Nova resolució- escrita pel jutge del Tribunal Suprem que controla el CNI- que incrementa la guerra interna al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquest cas, és l’estimació d’un recurs contenciós administratiu que va interposar una magistrada del TSJC, Maria Luisa Pérez Borrat, contra l’adscripció de la magistrada de la sala Civil i Penal, Núria Bassols, a la sala del Contenciós Administratiu i el seu nomenament com a presidenta de la secció 4ta, del mateix Tribunal Superior, dues decisions del passat mes de maig. La sentència, de 22 pàgines, i a la qual ha tingut accés El Món, tira més benzina al foc del Palau de Justícia de Catalunya, l’endemà que el Suprem renyés el president del TJSC, Jesús Maria Barrientos, per no haver-se autodescartat pel judici als membres de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell, en una sentència que obliga a repetir el judici.
La decisió de retirar-li l’adscripció i la presidència de secció a Bassols arriba després d’una dura demanda de la magistrada Pérez Borrat contra el Consell General del Poder Judicial, la seva comissió permanent, que presidia aleshores Carlos Lesmes, i l’advocacia de l’Estat, que defensava les decisions del poder judicial . Bassols, magistrada de llarga experiència que va deixar la sala civil i penal amb l’entrada de la presidència de Barrientos el 19 d’abril del 2017, no amaga el seu catalanisme. De fet, va ser la comissionada per la Transparència en el Govern d’Artur Mas. Ara la seva carrera al Contenciós queda aturada amb l’obligació de tornar a la sala Civil i Penal, on té la plaça i sota la presidència de Barrientos, amb qui no té bona relació.
El jutge que controla el CNI, ponent de la sentència
El ponent de la sentència, Pablo Lucas Murillo, el jutge del Suprem que controla el CNI, ha convençut els seus companya de la Sala del Contenciós Administratiu de revocar les decisions del CGPJ d’atorgar un any més de comissió de serveis especials a Bassols i, a més atorgar-li la presidència de la secció Quarta de la Sala Contenciosa del TSJC. Unes decisions impugnades per una altra veterana magistrada com Pérez Borrat, que porta a la sala del Contenciós des de 1991.
Pérez Borrat va al·legar manca de transparència en l’adscripció de Bassols, un any més, a la sala del Contenciós-Administratiu. Una comissió de serveis que es va renovant d’any en any des d’abril del 2017 per “càrrega de treball” i que ha obligat a adscriure un tercer magistrat a la sala civil i penal, on té la plaça Bassols, per precisament també “suplir la càrrega de treball que té”. En definitiva, Pérez Borrat al·legava, entre d’altres motius, que passar Bassols de la Sala Civil i Penal a la Contenciosa era com vestir un sant per despullar-ne un altre.
La jutgessa que impugna diu que no podia ser presidenta
Per altra banda, la mateixa demanda entenia que si Bassols tenia una adscripció temporal no tenia cap sentit que li donessin un càrrec governatiu com és la presidència de la secció. La magistrada recurrent retreu al CGPJ que utilitzi l’argument que Bassols és la que té més antiguitat en l’escalafó general dels magistrats de la secció Quarta. “Bassols no forma part de la secció, ni de la sala Contenciosa, i no la integra”, argüeix, “perquè l’adscripció a una secció o sala no vol dir integració”.
Per tant, seria Pérez Borrat la de més antiguitat, una dada a tenir present quan no hi ha gaire possibilitats de promoció interna a les seccions del Contenciós Administratiu i una de les poques places per promocionar és la presidència de seccions. A més, apunta que no
té sentit que Bassols assumeixi un càrrec governatiu -la presidència de la Secció- qui, com adscrita, té una presència temporal a la Sala, tal com reconeix la mateixa Comissió Permanent quan diu que res no assegura que romangui l’adscripció l’any següent”.
Donen tota la raó a la magistrada rival
Així els magistrats del Suprem donen la raó a la magistrada impugnant i qualifiquen “d’improcedent” tant l’adscripció anual que feia el CGPJ amb Bassols com el seu nomenament de presidenta de secció. La base és que tant una decisió com l’altra són temporals i han d’estar sostingudes en els motius previstos per la llei. En aquest cas, els magistrats no ho veuen així, tot mirant els documents aportats, i destronen de la presidència d’una secció una magistrada que, casualment, té vel·leitats catalanistes. Una sortida segura consistiria en la seva reincorporació immediata com a magistrada de la sala penal i civil del TSJC, un fet que fonts del seu entorn no descarten que faci ja aquesta mateixa setmana. La sentència del Suprem, dictada el passat 8 de novembre i notificada aquest dimecres, també condemna el CGPJ a pagar els 4.000 euros de les costes del litigi.
16
3
