La jornada d’aquest dimarts de la comissió del Parlament Europeu que investiga el cas Pegasus ha estat tan intensa com sorprenent. Fins al punt que a l’actual directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, li ha estat impossible amagar la cara d’estupefacció davant l’ofensiva de preguntes dels europarlamentaris arran del cas Catalangate. És a dir, sobre l’ús de programari espia contra membres del moviment independentista, advocats i periodistes catalans. De res li ha servit la protecció hiperventilada que li han ofert els diputats de la bancada espanyolista, com ara Jordi Cañas (Cs), Juan Ignacio Zoido (PP) i Juan Fernando López Aguilar (PSOE).
Els eurodiputats, no només els independentistes, han disparat a discreció una bateria de preguntes directes, clares i concises que Casteleiro no ha volgut respondre emparant-se en el caràcter secret dels serveis d’intel·ligència espanyols. Una decisió que ha molestat notòriament el president de la comissió Pegasus, el cantellut holandès Jeroen Lenaers, que li ha retret el seu silenci. Un president de la comissió, per cert, que no ha tingut cap mirament a l’hora de tallar intervencions i renyar els diputats que es passaven de temps o pixaven fora de test. Tant s’ha molestat Leaners que ha demanat als integrants que han formulat fins a 28 preguntes que les presentin per escrit, perquè les enviaran al CNI. Les preguntes eren tan simples com saber si el CNI havia espiat tres eurodiputats que integren la comissió: Diana Riba, Jordi Solé i, per descomptat, el president a l’exili Carles Puigdemont.
Una lectura de la llei reguladora del CNI
Casteleiro ha intervingut en la segona part de la comissió i de manera telemàtica. Cal tenir present que aquest mateix matí havia d’inaugurar els jornades de Ciberseguretat que organitza el CNI i el Centre Criptològic Nacional, un fòrum amb més de 3.000 professionals que avui precisament feia un homenatge als vuit agents dels serveis secrets espanyols morts a l’Iraq. Un escenari molt més còmode que el Parlament Europeu. En tot cas, la directora del CNI ha fet una primera intervenció que ha superat els deu minuts de límit que li havia atorgat el president.
Una lectura de la llei reguladora dels serveis secrets espanyols, la llei 11/2002 de 6 de maig, amb una lloança general del treball democràtic que porten a terme. Així, s’ha vantat de la legalitat de les actuacions dels serveis d’intel·ligència i dels límits a les intervencions de les comunicacions dels seus investigats, sempre sota tutela judicial. Quan portava 13 minuts, el president li ha cridat l’alto i Casteleiro, amb cara de pomes agres, ha acceptat l’ordre implícita d’acabar.
Les preguntes, clares i amb intenció
Un cop acabada la intervenció, el president de la comissió ha recordat als assistents –després de renyar el públic perquè enraonava amb un to de veu massa alt– que només quedaven 20 minuts. “No hi haurà preguntes ping-pong, vostès les formulen i després les recollim i que les respongui de cop la compareixent”, ha ordenat amb un to endreçat.
Aleshores s’ha aixecat la veda i els eurodiputats han saltat com una molla a formular un llistat de preguntes que buscaven respostes sobre quin motiu hi havia per espiar catalans i en relació a quines acusacions s’havia fet. Diputades com ara l’alemanya Cornelia Ernts, que amb el seu toc germànic li ha demanat explicacions sobre per què tenen Pegasus i per què el fan servir contra catalans, i la belga Saskia Bricmon que sense deixar el somriure li ha formulat les preguntes amb la mateixa intensitat i mala llet.
Les preguntes sense respondre de Puigdemont
Puigdemont ha començat el reguitzell de les preguntes dels europarlamentaris independentistes. Curtetes i al peu:
- Té vostè Pegasus? I el CNI? I altres agències espanyoles?
- Quan s’ha fet servir?
- Per què els rangs d’infeccions són superiors en temps del que ha transcendit de l’autorització judicial?
- Pot garantir que avui no estem sent espiats? O el meu advocat?
- Pot garantir que avui no estan sent espiats polítics catalans, les seves relacions, familiars i contactes per elaborar investigacions prospectives?
- Els informes dels espiats van ser lliurats al Ministeri de l’Interior i al president espanyol?
- Quina és la cadena de custòdia de les dades i fitxers interceptats?
- On estan ubicats els servidors amb la informació?
El relleu l’ha agafat el republicà Jordi Solé, que precisament, substitueix Oriol Junqueras a l’eurocambra. La pregunta “per què m’han espiat a mi?”, ha encetat el repertori. Un pregunta que ha generat el silenci a la comissió com si de cop, els parlamentaris s’adonessin de la magnitud de la tragèdia. Com si, de cop i volta, s’haguessin adonat que Espanya espia els seus eurodiputats amb la simple excusa de la seva ideologia. Diana Riba ha anat pel mateix camí.
Agressivitat espanyola
Tots tres eurodiputats independentistes han formulat les seves preguntes amb calma, serenor i una contundència controlada que topava amb l’agressivitat de l’exposició de Jordi Cañas. L’eurodiputat de Cs ha arribat a justificar que se’ls espiés amb Pegasus perquè els “líders regionals es reunien amb els russos per subvertir l’ordre constitucional”.
Juan Ignacio Zoido (PP), ministre de l’Interior durant el Primer d’Octubre, s’ha limitat a escandalitzar-se per posar en dubte la pàtina democràtica del CNI. I Juan Fernando López Aguilar (PSOE) ha hagut de navegar entre dues aigües, ja que el seu partit, el PSOE, que governa a la Moncloa, va rellevar l’anterior directora del CNI, Paz Esteban, suposadament perquè havien espiat el president del govern Pedro Sánchez i els seus ministres.
Casteleiro, muda i el president de la comissió, “insatisfet”
La negativa a respondre de Casteleiro, que ha al·legat motius legals i manca de temps ha estat qualificada cavallerosament pel president de la comissió “d’insatisfactòria”. “Enviïn-me les 28 preguntes, que els les farem arribar”, ha demanat amb un to murri i amb tota la intenció. Casteleiro tenia ganes de superar el tràngol i se l’ha acabat traient de sobre al·legant que si ha de donar explicacions en algun lloc és a la comissió de matèries reservades del Congrés de Diputats. La sensació general és que la directora del CNI ha jugat en camp contrari i tancada en banda davant el joc plenament ofensiu d’una instància europea que semblava menystenir.
12 
1 