L’ONG pel català, Plataforma per la Llengua, espiada amb un ciberprograma com Pegasus. Així ho ha anunciat aquest matí en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona. De fet, ho ha difós després que la justícia belga hagi admès a tràmit la querella contra l’Estat espanyol i hagi iniciat la investigació dels fets. Segons han detallat els responsables de l’entitat, Plataforma per la Llengua va presentar la querella a Bèlgica perquè va ser el lloc on algun dels mòbils van ser infectats amb el programari espia a l’estiu de 2022.
La querella es basa en dues reclamacions. En primer terme, que l’Estat espanyol identifiqui el responsable del telèfon o aparell mòbil amb què es va infectar. Per altra banda, esbrinar si Eurojust, l’organisme europeu que tramita les col·laboracions policials i judicials, estava al corrent de l’espionatge o bé va seguir els protocols legals per investigar els telèfons a Bèlgica, o bé se’ls ha saltat. La querella aporta prova documental amb peritatges que demostrarien el ciberespionatge de les comunicacions de Plataforma per la Llengua. Una entitat molt fiscalitzada pels serveis policials i d’informació de l’Estat espanyol.
Una querella més
No és l’única querella interposada per ciutadans o entitats de l’Estat espanyol arran de l’escàndol Pegasus. En aquesta línia, cal recordar les querelles presentades pel cap de files d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i l’eurodiputada Diana Riba, els advocats Benet Salellas, Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye, l’exvicepresident d’Òmnium, l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent o el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, així com l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, o l’expresident de la Generalitat, Quim Torra.
En el cas de Plataforma cal destacar el peritatge presentat amb la querella. Un document que acredita com es va poder detectar que el telèfon responsable de la infecció és espanyol i que el tipus de programari de ciberespionatge detectat només pot ser comprat pels Estats. El fet que l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència reconegués que tenien el programari ha facilitat l’admissió de la querella. Així mateix, el peritatge ha permès als afectats saber que els atacants van accedir a dades i documentació personal dels espiats i a canals de comunicació com correus electrònics o missatgeria instantània com whastapp o Telegram.
Sis delictes
L’ONG denuncia que l’Estat espanyol ha comès sis delictes recollits en el codi penal belga. En primer terme, la intromissió en el sistema informàtic dels telèfons mòbils, així com la ingerència arbitrària en les llibertats fonamentals dels espiats, la intercepció de missatges dels mòbils i la violació de les dades informàtiques, el secret de les comunicacions i el secret de les comunicacions, en particular, electròniques.
L’entitat recorda que l’article 550 del Codi Penal belga sanciona qui accedeix a un sistema informàtic amb coneixement que no està autoritzat per fer-ho i que l’article 314 del mateix Codi Penal sanciona qui intercepta, enregistra o publica les comunicacions no accessibles al públic si no hi intervé i no té el consentiment de tots els participants. A més, l’article 124 de la Llei de 13 de juny de 2005 relativa a les comunicacions electròniques també sanciona penalment diferents comportaments contraris al secret d’aquestes comunicacions, com els que l’entitat denuncia. Segons raona la Plataforma, el fet que se hagi espiat una entitat “dedicada a la defensa dels drets dels catalanoparlants evidencia que la llengua continua sent un dels seus principals cavalls de batalla”.
2
6
