El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit les demandes interposades per Jordi Turull i Jordi Sànchez per vulneració de drets fonamentals. Tots dos van acudir al TEDH després de considerar que s’havien vulnerat diverses vegades els seus drets de representació política per part de les autoritats judicials i administratives espanyoles que no van permetre la seva investidura com a presidents de la Generalitat quan encara no havien estat sentenciats pel Tribunal Suprem.
Sànchez i Turull presentaren, respectivament, el 23 i 30 de juny de 2020 demandes contra Espanya davant el Tribunal Europeu de Drets Humans en base diferents articles vulnerats. De fet, Sànchez al·legava vulneració dels seus drets polítics en cinc ocasions. El Tribunal, en el seu escrit al que ha tingut accés El Món, ha concedit ara un termini per a respondre a la demanda a l’advocat de l’Estat del Regne d’Espanya. Les al·legacions espanyoles es poden presentar fins l’1 de setembre de 2023. Ara comença un nou procés a part de la demanda que tots dos tenen interposada per la condemna per sedició. La defensa de tots dos, dirigida per Jordi Pina de Molins Defensa Penal, ha valorat l’admissió com una oportunitat de posar les coses al seu lloc i acreditar l’abús de dret espanyol.
Els cinc casos de Sànchez
Segons la demanda de l’expresident de l’ANC, es denunciava la violació de l’article 3 del Protocol Addicional 1 al Conveni Europeu de Drets Humans per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, així com la vulneració de l’article 18 del Conveni Europeu de Drets Humans en relació amb els arts. 5 del mateix Conveni ( dret a la llibertat) i art. 3 del Protocol 1 (dret a participar en assumptes públics). En concret, relatava fins a cinc ocasions on s’haurien vulnerat els seus drets polítics.
Així recull en el seu escrit, la prohibició de participar en la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, convocades per l’aplicació del 155. La prohibició de participar en l’activitat ordinària del Parlament, tot i haver estat elegit com a diputat. En una de les resolucions denegant la llibertat, que l’hauria permès participar com a diputat en plenitud de drets i deures, el Tribunal Suprem raonava “el solicitante (Jordi Sànchez) mantiene su ideario soberanista, lo que resulta constitucionalmente válido, pero imposibilita el convencimiento de imposible reiteración delictiva que se tendría respecto de quien profese la ideología contraria”. També va incloure la prohibició de participar en el Ple d’Investidura com a candidat a la presidència del Govern el 12 de març de 2018. I la prohibició, novament, de participar en el Ple del 13 d’abril de 2018 com a candidat a la presidència de la Generalitat després de l’intent fallit d’investidura de Jordi Turull Turull. Finalment, la suspensió de les funcions de diputat del Parlament per aplicació de l’article 384 bis LECrim. De fet, aquesta darrera al·legació és clau pel recurs perquè Sànchez va renunciar a la demanda contra Espanya al Comitè de Drets Humans de l’ONU per poder formular una altra demanda a la justícia europea pel mateix motiu.
Turull, a la presó abans de ser investit
Pel que fa a la demanda de Turull, destaca la vulneració del dret a la llibertat (art. 5 CEDH) i a la representació política reconeguts en el Conveni Europeo de Drets Humans (art. 3 del Protocol 1), a més a més d’un “evident abús de dret per part de les autoritats espanyoles” (art. 18 CEDH). En aquesta línia, Turull recorda en el seu relat que elegit com a diputat del Parlament, i en llibertat amb fiança i sense que es registrés cap fet rellevant, se’l va empresonar el 23 de març de 2018, entremig del debat d’investidura com a candidat a president de la Generalitat. En aquest sentit, la demanda afirma que la presó va “formar part d’una actuació coordinada dels poders públics espanyols amb la finalitat de que un diputat independentista processat no pogués accedir a la presidència de Catalunya”. Arran d’aquesta presó, Turull va haver de renunciar a la seva candidatura i es va veure privat de l’exercici dels seus drets com a parlamentari.
Per altra banda, la defensa de Turull ressalta algun dels arguments amb què la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena justificava la presó. “No s’aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti notar que el respecte a les decisions d’aquest instructor sigui permanent” o bé que la “mesura cautelar -presó provisional- garanteix així l’encertat retorn a l’autogovern”. Per altra banda, el recurs també retreia que el Tribunal Constitucional trigués 21 mesos en dictar sentència
A més a més, es denunciava que, havent interposat recurs d’Empara davant el Tribunal Constitucional, el TC hagués trigat 21 mesos en dictar sentencia, malgrat als escrits d’impuls presentats per la seva defensa i haver protagonitzat Turull, conjuntament amb Sànchez, Josep Rull i Quim Forn, una vaga de fam de 20 dies perquè el TC resolgués el seus recursos.
15
25
