El comissari Eugenio Pino, que va ser director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de la Policia durant els anys de l’Operació Catalunya ha demanat al Tribunal Suprem que l’absolgui de la condemna pel cas del pendrive dels Pujol Ferrusola. Un recurs que arriba després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va revocar l’absolució de primera instància i el va condemnar a un any de presó i 7.200 euros de multa per un delicte de revelació de secrets, previst i penat a l’article 197.3 del Codi Penal. A més el tribunal li imposava també un any d’inhabilitació especial per al sufragi passiu, així com 2.000 euros de responsabilitat civil.
Ara Pino ha registrat davant la sala segona el recurs de cassació, al qual ha tingut accés El Món, amb què demana l’absolució per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. Un recurs de 48 pàgines en què fins i tot confon el cognom de la família de l’expresident i els bateja com com els “Puyol”. El recurs al·lega que no va tenir coneixement de l’origen del pendrive -expurgat de la causa per la seva possible contaminació- i que no entrava dins els seves competències revisar tot el material i la prova documental del cas. Ara demana l’absolució per vulneració de drets fonamentals i per “incongruència de la sentència condemnatòria”.
Un ‘pendrive’ polèmic
El cas del llapis de memòria on suposadament hi havia informació dels virtuals negocis de la família Pujol Ferrusola ha causat la primera sentència condemnatòria contra l’Operació Catalunya. A més, la condemna pren encara més relleu si es té present que el condemnat era el màxim comandament uniformat del CNP durant les activitats de la policia patriòtica amb el paraigua del PP. El pendrive va ser expulsat de la causa de l’Audiència Nacional que s’instruïa per les activitat de la família de l’expresident pel perill que suposava de contaminació de tota la resta d’actuacions per l’origen il·legal de la informació.
El recurs de cassació de Pino refà a la seva manera els fets provats de la sentència condemnatòria. “En conclusió, els fets provats de la sentència d’instància declaren que a Eugenio Pino en la seva condició de director adjunt operatiu, li arriba un pendrive amb informació, entre d’altres, que afecta la família Pujol i del que coneix que aquesta informació no procedeix de cap actuació judicial”, informa l’advocat del comissari. Segons les seves explicacions, “com que sap que la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera de la Policia Nacional, UDEF està portant a efecte investigacions que afecten la família Pujol, ordena remetre aquest pendrive a aquesta unitat, als efectes oportuns, desentenent-se des d’aquell moment de tot allò relatiu al pendrive, fins que uns anys més tard, ja jubilat, s’assabenta que se n’ha creat una polèmica”. És a dir, que Pino només va lliurar un pendrive i de la resta no se’n va ni assabentar.
En tot cas, el problema és del jutge
El recurs insisteix que a Pino no li pertocava “decidir sobre la legalitat o il·legalitat d’una determinada informació”. “És evident”, reflexiona, ” que una decisió d’aquesta mena no entra dins de les competències de la policia, la tasca de la qual és investigar els fets (per descomptat, dins de la legalitat), mentre que les decisions sobre si l’obtenció d’una informació ha estat conforme a dret, o no, o si la cadena de custòdia d’aquesta informació ha estat respectada i tantes altres coses que cal examinar en una investigació, correspon als òrgans judicials, i no a persones com el meu representat”. És a dir, en tot cas, la responsabilitat era del jutge instructor i no pas del comandament policial.
En aquest marc, el recurs subratlla que “fer responsable” Pino “d’un delicte per complir la seva obligació, atribuint-li una intenció mal intencionada d’enviar la informació als funcionaris encarregats de la investigació lesiona, clarament, els drets constitucionals”. “Entendre una altra cosa és no conèixer com actua la policia en les seves investigacions i, sobretot, com actua un DAO, del qual en depenen més de 70.000 policies i que, com és lògic, no té tot el temps del món per emprar-lo a examinar a fons una documentació relativa a una investigació en marxa i, molt menys, decidir utilitzar-la contra determinades persones per tenir certs cognoms o color polític”, conclou l’escrit.
3
