Nova ofensiva judicial amb denúncies de l’espanyolisme contra la immersió lingüística en català a les escoles. L’entitat Hablamos Español, que en el seu moment va portar el conseller d’Educació, Josep Cambray a la fiscalia, llança una nova estratègia per convertir el castellà no només en llengua vehicular de l’ensenyament –almenys en el 25% de les classes– sinó també en els documents administratius, comunicacions i webs dels centres educatius. I es tracta d’una “ofensiva jurídica”, tal com defineix la iniciativa l’associació presidida per Gloria Lago, que no es redueix a Catalunya, sinó que s’amplia al País Valencià, les Illes i Galícia. A Euskadi no hi entren perquè tot i que la situació del castellà troben que és “preocupant” resulta que ja es fan comunicacions en aquesta llengua.
L’objectiu de l’entitat, una de les més combatives contra la immersió, és “aconseguir que es respecti la cooficialitat en les administracions públiques de les comunitats bilingües”. Les denúncies, segons informa Hablamos Español, “incidiran especialment en l’àmbit educatiu” per tal que hi hagi “cooficialitat a la documentació interna dels centres d’ensenyament, així com la seva retolació, pàgines web i informació per a les famílies”. Una entitat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre en la causa del 25% mentre en feia fora Òmnium Cultural i el sindicat de docents Ustec.
El País Valencià, l’origen
L’inici d’aquesta campanya se situa al País Valencià. Segons detalla en un comunicat Hablamos Español, el primer cas, el que ha esperonat la nova ofensiva, se situa en un institut de València que va reconèixer el dret d’un pare a rebre en castellà l’autorització per a una excursió. En aquesta línia, Hablamos Español es posa al servei de les famílies que vulguin demandar o reclamar aquesta cooficialitat.
L’entitat apunta les diverses respostes que obtenen de les quatre administracions a qui s’ha exigit que comuniquin actes i activitats en castellà. Si bé admeten, que hi ha hagut administracions que reconeixen el dret i el fan efectiu, altres el reconeixen però no l’apliquen. També s’ha trobat amb direccions de centres escolars que remeten la petició a la conselleria del ram i a l’inrevés, que la conselleria o departament ho remet a la direcció del centre educatiu. En aquest marc també es queixen del fet que se’ls envien els documents per mail en castellà però els que s’han de signar són només en català. I en d’altres casos no els responen i deixen que es compleixi el silenci administratiu.
En tot cas, Hablamos español se sent enfortida pel suport judicial que s’ha registrat a la imposició del 25% de castellà a les escoles catalanes. Un fet que ha obligat al Govern i al Parlament a reformar la legislació vigent per mantenir el català com la llengua vehicular, tot i que el TSJC ja ha manifestant el seu desacord amb aquesta iniciativa i ja enviat el decret i la llei aprovades per esquivar el 25% al Tribunal Constitucional. “La Constitució espanyola i la doctrina que en deriva emparen el dret de qualsevol resident a Espanya a ser comunicat i a rebre documentació i informació en espanyol, visqui a la comunitat on visqui, i sense haver de fer un esforç addicional per aconseguir-ho”, argüeix Hablamos Español.
11
4
