entre Villarejo i el comissari Enrique García Castaño, Big o el Gordo”, que li passa novetats de la més alta direcció de l’Operació Catalunya. Li detalla que el dia abans es va celebrar una trobada al ministeri de l’Interior entre “gent de la GC (Guàrdia Civil) i del CNI per parlar de Catalunya”. “Serà Marcel (Marcelino Martín Blas) l’encarregat de tot”, constata Villarejo recollint les paraules de García Castaño. El fet que Martín Blas esdevingués després l’home d’enllaç amb el CNI corrobora aquesta versió i més després que fos difosa una conversa entre dos membres del CNI, un policia i ell mateix arran del cas del Pequeño Nicolás.
El CNI està per a Catalunya
Un altre de les fonts on s’acredita la participació del CNI en l’Operació Catalunya són els whatsapps que s’envien Pino i el secretari d’Estat de Seguretat del ministre Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez. Són diverses les comunicacions, on fins i tot es desprèn un cert fred de peus policial amb els serveis d’intel·ligència. Com a exemple, l’1 de març que entre tots recorden que el “CNI està per Catalunya” aprofitant que comenten que els serveis secrets també vigilen Veneçuela, i que han tingut una errada. Un altre whatsapp que envia Pino el 27 de maig de 2016 a Martínez on comenta: “El CNI va amb gent d’exteriors venent el que estan fent a Catalunya, expliquen que és Anc, Òmnium Cultural, Assemblea de Municipis i Cup. La projecció exterior de la Generalitat etc. Avui ha tocat Holanda. Ambaixada d’Espanya i continuen. Han convidat Gago ( inspector José Ángel Fuentes Gago) per conèixer la situació, també consellers diplomàtics i ambaixador. Sic”.
La resposta de Martínez és que Gago “haurà al·lucinat”. Gago és conegut amb el sobrenom de “majordom de la policia patriòtica” que havia arribat a ser cap de gabinet de Pino. “Ha entrat en estat catatònic”, replica Pino amb ironia perquè consideren que el CNI s’apropia de les seves investigacions parapolicials. “No m’estranya”, conclou Martínez.
Però, curiosament, Pino envia un altre missatge a Martínez l’11 d’octubre de 2018, recordant com el CNI d’un principi participava a l’Operació Catalunya arrossegant els peus. Així, detalla que Beatriz Méndez de Vigo, ex secretària general de La Casa, opinava que no era un objectiu, però sort de la cúpula d’Interior del PP que s’ho va agafar seriosament. Sembla que lamenti que Interior cedís el pas al CNI i retreu que no hagués continuat l’equip de Martínez a Interior per acabar amb l’Operació Catalunya. Per altra banda, el 2017 Pino i Martínez també lamentaven que els seus informadors de la CUP havien passat cap al CNI. Continuarà.
7 
