Una de les frases més emblemàtiques de la repressió contra el Procés va ser l‘a por ellos. Un clam dirigit a tot allò que representés l’independentisme i que subsumia qualsevol iniciativa política, policial, judicial, fiscal o social contra representants del Procés o els seus activistes. De fet, va ser una frase que sorgia de manera natural de diverses dependències policials de l’Estat quan les unitats policials es dirigien a Catalunya per reprimir i aturar el referèndum del Primer d’Octubre.
Precisament, els sindicats policials i els parasindicats de la Guàrdia Civil que van esperonar aquests crits són els mateixos que, a partir de demà, faran seure al banc dels acusats amb la col·laboració del ministeri fiscal, als exconsellers de Salut, Alba Vergès i Josep Maria Argimon. Tots dos estan acusats de prevaricació administrativa per suposadament haver endarrerit de manera “conscient” la vacunació de la Covid pels membres de cossos i forces de seguretat de l’Estat destinats a Catalunya.
La fiscalia reclama a la secció sisena de l’Audiència de Barcelona una condemna de 12 anys d’inhabilitació per càrrec públic. Una pena que també demanen per l’exsecretari general del departament de Salut, Marc Ramentol, i per l’exdirector del Servei Català de la Salut, Adrià Comella. La vista oral començarà aquest dimarts, per a les qüestions prèvies i s’allargarà durant el dia 1, 6, 7, 10, 13, 14 i 15 de juliol. Un judici que es va encetar a través de diferents demandes i denúncies de Justícia Policial (JUPOL) i l’Associació de la Guardia Civil-Justícia Civil (Jucil) dues de les organitzacions sindicals majoritàries del Cos Nacional de Policia i de l’institut armat.
“Discriminació”
El judici que s’enceta aquest dimarts al Palau de Justícia es va iniciar arran de sengles demandes de JUPOL i JUCIL en les que denunciaven que els efectius tant de la Guàrdia Civil com del CNP havien estat “discriminats” en la gestió de la vacunació de la COVID 19, respecte a altres cossos policials com els Mossos d’Esquadra i algunes policies locals. L’escrit de qualificació de la fiscalia, al que ha tingut accés El Món, gairebé inclou els quatre acusats en una mena d’organització criminal.
Així, el ministeri públic afirma que el 24 de març de 2021, van “decidir, de manera conjunta, aturar el programa de vacunació acordat entre els responsables del departament i els representants del CNP i la Guàrdia Civil”. En detall, les vacunacions pels agents dels dos cossos destinats a Catalunya estaven programades pel 15 de març i els dies següents. El programa era una conseqüència de l’anomenada “tercera actualització de l’Estratègia de Vacunació contra la Covid 19”. Un document aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, amb “competència en l’àmbit estatal”.
Aquesta estratègia, insisteix el fiscal, “acordava prioritzar la vacunació amb AstraZeneca dels col·lectius amb funcions especials, inclosos en el grup 6”. Un grup on es compten policies, bombers o membres de protecció civil. El dia 12 de març es va iniciar el programa de vacunació per aquests col·lectius entre els membres dins el marge dels 18 als 55 anys. Durant l’inici del programa, els primers va començar les vacunacions van ser Mossos i les policies locals.
Una vacunació separada
El quatre de març, sempre seguint el relat del fiscal, la direcció del departament de Salut i els coordinadors dels cossos policials, es va celebrar una reunió a tres bandes per coordinar la vacunació. Un programa que es duria a terme sobre la base d’un llistat de persones que serien vacunades dins el marge dels 18 als 55 anys -l’únic que es podia vacunar amb AstraZeneca- i que la vacunació es faria en centres de treball dels cossos policials. De fet, el primer es va programar pel 15 de març a les instal·lacions de la Guàrdia Civil i del CNP a l’aeroport del Prat. Una primera tongada de 180 agents.
Però el mateix Consell Interterritorial va ordenar aturar les vacunacions amb AstraZeneca perquè s’havien detectat diversos casos de trombosi, fins i tot, amb resultat de mort, després de la vacunació. Una aturada d’emergència de la programació a tot l’Estat. La veda de les vacunes d’AstraZeneca es va reobrir el 22 de març per ordre del mateix Consell Interterritorial, i fins i tot, va aixecar la limitació de restricció de vacunació a persones entre 18 i 55 anys. També es podia utilitzar per immunitzar a persones d’entre 60 i 65 anys, inclosos policies.
La fiscalia emfatitza que el 24 de març, dos dies després, els quatre acusats van decidir prioritzar les persones entre 60 i 65 anys abans que els cossos policials. El ministeri públic ressalta que Vergés, Argimon, Ramentol i Comella van prendre aquesta decisió tot i saber el baix nivell de vacunacions al CNP i la Guàrdia Civil en referència als Mossos, guàrdies urbanes, policies locals o bombers. Fet i fet, els guàrdies civils vacunats eren un 2,8% i del CNP, un 3,6% dels efectius destinats a Catalunya. En canvi, en el col·lectiu de Mossos d’Esquadra era del 77%; un 77,9% a la Guàrdia Urbana de Barcelona; un 68,9% a la resta de policies locals i un 66,8% als Bombers de Barcelona.
“Desprotegits”
El ministeri públic contextualitza aquest relat dels fets amb les xifres de la pandèmia. Així, indica que un any abans, entre març i novembre de 2020 havien mort a Espanya 40.000 persones amb una mitjana d’edat de 68 anys. En aquest sentit, afegeix que en la primera onada de la pandèmia, fins a juliol de 2020, el 50% dels morts tenia més de 60 anys. En aquest context, de feia un any, la fiscalia insisteix que els acusats “eren plenament conscients que amb la seva decisió d’ajornar les vacunacions, s’estava de fet, discriminant els policies dels cossos policials estatals, que es quedaven sense vacunar, desprotegits davant el virus, mentre que la majoria dels cossos policials, locals o autonòmics ja estaven protegits”.
En aquesta línia, el ministeri públic retreu que Salut va comunicar la suspensió de la vacunació a l’aeroport del Prat el 14 de març, el dia abans d’iniciar les vacunacions als policies espanyols. L’argument va ser que el pla de vacunació s’aturava a l’espera de tenir “prou vacunes”. La resposta sindical dels policies i guàrdies civils va ser immediata. Van presentar una demanda contenciosa administrativa amb què instava la nul·litat de la suspensió per discriminatòria i contrària a l’article 14 de la Constitució que consagra el dret a la igualtat.
La demanda s’acompanya de la petició d’una mesura cautelar per vacunar de manera immediata i a preu fet, per arribar al mateix percentatge d’efectius vacunats que els que ostentava el cos de Mossos d’Esquadra en només deu dies. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre la mesura cautelar i va ordenar complir-la en un termini màxim de deu dies. Dit i fet, Salut va organitzar una vacunació massiva i el 10 de maig de 2021, van ser immunitzats 4.806 efectius i la resta es completaria entre el 14 i el 19 del mateix mes. La fiscalia conclou que hi ha un delicte de prevaricació. La defensa en demana l’absolució.
