Ni la fiscalia, ni l’advocacia de l’Estat poden negar de moment que s’ha espiat el president Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa. Així ho reflecteixen en els escrits de resposta a la demanda presentada pels dos líders independentistes arran del cas Pegasus. Els dos escrits coincideixen a defensar que Tribunal Suprem no seria l’òrgan competent de la demanda perquè tot apunta que l’espionatge s’hauria perpetrat des del Centre Nacional d’Intel·ligència.

En cap dels dos escrits, als quals ha tingut accés El Món, ni el fiscal Pedro Antonio Campoy Rebollo ni l’advocada de l’Estat, Begoña Pascual neguen en cap moment la intromissió de les seves comunicacions, malgrat que ni Torra ni Costa sortien a la llista d’espionatges autoritzats exposada en la comissió de secrets oficials del Congrés de Diputats, on es van donar explicacions del cas Pegasus. El que al·leguin és que no es pot imputar l’espionatge ni al consell de ministres ni al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. De fet, repliquen que no se’ls pot fer responsables de tota l’activitat de l’administració general de l’Estat i que, per tant, els demandants s’han de dirigir als jutjats centrals del contenciós administratiu. En cap cas, neguen el fons de la demanda, simplement indiquen que, en tot cas, cal que sigui investigada per un altre òrgan jurisdiccional.

La llei reguladora del CNI, la base
En aquest sentit, l’advocacia de l’Estat es mostra força transparent. Així, al·leguen que en aquest cas cal parar l’orella al que diu la llei reguladora del CNI i als actes administratius que ordena el secretari d’Estat director dels serveis d’informació espanyols. En aquest marc, el lletrat de la Moncloa assegura que sigui l’espionatge amb una instrucció del director del Centre Nacional d’Intel·ligència o per la “via de fet”, la competència per jutjar la legalitat de l’acte és de la sala contenciosa de l’Audiència Nacional.
Per la seva banda, el fiscal, en un escrit molt més curt, conclou que en “cap cas queda acreditat que la via de fet denunciada pugui i imputar-se al consell de ministres o a les comissions delegades del Govern” la sala del Tribunal Suprem no té competència. És a dir, en cap cas nega que no s’hagi produït l’espionatge, però sí afirma que no s’ha pogut acreditar que aquest espionatge s’hagi fet per ordre de la Moncloa i, per tant, no li correspon la instrucció.