Som a l’agost del 2019. El delator que l’Audiència Nacional ha fet servir contra Gonzalo Boye, Manuel Puentes Saavedra, sospitós d’homicidi, ja és al carrer. La declaració que implica l’advocat de Carles Puigdemont en un suposat blanqueig de capital li ha obert les portes de la garjola. Puentes Saavedra no s’ha limitat a dir que Boye va redactar els contractes de compra venda de crèdits per recuperar els diners confiscats a l’aeroport a un client seu, l’empresari colombià del ram de la seguretat Manuel González Rubio. El delator –que està sota detenció– ha anat més enllà i situa el traficant Sito Miñanco en l’afer: assegura que va participar en alguna de les reunions al despatx professional de Boye per dissenyar l’estratègia de recuperació dels diners. En la seva declaració, Puentes Saavedra també aprofita per autoexculpar-se i, de retruc, exculpar González Rubio –soci seu– i la seva família, enxampats a Barajas amb els diners.
La jutgessa de María Tardón ja té la informació que li faltava per complir els desitjos de la policia. Puentes Saavedra li ha donat la clau. El calendari marca el 21 d’octubre de 2019 i la magistrada acorda l’entrada i escorcoll al domicili i al despatx de Boye. Els policies s’hi passen 15 hores, però no troben cap rastre dels documents. Aprofiten per clonar els mòbils i el correu electrònic de l’advocat. En concret, les dades acumulades des del 2010 fins al 2019. El telèfon i l’ordinador d’un advocat que té expedients sensibles, copiats i en possessió del Cos Nacional de Policia i de l’Audiència Nacional. Qui té la informació, té el poder. Boye queda lliure sense mesures cautelars.
La UDEF i l’altre ‘escorcoll’
El fiscal Ignacio de Lucas revisa la documentació al seu despatx i intenta trobar un altre camí per incriminar Boye. La declaració de Puentes Saavedra coincideix massa amb la seva sortida en llibertat, malgrat la sospita de la policia espanyola de la seva participació activa en l’homicidi de Santiago Queirón. La policia, en concret la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la temuda UDEF, i l’especial Grup 12 Brigada Central d’Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció (BBCA) estan fent mans i mànigues per construir un relat incriminatori d’acord amb el ministeri públic. Tenen les comunicacions de Boye i el material intervingut en els escorcolls del 5 de febrer d’aquell mateix any a la resta d’imputats. El 23 de setembre, la UDEF ja tenia un atestat, ara cal ampliar i corregir.
Mentre la policia treballa, arriba el nou any, 2020. El divendres 17 de gener Boye aterra a Barcelona després d’una setmana intensa de feina. De fet, una setmana amb un saldo d’èxit: dos dels seus principals clients, el president a l’exili, Carles Puigdemont, i l’exconseller Toni Comín, ja tenen l’acta d’eurodiputats. Ha estat un camí llarg des que el dos de juliol es van quedar a les portes del pont que permet entrar a Estrasburg. Uns dies de nervis on l’equip de Puigdemont va detectar un sofisticat pla per detenir tant el president com l’exconseller de Salut. D’aquí que es quedessin a Alemanya i no entressin a França per seguretat jurídica i física. El pla de detenció incloïa un helicòpter, un avió i l’extravagant aplicació del Conveni de Màlaga, un pacte entre estats de la UE que permetia el lliurament d’un ciutadà en situació irregular sense un estricte control judicial. L’alegria per l’èxit, però, dura poc a casa de Boye.
Aquell mateix divendres, l’advocat rep una trucada al mòbil. És el personal del seu despatx a Madrid. L’informen que hi han entrat a robar. La preocupació principal dels advocats d’Elbal Abogados, nom del despatx, no és allò què s’han emportat, sinó què hi han pogut deixar. “Una primera vegada és casualitat, una segona coincidència, però una tercera és sabotatge”, explica a El Món un veterà comissari de policia especialitzat en operacions encobertes. L’entrada d’uns lladres a un despatx d’advocats sense que es tingui clar qui poden ser els autors o el seu mòbil. De fet, el cap de la policia de la zona on hi ha el despatx havia advertit als seus agents davant les víctimes que es posessin les piles, perquè això no podia passar, ni al seu districte ni sobretot durant el seu torn. Alguna cosa grinyola. Tot indica que és un escorcoll off o bé un escorcoll invers…, és a dir, deixar aparells, micròfons, per després anar recollint informació on time.
