El judici de l’operació Kitchen podria haver estat la tomba de tota una generació de la policia patriòtica, però un canvi d’estratègia, captat de manera sagaç per la presidenta del tribunal, la magistrada Teresa Palacios, està canviant les coses. Fins i tot el fiscal anticorrupció César de Rivas Verdes-Montenegro sembla que hagi optat per una resignació controlada. De fet, l’acusació del ministeri fiscal ja ha guanyat el relat mediàtic. Tot plegat perquè a hores d’ara ningú posa en dubte que es va fer una operació policial no oficial per intentar recuperar informació delicada sobre el finançament del PP, els anomenats papers de Bárcenas.
Ara bé, una altra cosa és que el judici oral permeti construir altres teories i, sobretot, derivar la responsabilitat cap altres persones que ara ja no podrien ser processades. Una maniobra que només tribunals com l’Audiència Nacional, que manen l’agenda política i mediàtica, poden assumir. La prova de tot plegat són les declaracions dels acusats. Declaracions professionals, ben pensades i que s’han cosit perquè cap dels implicats que, a priori, estaven molt empipats entre ells, prengui mal o en el pitjor dels casos, només prenguin el mal més just que necessari. L’exemple, les declaracions d’aquest dimarts del comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo, i de l’excap de la Unitat d’Afers Interns, el comissari Marcelino Martín Blas. Curosos amb el seu relat, Villarejo va apuntar Dolores de Cospedal i, Martín Blas, el fals capellà que va intentar segrestar la família Bárcenas, per enfortir la seva línia de defensa.
Cospedal, obsessionada
Villarejo va reprendre la seva declaració iniciada el passat 1 de juny. Una declaració trasbalsada per una operació a l’esquena de la qual aquest dimecres tornarà a ser intervingut. Si durant la primera jornada només va respondre al fiscal, aquest dimarts només ho va fer a la seva defensa per una qüestió d’esgotament. Una decisió que el fiscal va retreure però que la magistrada Palacios, en una lliçó de dret processal penal, va permetre. Villarejo va respondre al guió del seu advocat que fins i tot, semblava induir les respostes. Unes maneres de fer que Palacios va criticar.
El lletrat del comissari Antonio Garcia, però, va assenyalar a la magistrada que entenia la crítica però que havia de centrar molt la pilota de les preguntes perquè sinó el seu client tendia a la “dispersió”. Va corregir el sistema d’interrogar i, efectivament, Villarejo va començar a divagar com si cantés una milonga argentina. Palacios va ordenar a l’advocat, en un exercici d’autoironia, que retornés al seu sistema de preguntes curtetes i al peu tot i que es podia preveure la resposta.
En l’interrogatori, Villarejo, que es pot dispersar, però sobretot sap el que vol dir, va tenir clar a qui havia d’apuntar. En concret, Dolores de Cospedal, exsecretària general del PP i que la fiscalia volia imputar en el cas, i a l’expresident espanyol, Mariano Rajoy. Així va recordar l’existència “d’una llibreteta” de Bárcenas amb anotacions delicades sobre la comptabilitat dels populars. “Hi havia preocupació per les anotacions que Bárcenas havia elaborat, on es trobava el famós M. Rajoy”, va destacar. “La senyora Cospedal, com tot el govern, estava obsessionada amb el que la premsa pogués treure a la llum de la llibreteta de Bárcenas”, va afegir. “Estaven convençuts que jo podia impedir que certes coses es publiquessin, òbviament, jo els seguia el corrent”, va admetre. Cospedal té un sobreseïment provisional a la causa.
“L’elit del govern”
En tot cas, Villarejo va treure ferro a la importància de les anotacions de Bárcenas perquè “només tenia utilitat política i en els mitjans de comunicació”. Per tant, “ni tan sols la va tenir en compte” per l’operació d’intel·ligència que suposadament li van encarregar per saber on eren els diners de Bárcenas i no pas la documentació delicada sobre el finançament irregular del PP. De fet, l’operació Kitchen, segons ha explicat, tenia un doble objectiu. Per una banda, verificar si Bárcenas tenia diners a l’estranger i, en segon terme, si l’extresorer tenia informació que afectés la “seguretat de l’Estat”.
En aquesta línia, Villarejo va remarcar i emfatitzar que “el PP mai li va encarregar res” ni mai li va “pagar res”. També ha volgut separar amb rotunditat la seva activitat privada de la seva activitat policial oficial. Fins i tot, ha afirmat al Tribunal que la seva feina d’intel·ligència policial només la coneixia “l’elit del govern”. Concretament, el ministre de l’Interior, el secretari d’Estat de Seguretat, el director de la Policia i el director adjunt operatiu. “Jo sempre actuava sol en aquesta feina, no tenia homes ni recursos a la meva disposició”, ha arguït, en línia amb el que va explicar Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, en la seva declaració de la setmana passada. Comptat i debatut, ha assegurat que només responia al DAO i tant en governs del PP com el PSOE.
El fals capellà
Per la seva banda, la declaració de l’excap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, -qui no es pot veure amb Villarejo- va servir per eximir-se de qualsevol responsabilitat en la Kitchen. De fet, la fiscalia li demana dos anys i mig de presó per haver ordenat les vigilàncies a la dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias. Martín Blas ha reblat la seva declaració en instrucció: “Me’n vaig assabentar de la Kitchen quan em van imputar”. Va negar haver ordenat cap mena de vigilància, una contradicció amb la testifical de l’inspector Jesús Vicente Galán, ca de Vigilàncies i Seguiments d’Afers Interns, que va explicar que Martín Blas li va ordenar els seguiments perquè “Iglesias estava en perill”.
Martín Blas ha replicat que és una “mentida ridícula” que ordenés la vigilància i ha volgut certificar la seva versió amb l’oníric episodi del fals capellà que, a finals d’octubre de 2013, va entrar al domicili dels Bárcenas i va intentar segrestar Rosalía Iglesias i el seu fill Willy Bárcenas. Tot empunyant un revòlver de cent anys amb les bales enganxades amb pega els va reclamar els papers i els pendrive amb informació delicada de l’Estat. Era Enrique Olivares -mort el gener de l’any 2022-, un expaleta amb un ampli historial delictiu, que va ser condemnat a 22 anys de presó per l’esperpèntic segrest que Willy Bárcenas va acabar al cap d’una hora, amb un cop de cap i una senyora de fer feines cridant per la finestra.
Per Martí Blas és una ofensa pensar que ordenés un “servei de protecció a la família” que inclou domicilis i desplaçaments, és a dir, dos vehicles amb agents. “Pensar que passa això del capellà i no se n’assabenten?” es va exclamar socràticament Martín Blas. El comissari, hàbilment, va aprofitar aquest detall per reblar el clau de la desvinculació que tant Pino com Villarejo havien fet de Martín Blas en el cas. Pino va explicar que en un principi es va pensar en Martín Blas per captar Sergio Ríos com a confident, però es va desestimar i es va encolomar la feina a Villarejo. “Des d’aleshores, Martín Blas no va saber res més de l’operació”, va glossar Pino. Villarejo va afegir “Marcelino no en tenia ni idea”.
