Nova absolució pel comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo. La secció Setena de l’Audiència Provincial de Madrid ha absolt el policia, la seva parella Gemma Isabel Alcalá i el periodista Carlos Mier dels delictes de descobriment i revelació de secrets dels quals estaven acusats per suposadament haver ordenat gravar una reunió entre agents del Cos Nacional de Policia i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), en el marc d’una investigació relativa a Francisco Nicolás Gómez Iglesias, més conegut com el petit Nicolás. És el cas batejat com a Operación Nicolay. És la segona absolució del comissari després de la querella que li va interposar per injúries l’exdirector del CNI, el general Félix Sanz Roldán.
El contingut de la reunió va ser publicat en un mitjà de comunicació digital, i va servir per fonamentar les acusacions tant del ministeri fiscal com de l’advocacia de l’Estat, per demanar fins a tres anys de presó els processats. La sala estima que no ha trobat al llarg del judici base probatòria en l’argument de l’acusació i sí, en canvi, una manca de coherència lògica en el relat que proposava que impedeix als magistrats –diu la sentència–, assumir-ne les conclusions. De fet, també admeten que ni tan sols se sap com es va efectuar la gravació.
Una resolució que admet que no s’han aclarit les coses
El cas es fonamentava en els moments posteriors a la detenció del Pequeño Nicolás, el setembre de 2014, quan estava en plena voràgine mediàtica. El sis d’octubre es va celebrar una reunió entre el cap d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas, i dos membres del CNI per analitzar el cas i el seguiment de les accions que havia perpetrat Nicolás fent-se passar per agent de la intel·ligència espanyola o membre del gabinet del ministeri de Presidència, a les ordres de l’aleshores vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria.
Segons el relat de les acusacions, el comissari Villarejo va tenir coneixement d’aquesta reunió i a través del telèfon de Martín Blas va gravar part de contingut. Una conversa que es va difondre en un mitjà de comunicació propietat de la dona de Villarejo i del periodista Carlos Mier. Una revelació de secrets amb l’objectiu, segons les acusacions, de torpedinar la investigació. Els magistrats eviten entrar en els fets i a la vista dels testimonis avisen que a ells “no els correspon explicar com es van produir els fets, mentre que es mantenen dubtes no explicades sobre com es va portar a terme la gravació”. “No hi ha prou prova per desvirtuar el principi d’innocència dels acusats”, sentencien.
3 
