A judici. Després d’anys d’instrucció i diversos entrebancs processals, el titular del Tribunal Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, ha rematat la feina del seu antecessor, el magistrat Manuel Garcia Castellón. El jutge ha obert el judici oral contra el BBVA, l’expresident de l’entitat Francisco González i catorze persones més entre directius del banc i comandaments policials, per una sèrie d’encàrrecs de treballs que, a parer del jutge i la fiscalia, serien presumptament il·legals, i es van encomanar al comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo entre l’any 2004 i el 2016. Una llarga i atapeïda relació instruïda en la peça 9 de la macrocausa Tàndem, que investiga les activitats del comissari.
La interlocutòria del jutge, de 53 pàgines i al que ha tingut accés El Món, motiva l’obertura del judici, perquè veu indicis sòlids de delictes de suborn i fins a 52 delictes de revelació de secrets. Pel que fa a González, el magistrat raona que ha de seure a la banqueta dels acusats per delictes de suborn actiu i passiu i per 42 delictes de revelació de secrets, pertinença a grup criminal, administració deslleial i falsedat documentals. Delictes pels quals també s’imputa als altres directius de l’entitat processats. La resolució també fixa un import a garantir d’1.173.333 euros per assegurar les responsabilitats civils que es puguin derivar. El jutge avisa que tenen tres dies per aportar la fiança.
González ho sabia i en rebia els informes
El passat mes de febrer la sala penal va confirmar el processament que en el seu dia ja havia acordat Garcia Castellón. De fet, els magistrats van tombar tots els recursos interposats contra l’obertura del judici i van avalar la tesi de l’instructor. En aquest sentit, el magistrat admet el relat dels fets de la fiscalia anticorrupció i assimila la seva teoria. Per tant, conclou que els indicis existents es podrien sintetitzar en els àudios intervinguts en els escorcolls domiciliaris del comissari.
Àudios que no només demostren que l’expresident del BBVA “coneixia i va autoritzar les activitats il·legals” per les que van contractar Cenyt, l’empresa mare de Villarejo, sinó que va ser per la seva “ordre expressa per la qual es va procedir a contractar amb Villarejo”. El jutge remarca que era González qui rebia els informes del comissari, un indici que l’instructor considera concloent. Fins i tot, remarca que només el president del BBVA podia ordenar passar per alt el “compliance” -el compliment normatiu- empresarial obligatori.
