Nova victòria processal de l’expresident de la Generalitat Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, en el cas Pegasus. Finalment, en el seu teva i meva judicial amb el govern espanyol i la fiscalia, l’Audiència Nacional els hi ha donat la raó i els ha retornat la causa per l’espionatge amb Pegasus al Tribunal Suprem, que s’havia tret les puces de sobre.
En la mateixa interlocutòria, els magistrats desestimen les pretensions de l’advocat de la Moncloa de barrar el pas al recurs al·legant que no hi havia prou indicis per sospitar que tots dos havien estat espiats, tot i que no ho van negar. Així que remet de nou a la sala Tercera del Tribunal Suprem, la Contenciós Administrativa, per tal que valori les seves demandes.
Una causa contra Sánchez
La resolució, de 9 folis, a la qual ha tingut accés El Món, decideix retornar la causa al Suprem, que havia remès la demanda dels denunciants a l’Audiència Nacional espanyola. Un escrit dirigit contra el president Pedro Sánchez i el govern espanyol a la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem perquè entenien que els pertocava processalment per l’aforament de l’inquilí de la Moncloa.
La fonamentació dels magistrats es basa en les dades aportades finalment per l’executiu espanyol sobre els requeriments presentats des d’un primer moment per Torra i Costa i indica que la via contenciosa administrativa està justificada. En aquest sentit, conclouen que ha de ser el Tribunal Suprem, per l’aforament del president espanyol i els membres del seu govern, qui estudiï el cas.
Per la seva banda, la fiscalia i l’advocacia de l’estat volien enviar el cas als tribunals penals ordinaris. En el cas del govern espanyol, pretenia aconseguir la inadmissió del recurs al·legant que no s’havia espiat els dos demandants o que, en tot cas, no havia estat l’Estat ni cap organisme depenent.
La via de fet
En la interlocutòria, la sala recorda que cal recordar que el recurs contenciós administratiu s’ha d’entendre dirigit contra una actuació en via de fet del govern d’Espanya i l’Administració General de l’Estat, que el Tribunal Suprem ha reconduït el Secretari d’Estat Director del Centre Nacional d’Intel·ligència, consistent en la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i/o emmagatzematge de la informació i comunicacions dels recurrents”. En aquest sentit, el ministeri públic i el lletrat de l’Estat al·legaven que no hi havia cap expedient d’espionatge ni a Torra ni a Costa.
Uns arguments que els magistrats rebaten tot insistint que encara no s’ha aportat tot el material indiciari reclamat per part de Torra i Costa al consell de ministres. “La manca d’activitat susceptible d’impugnació ja que, si bé no existeix expedient, ni actuacions al Ministeri de Defensa, ni al Centre Nacional d’Intel·ligència respecte la via de fet impugnada, que hauria motivat la competència d’aquesta Sala de l’Audiència Nacional, i d’aquesta Secció a concret, si es troba allò actuat al Secretariat de Govern-Secretària General Tècnica, del Ministeri de la Presidència, relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, pendent de resoldre’s pel Consell de Ministres”, argumenten.
4
9
