Clatellot tant al jutge d’Instrucció número 20 de Barcelona i al ministeri fiscal per part de la Secció Tercera de l’Audiència de Barcelona. Els magistrats, per unanimitat, obliguen a la jutgessa instructora a investigar si s’ha comès ciberespionatge amb Pegasus a l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i al president del grup parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové. És més, els magistrats consideren que s’ha de requerir a NSO Group per tal que se li pugui prendre declaració. I fa una passa més enllà, en trobar pertinent que es “demani informació al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre la compra d’aquest software i la seva utilització –tot i que limitada Jové i Riba- i la declaració d’Esperanza Casteleiro Llamazares com a Directora dels serveis d’intel·ligència per tal que informi sobre aquests aspectes”.
La interlocutòria, de 8 pàgines, que s’ha dictat i notificat aquest mateix dilluns, tomba la decisió de la jutgessa d’instrucció de denegar les diligències sol·licitades a l’escrit de querella per considerar “inútil” la seva pràctica per la investigació de la causa. Un raonament que ha fa saltar indissimuladament a les dues magistrades i el magistrat que configuren la secció Tercera, recordant al jutge i al ministeri públic que quan hi ha indicis racionals de delicte, com és el cas, el que cal és investigar i, com a mínim, prendre declaració a les víctimes.
“Una decisió incoherent”
Tant Riba com Jové es van queixar a l’Audiència de Barcelona que el jutjat d’Instrucció 20, el passat 15 de desembre va rebutjar practicar les proves que havien demanat i només va parar l’orella a les diligències que havia demanat fiscalia. De fet, el ministeri públic es va oposar al recurs tot argumentant que possiblement els delictes no s’havien comès a Espanya o que no es podia demanar la imputació d’NSO com a persona jurídica o, fins i tot, que l’espionatge denunciat només es basava en informacions periodístiques.
La Sala veu incoherent i amb poc rigor jurídic que la Jutgessa d’instrucció admeti la querella però no acorda cap diligència d’investigació com ara, donar veu a la querellada -l’empresa NSO- o bé al CNI com a presumpte comprador del programa. En aquest context, l’Audiència recrimina que no ordeni cap diligència i que, en canvi, requereixi al fiscal perquè li indiqui quines són les diligències una “manera de donar-li el control de la investigació i marginant a la querellant”. “La decisió resulta incoherent i no la podem acollir en aquesta alçada”, retreu la sala d’apel·lacions.
Competència sense discussió i el CNI que s’expliqui
La Sala remarca que els fets objecte de la querella són “la gravació o interceptació de comunicacions” de Riba i Jové, que “són espanyols i estaven a Espanya per tant, independentment del lloc d’on s’envia el missatge que dona lloc a la infecció amb el software, la investigació és competència dels jutges i tribunals espanyols conforme la llei”. Una resposta clara a la fiscalia que interpretava que la jurisdicció espanyola quedava lluny en tant que els missatges per infectar els mòbils provenien de l’estranger. Tot i això, els magistrats destaquen com a curiós que no s’imputi a NSO i OSY Technologies però en canvi que demani a la jutgessa instructora que els requereixi documentació relativa als seus productes. La Sala nega, com titllava el fiscal, que demanar aquesta documentació i la declaració dels representants de l’empresa sigui “prospectiva” com entenia el ministeri públic.
L’Audiència recorda que sobre l’adquisició i utilització del spyware Pegasus per part del CNI resulta de l’informe de la Missió Permanent d’Espanya a l’Oficina de Nacions Unides que recull alhora la investigació feta pel Defensor del Pueblo. En l’esmentat informe es conclou que el
CNI ha respectat en tot moment les previsions legals i l’art. 18.3 de la C.E., és a dir, que la interceptació de comunicacions a ciutadans ha d’estar sotmesa en qualsevol cas al control judicial segons el que preveu la Llei 11/2002 i L.O. 2/2002.
Per tant, argumenta que és del tot normal i pertinent que es requereixi als serveis d’intel·ligència a donar aquesta informació i a prendre declaració a la seva directora perquè, entre d’altres coses, teòricament, el seu “ús no seria il·lícit”. De fet, lluny de considerar “prospectiva” la declaració de Casteleiro, la qualifica de necessària per determinar si l’actuació que en el seu cas es va fer amb el spyware es va fer conforme a la legalitat vigent, amb els límits legal i amb autorització judicial tot i que, donat el caràcter secret d’aquestes actuacions, no es pugui donar més informació que la confirmació d’haver utilitzat aquest programa”.
