Després de diverses absolucions, l’Audiència Nacional ha condemnat el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo a tres anys i sis mesos de presó, per un delicte de revelació de dades reservades a tercers comès per un funcionari públic. Tot plegat pel cas Dina, una de les quaranta peces separades de la macrocausa Tàndem, sobre l’accés no autoritzat i la distribució a dos mitjans de comunicació del contingut d’una targeta SIM de telèfon mòbil robada el novembre de 2015 a Dina Bouselham, aleshores assessora del secretari general de Podemos, Pablo Iglesias.
Els magistrats, a més, també el condemnen a pagar una indemnització de 5.000 i 1.000 euros tant a Bouselham com a Iglesias, i ordenen que l’Administració General de l’Estat en sigui responsable com a responsable civil subsidiària. Els togats convenen que es van vulnerar el dret a la intimitat dels dos perjudicats. La secció quarta de la sala penal especifica en la resolució que apliquen l’atenuant de dilació indeguda a causa del temps transcorregut entre el moment en què es va encetar la instrucció, l’any 2017, i la celebració del judici.
“Sostracció subreptícia”
Segons els fets provats que recull la sentència, l’1 de novembre de 2015 uns “individus desconeguts van sostreure de manera subreptícia els efectes personals de Dina Bousselham i de la seva parella d’aleshores mentre es trobaven en una botiga, inclòs un telèfon mòbil que utilitzava”. Posteriorment, el 19 de gener de l’any següent, es va enviar a la seu del Grupo Zeta un sobre que contenia la targeta de memòria externa que s’havia connectat al telèfon mòbil de Dina Bousselham.
Els fitxers continguts aquesta targeta de memòria van ser examinats a la seu del Grupo Zeta per Alberto Pozas i Luis Rendueles, editor i periodista de la revista Interviú; pel director editorial, Miguel Ángel Liso Tejada, i pel president del grup editorial, Antonio Asensio Mosbah. El Grupo Zeta va rebutjar publicar la informació de la targeta, però el seu contingut va arribar al comissari Villarejo que hauria lliurat part d’aquest material a “periodistes de la seva confiança”. A més, la sala destaca que el comissari no estava desenvolupant cap funció policial en aquell moment. Per tant, els magistrats entenen que cal condemnar per un delicte de revelació de secrets.
