Després de celebrar la totalitat de la prova i les declaracions dels acusats, aquest matí el ministeri fiscal ha reculat en el judici contra els exconsellers de Salut, Alba Vergés i Josep Maria Argimon, així com la direcció política i tècnica del departament durant la pandèmia, com ara els metges Marc Armengol, secretari general de Salut; Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut i de Xavier Rodríguez, funcionari, director de Serveis i encarregat de la logística de la vacunació dels grups essencials.
Tots estan acusats de prevaricació per suposadament haver discriminat els efectius del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya en la vacunació del coronavirus. El ministeri públic, només agafar la paraula, ha retirat l’escrit d’acusació. La fiscalia demanava 12 anys d’inhabilitació per als acusats. Les acusacions populars, formades per sindicats policials com Jusapol o el parasindicat de la Guàrdia Civil Jucil, demanen fins als 15 anys. Tot plegat després que el tribunal ja va eliminar l’acusació el delicte contra els drets dels treballadors, que tècnicament no s’aguantava per enlloc i menys en una secció rigorosa, com és la sisena de l’Audiència de Barcelona.
Les costes del procés
Però a la vista de la prova practicada, el ministeri fiscal ha decidit canviar d’opinió. De fet, el to dels interrogatoris als acusats que han passat per l’estrada aquest matí ja apuntaven a un gir de guió. I, així ha estat, la fiscal del cas ha demanat al tribunal canviar les seves conclusions i ha retirat l’escrit d’acusació. La resta d’acusacions, llevat les de Jupol i Jucil, han modificat les seves conclusions retirant només la petició de condemna per a Xavier Rodríguez, director de serveis i tècnic de l’administració. Per altra banda, les defenses han reclamat l’absolució i les costes del procés.
En el seu informe, l’advocat del sindicat del CNP i del parasindicat Jucil, Marco Navarro, que ha volgut encetar el seu informe en català, considera que hi ha prou prova per confirmar que es van discriminar els efectius del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil en la primera onada de la vacunació contra la COVID. I, per tant, ha reclamat la pena de 15 anys d’inhabilitació, perquè segons el seu raonament només es van afanyar a complir ràpidament amb la vacunació després d’una interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ho va ordenar com a mesura cautelar d’un recurs interposat pels sindicats.
D’aquesta manera, les acusacions mantenen que els responsables polítics del procés de vacunació van aturar discriminatòriament els efectius dels cossos i forces de seguretat de l’Estat respecte cossos com els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana, les policies locals o els Bombers, que sí que tenien responsabilitats operatives. Fins i tot, la lletrada del Sindicat Professional de la Policia, Maria Conte, ha brandat un nou tipus penal per justificar la seva sol·licitud de condemna, una extravagant “prevaricació per omissió”. Les acusacions també s’han esforçat a contraargumentar la petició de costes de les defenses argumentant que en cap cas han actuat temeràriament.
Les defenses neguen el delicte
En tràmit d’informes, les defenses han apostat per la continuïtat de la seva tesi des del minut zero de la instrucció: negar la discriminació. És a dir, el moll de l’os que les acusacions utilitzen per bastir l’acusació de prevaricació. Una de les metàfores l’ha clavada l’advocat Carles Martínez, que defensa Marc Ramentol, en recordar que a diferència d’altres zones de l’Estat, els policies i guàrdies civils a Catalunya van triar i decidir els seus llocs específics de vacunació.
Un procés que es va alentir pel criteri del Consell Interterritorial de Salut, que va prioritzar la vacunació per edats. “Un pot anar a El Corte Inglés i comprar-se un vestit, o fet o a mida, si el demanes a mida, no pots reclamar que te’l donin al moment”, ha comparat. Per la seva banda, el lletrat de Vergés, Mariano Bergés, ha negat que cap dels fets que han format part de la instrucció i del judici oral formin part de qualsevol tipus penal. En aquest sentit, ha recordat que el problema ja es va acabar en la jurisdicció contenciosa i, per tant, per a Bergés, el dret penal s’ha d’abstenir de resoldre un fet que ja va ser objecte del contenciós. En la mateixa línia s’han expressat els advocats d’Argimon i Comella, Olga Tubau i Josep Riba, així com Míriam Company, advocada de Rodríguez, que s’ha estès en el seu informe amb un retret general cap als que li buscaven les pessigolles essent simplement un càrrec tècnic.
Abans de quedar vist per a sentència, Ramentol, Comella i Vergés han fet ús del seu torn de paraula per recriminar, amb cortesia, que el cas hagi arribat a judici i per agrair als professionals mèdics la seva vocació de servei durant la pandèmia.
