“Semblen maniobres orquestrades”. Aquesta és l’expressió de fonts jurídiques per mostrar el seu enuig davant els entrebancs que la Fiscalia i el titular del jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona posen a les víctimes del Catalangate, el cas d’espionatge amb Pegasus. Com a mostra, la darrera resolució del magistrat José Antonio Cruz de Pablo i del fiscal Roberto Valverde sobre les diligències d’investigació demanades per diferents víctimes espiades amb Pegasus, com els diputats Albert Botran, Carles Riera –tots dos de la CUP–. Josep Maria Jové, d’ERC, i l’exdiputat cupaire David Fernández.
Cap d’ells ha volgut lliurar el seu telèfon mòbil al jutge per tal que la policia judicial pugui accedir-hi i, suposadament, fer la corresponent investigació sobre la infecció amb Pegasus. És un requisit que exigeixen el jutge i el ministeri fiscal per continuar endavant amb les perquisicions. Però les víctimes s’hi neguen perquè “no volen lliurar a la policia” els terminals que van ser infectats i espiats “indegudament”, perquè seria entregar-lo a les mateixes autoritats judicials que van permetre l’espionatge. “No donarem els mòbils a qui els va infectar perquè ara els desinfecti”, al·leguen, ja que seria la manera de desmuntar el cas. Per això han aportat a la causa un peritatge complet i anonimitzat, sense dades privades, per suplir el lliurament dels terminals. Tanmateix, ni jutge ni fiscal en tenen prou i s’ha obert una nova trinxera processal que alenteix, de nou, la investigació.
Mòbils i peritatge
Cal tenir present que el jutge instructor ja ha rebut diverses estirades d’orelles dels magistrats de l’Audiència de Barcelona que reben i estudien els seus recursos contra les seves decisions en aquest cas. Per exemple, així va ser com es va obligar l’instructor a reobrir la investigació dels casos de l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i del diputat, també d’ERC, Josep Maria Jové. L’Audiència va forçar que se cités, tal com reclamaven els denunciants des d’un primer moment, l’empresa NSO i els responsables del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per tal que responguessin a les preguntes i donessin explicacions sobre els programaris espia utilitzats com el Pegasus o Candiru. La mateixa decisió va arribar per a l’exvicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. També l’Audiència ha obligat a admetre un recurs en defensa de Botran, Riera i Fernàndez que el jutge no admetia, precisament perquè s’oposa a les diligències demanades.
Un cop que l’Audiència li va haver tocat el crostó, va tornar a reclamar, insistent, els mòbils dels tres cupaires. La seva defensa, dirigida per Benet Salellas, va aportar una densa i detalladíssima pericial que acreditava la intromissió als mòbils amb un programa espia. Un document que evitava lliurar els telèfons mòbils. L’informe ocultava dades privades que els querellants volen protegir i mantenir a recer de la policia espanyola, que d’altra manera hi tindria accés. “No volem que hi tornin a entrar, i el peritatge és fiable i rigorós realitzat pels millors experts en la matèria”, al·lega l’advocat.
Va per llarg
L’estratègia de les víctimes no ha servit de res. El jutge torna a aturar el procés advertint a la defensa dels tres cupaires que no veu complimentada la seva petició de lliurament dels terminals. És a dir, que insisteix no n’hi ha prou amb el peritatge i que, tant sí com no, vol els mòbils. I resulta que el jutge no està sol en aquest objectiu. El fiscal, el passat 30 de març, va presentar un escrit en la mateixa línia. Així, el ministeri públic diu que “estima necessària” l’aportació dels mòbils “sens perjudici que s’aporti l’informe pericial”. Argumenta que la seva petició és precisament per “complementar el mateix informe amb la pràctica de la corresponent anàlisi per part de la policia judicial”. Curiosament, l’acció que la defensa de les víctimes vol evitar.
En aquest sentit, la Fiscalia insisteix que si bé el peritatge aporta la “identificació d’indicis de compromís” assegura que només amb aquest informe es pot arribar a la conclusió que s’hagi registrat una “extracció de dades o traces o elements que permetin determinar l’autoria dels fets”. Un extrem que les defenses neguen amb el benentès que l’informe pericial és concloent sobre la intromissió i l’extracció de dades dels terminals que el jutge reclama. Una dada que cal corroborar amb la resta de proves i diligències demanades per part de la defensa per escatir l’autoria de l’espionatge. “Va per llarg, és una nova maniobra que demostra les poques ganes d’investigar aquest cas tant del jutge com de la Fiscalia”, es resignen les fonts jurídiques del cas.
8 
2 