La batalla interna al govern espanyol pel cas Catalangate arran de l’espionatge amb Pegasus podria tenir un clar guanyador: la ministra de Defensa, Margarita Robles. Del Catalangate es va passar a l’espionatge a membres del govern espanyol que La Moncloa va fer públic al cap d’uns dies, i aquesta errada de seguretat es va fer servir per destituir al directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, contra el criteri de Robles. La titular del ministeri del qual depèn el CNI va donar a entendre que la seguretat de La Moncloa no depèn del centre, i un document demostra que no era una excusa inventada sobre la marxa, sinó que és un principi que sempre ha defensat el govern espanyol.
Una resposta parlamentària amb data del 21 de setembre del 2020, a la qual ha tingut accés El Món, deixava ben clar que el CNI no en tenia cap responsabilitat en l’espionatge als mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de la mateixa ministra de Defensa i del ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska. D’aquí que la decisió de rellevar Paz Esteban com a cap dels serveis d’informació per aquest hackeig agafa el caire de cap de turc.
Robles, en la seva compareixença a la comissió de Defensa del Congrés de Diputats del passat 4 de maig va recordar que la seguretat de les comunicacions del president del govern i dels membres del Consell de Ministres no depenia del CNI. De fet, va esperonar als diputats a “perdre un minut per comprovar de qui era aquesta responsabilitat”. “Tot és a les normes, tot és a la llei”, van sentenciar la ministra, fent gala dels seus coneixements com a magistrada.
Félix Bolaños, responsable del forat de seguretat de La Moncloa
Robles no anava desencaminada, si es té present que les comunicacions, segons l’organigrama del consell de ministres espanyol, són una competència de la Secretaria de Presidència. En el moment de l’espionatge, dirigia aquest departament de ultraconfiança del president espanyol l’actual ministre de Presidència, Fèlix Bolaños. Actualment, el responsable d’aquesta secretaria és Francisco Martín Aguirre.
La tesi de Robles ve avalada per un document oficial del mateix govern espanyol. En concret d’una resposta a una pregunta parlamentària de Vox que signaven diversos diputats i diputades de la ultradreta espanyola. La pregunta demanava precisament per la seguretat de les comunicacions de La Moncloa. La qüestió que inquietava els diputats era la necessitat d’una “explicació sobre en què consisteix el ‘rastreig de xarxes’ per membres del dispositiu de seguretat del president del govern i unitat a què pertanyen, així com participació de personal del Centre Nacional d’Intel·ligència en aquest dispositiu”.
La pregunta tenia data de 12 d’agost del 2020 i la resposta arribava un mes i mig després. L’afirmació, contundent: “Pel que fa a la pregunta de referència, s’informa que la seguretat integral (física o comunicacions, entre d’altres) del president del govern depèn del Departament de Seguretat de Presidència del Govern, tant al complex de La Moncloa com en qualsevol dels seus desplaçaments”. I afegia: “Al dispositiu de seguretat del president del govern no hi participen membres del Centre Nacional d’Intel·ligència”.
Esteban, cap de turc sense motiu?
Un document que posa negre sobre blanc qui era i és el responsable de les comunicacions personals de l’inquilí de La Moncloa. Una explicació que grinyola clarament amb els motius arguïts per cessar la ja exdirectora del CNI, Paz Esteban, de manera fulminant la setmana passada. Un cessament que va comportar el relleu per part de la fins aleshores número dos del ministeri de Defensa, la veterana agent d’intel·ligència Isabel Casteleiro. La resposta parlamentària certifica la versió de Robles, que responsabilitza el ministre Bolaños, i no pas el CNI, de la manca de prevenció i seguretat en les comunicacions del president espanyol.
Un fet i un document que desvirtuaria la raó arguïda per La Moncloa per cessar Esteban, i s’emmarcaria en la contraprestació reclamada pels partits independentistes per l’escàndol. Al capdavall, el CNI va reconèixer haver espiat fins a 18 independentistes en la comissió de Secrets Oficials del Congrés. Això sí, amb control del Tribunal Suprem. Però cal afegir un detall: segons les normes internes del CNI, La Casa no actua si no hi ha una ordre directa del president del govern. Així ho va certificar l’exdirector del CNI en època de José María Aznar, el diplomàtic Jorge Dezcállar.
5 
1 