El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha posat en dubte la solidesa del cas Pegasus i ha qüestionat la feina de Citizen Lab, el grup d’experts en ciberseguretat que va destapar l’espionatge massiu a l’independentisme català. En una compareixença al Congrés dels Diputats, Sánchez s’ha dedicat a sembrar dubtes en l’informe forense de Citizen Lab, que segons el president espanyol presenta nombrosos “dubtes raonables” sobre la participació del CNI en la campanya d’espionatge contra els líders independentistes. Tot i això, ha anunciat reformes legislatives per augmentar el control sobre els serveis secrets.
“És important separar informacions amb indicis sòlids de conjectures“, ha dit Sánchez en referència a l’espionatge al seu mòbil i als dels ministres de Defensa i Interior, que el Centre Criptològic Nacional (CCN) ha certificat en les últimes setmanes. “En canvi, Citizen Lab reconeix la impossibilitat d’atribuir l’espionatge [als independentistes] a una entitat concreta“, malgrat que els investigadors van assenyalar que totes les proves apuntaven directament a l’estat espanyol, ja que les infeccions de mòbils es produïen sempre en dates clau del Procés.

Sánchez ha insistit que només s’ha autoritzat l’espionatge a 18 persones vinculades amb l’independentisme, no a 65 com diu Citizen Lab, i que sempre s’ha fet amb el “més absolut respecte a la legalitat”. El president espanyol ha reiterat que el seu executiu continua apostant pel diàleg amb Catalunya malgrat que la taula de diàleg no es reuneix des de fa 9 mesos i encara no ha trobat un moment per reunir-se amb Pere Aragonès.
Sánchez marca distància amb el CNI però el defensa
En paral·lel, Sánchez s’ha esforçat un cop més per desvincular el seu govern de qualsevol espionatge concret, amb o sense aval de la justícia. “Els serveis secrets no estan sotmesos a la presidència del govern”, ha dit. “El govern marca prioritats, però no coneix ni decideix sobre les decisions dels serveis secrets i és la justícia l’encarregada de controlar-ho”. No obstant això, ha reconegut que les protestes postsentència del 2019 eren una “preocupació” per la seguretat nacional i, de manera indirecta, ha justificat que el CNI espiés almenys 18 líders independentistes, entre ells l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès.
El dirigent socialista ha intentat en diverses ocasions equiparar Espanya amb les democràcies del seu voltant per justificar l’espionatge a l’independentisme i fins i tot ha tret pit que l’estat espanyol és “més garantista” que altres països com el Regne Unit o Portugal. També s’ha esforçat molt per desviar l’atenció cap als nous àudios de Villarejo destapats la setmana passada per El País i ha defensat que la feina dels serveis secrets requereix “confidencialitat, que no vol dir opacitat”, per garantir la seguretat nacional.
Reforma legislativa pel cas Pegasus
Pedro Sánchez ha anunciat una bateria de reformes normatives per reforçar la feina del CNI. El president espanyol ha avançat que es redactarà una nova llei de secrets oficials a la tardor per substituir la del 1968 que està vigent i també una nova llei del CNI per augmentar els controls judicials i interns dels serveis secrets. També ha acceptat desclassificar els documents confidencials relacionats amb les autoritzacions judicials per espiar els líders independentistes, però només si ho demana l’Audiència Nacional.