Amb fina ironia. Així ha obert el magistrat José del Amo, el judici oral contra els exconsellers de Salut, Alba Vergés i Josep Maria Argimon, i contra la direcció del departament arran de la vacunació dels efectius del Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil a Catalunya. El president del tribunal, conscient del desastre de la traducció de la declaració d’Argimon en la darrera sessió, ha celebrat el canvi d’intèrpret. “Després del portentós èxit del traductor de l’altre dia, avui en tenim una altra, l’Anna Blanch, que coneix els conceptes jurídics”, ha assenyalat el togat per anar per feina, i fer seure a l’estrada Vergés.
L’exconsellera igualadina ha advertit que respondria a les preguntes del ministeri fiscal, de les defenses i, si n’hi havia alguna, del tribunal. Però no ho faria pas amb les acusacions particulars. Vergés ha declarat amb solvència i amb els deures fets. Al capdavall, té un dels advocats que millor prepara els interrogatoris, com és Mariano Bergés, i se n’ha sortit amb un afegitó, delatar que la causa prové de l’obsessió del jutjat d’instrucció de tirar endavant la causa contra l’administració independentista en la crisi de la Covid. Unes declaracions que han permès descobrir que els membres del CNP i Guàrdia Civil van tenir un pla específic de vacunació diferent per als altres col·lectius i que va comportar esforços logístics a diferència d’altres cossos policials o de protecció civil.
En tot cas, Vergés ha contestat a la fiscal que preguntava sense ni esperar la traducció, i fins i tot, formulant preguntes en català, per sorpresa de la concurrència que omplia la minúscula sala de la secció 6a de l’Audiència Nacional. Vergés, sereníssima i amb el seu estil particular, ha contestat un interrogatori estrany del ministeri públic perquè la togada no centrava la pilota. Semblava que la fiscal arrossegués els peus, possiblement efecte de la mandra de fer una cosa únicament perquè toca complir ordres jeràrquicament. Tot plegat el dia que s’ha destapat que els policies i els guàrdies civils destinats a Catalunya, no només no van ser discriminats sinó que van tenir un tracte preferent.
“Executàvem els acords”
Vergés ha detallat com van anar les reunions del Consell Interterritorial de Salut, és a dir, el màxim ordre de decisió sobre sanitat pública des que es va decretar la pandèmia, amb el ministre i els consellers del ram, i on també es rebien i s’estudiaven les propostes i les recomanacions de la Comissió de Salut Pública. Vergés ha recordat, amb un despit de naturalitat, que van estar un any gestionant la pandèmia, parlant de morts i de malalts. Per això ha defensat l’estratègia de la vacunació era “l’esperança” per a tothom perquè suposava “un canvi de paradigma” amb un to genuí d’ofensa pel fet que se celebri aquest judici.
El fet d’aturar la vacunació als col·lectius essencials, entre els que s’hi compten el CNP i la Guàrdia Civil, va ser, segons Vergés una decisió del Consell Interterritorial de Salut, que va aturar la vacunació pels problemes detectats amb la vacuna d’Astrazeneca. Posteriorment, el 24 de març es va permetre reprendre la vacunació amb un canvi, es podia vacunar el sector de població entre 55 i 65 anys. Per tant, es va aplicar tant per la població general com per als grups essencials en aquesta franja d’edat per la situació de risc que tenien, que la majoria d’infectats eren entre 62 i 63 anys.
Vacunacions compatibles
L’objectiu era “fer compatibles” totes les vacunacions. Tant Vergés, com Marc Ramentol, director general de professionals de la Salut, que també ha declarat aquest matí, han insistit que només podien complir l’ordre del Consell Interterritorial. “No podíem innovar”, ha recordat Ramentol en la seva declaració. Una idea que ja havia deixat clara l’exconsellera en assegurar al tribunal que només podien executar el que havia decidit el Consell Interterritorial. “Mai vaig donar l’ordre d’aturar la vacunació dels cossos essencials”, ha emfatitzat Vergés. “En cap moment es va discriminar cap col·lectiu”, ha afegit Ramentol.
De fet, Ramentol ha detallat com es va acordar el model que es va pactar amb el CNP i la Guàrdia Civil, com un “pla específic”. Un pla inèdit en la gestió de la pandèmia. “Va ser únic”, ha remarcat destacant-ne els problemes logístics que va comportar perquè es volien vacunar en les seves dependències. Una idea que ha abonat el director de CatSalut, Adrià Comellas, també acusat, que ha retret que CNP i Guàrdia Civil no va aportar els censos amb la celeritat i correcció que ho van fer els Mossos. “Desgraciadament, van tenir problemes amb els censos, perquè sinó, no seríem aquí”, ha conclòs Comellas.
Tant Ramentol com Comellas han volgut afegir un context molt determinat. En concret, la doble gestió de la pandèmia. Per una banda, esl efectes directes. És a dir, atendre mèdicament els afectats per la Covid 19 i el seu impacte. Per altra banda, la indirecta, perquè el sistema sanitari no pot deixar d’atendre altres situacions d’assistència mèdica. En el moment de la vacunació, hi havia 400 UCI plenes, una xifra que, segons Ramentol, de pujar s’haurien d’haver desprogramat cirurgies o tractaments. “Calia garantir la continuïtat normal de l’assistència sanitària”, ha adduit per la seva banda Comella, que ha justificat l’aplicació de la vacuna entre la població entre 55 i 65 anys.