I de cop, el cas Revilla emergeix del passat
No només la policia treballa. Els tribunals, també. En paral·lel al judici per l’1-O contra la cúpula d’Interior i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, que se celebra a l’Audiència Nacional a principis del 2020, aquest mateix òrgan judicial obre una altra via contra Boye. De fet, es tracta d’una situació inèdita dins la legalitat espanyola. Un canvi de doctrina que perjudica un condemnat. Una rocambolesca història processal a mans de la magistrada Concepción Espejel –amiga de María Dolores de Cospedal–, que en aquells moments presideix el judici contra Trapero.
Es tracta del cas del segrest d’Emiliano Revilla, pel qual Boye va ser condemnat a vuit anys de presó el 13 de juny del 1996. La pena incloïa una responsabilitat civil de manera conjunta i solidària de 200 milions de les antigues pessetes. El darrer requeriment de pagament s’havia fet el cinc d’agost de l’any 1997. Aleshores, el ministeri fiscal va constatar la insolvència del condemnat i la magistratura va decretar l’arxiu de les actuacions de l’executòria 3/1997. Després d’una nova investigació de la capacitat econòmica dels condemnats a petició de l’Associació de Víctimes del Terrorisme, l’any 2008 es va decretar el manteniment de la situació d’insolvència.
Però, casualment, el 30 de novembre del 2018 s’havia interposat, aquesta vegada per part de la representació processal de Revilla, la petició d’embargament dels comptes. Boye s’hi va oposar al·legant la prescripció del deute. El ministeri fiscal no va donar la raó a l’advocat fins mesos més tard, el 22 d’abril del 2019. Havien passat més de 15 anys i el deute estava prescrit. L’argument de la reclamació era que la investigació del patrimoni interrompia la prescripció. Una tesi que mai s’havia aplicat i així ho defensava el ministeri públic.
A la vista que la fiscalia s’oposava a la visió dels demandants, s’acorda una decisió sorprenent: deixar les actuacions a disposició del magistrat ponent de la interlocutòria. Es va rebregar més el caràcter processal de la presa de la decisió. Com que la sala formada per tres magistrats tenia tots els números per decidir que la doctrina seguia com estava i, per tant, no es podia embargar, es va tirar pel dret. Així es va portar el cas a deliberar per part de la totalitat dels magistrats components de la sala. Cinc magistrats que amb la seva majoria podien assegurar tornar collar Boye. La reunió de la sala se celebra el 24 de gener del 2020. Una trobada en què el magistrat ponent no hi està d’acord i és rellevat. Sis dies després es dicta una interlocutòria. És 30 de gener, i quatre dels cinc magistrats –el díscol és el progressista Ramon Sáez Valcárcel, que emet un vot particular-, decideixen canviar diametralment la doctrina i anul·len el còmput de la prescripció en aquest tipus de responsabilitat civil.
Fins aquest 30 de gener de 2020, sempre d’havia considerat per part de la doctrina i la jurisprudència que la simple “investigació del patrimoni” no interrompia la prescripció dels 15 anys per a la responsabilitat civil derivada de les condemnes penals. Si, fins ara, i en diversos casos de terrorisme, s’havia aplicat aquesta prescripció, el cas Boye canvia les coses. El canvi sembla fet exprés per a un dels advocats que ha provocat força problemes a la justícia espanyola en l’àmbit internacional en la causa general contra el procés. Pressió patrimonial a Boye.
Un nou client també adversari de l’Estat
La policia fa feina, la fiscalia també i la jutgessa d’instrucció no es queda enrere. Però Gonzalo Boye també treballa. El 20 de febrer, abans que es compleixi un mes des del robatori al despatx i quatre mesos després de l’escorcoll, el dirigent d’ETA José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, el fitxa com a advocat. Un plet històric per a Madrid. Una espina clavada al ferro de l’Estat. Un líder històric acusat de delictes de lesa humanitat pels atemptats de l’organització basca des del 2004. Ternera havia estat detingut als Alps francesos el maig abans, però es troba en llibertat provisional sota control de la justícia francesa. Boye és l’advocat que ha d’impedir que sigui extradit a Espanya. La notícia del fitxatge de Boye cau com una bomba al Madrid polític i mediàtic. El titular que l’advocat de Puigdemont hagi fitxat per un històric d’ETA acusat d’atemptats sagnants és llaminer. N’és tant que gairebé tots els diaris s’hi aboquen i esperonen els atacs a Boye.
Mentrestant, el fiscal i la policia intenten localitzar proves o indicis que incriminin Boye. I troben una escletxa amb la fabricació d’un altre delator, Manuel González Rubio. L’estiu s’ha instal·lat a l’Audiència Nacional. És vuit de juliol del 2020, dimecres. González Rubio decideix seure al despatx de la instructora María Tardón acompanyada del fiscal. Explica una nova història. En concret, que els diners que li van confiscar a l’aeroport són de Puentes Saavedra i que va ser aquest home qui el va portar al despatx de Boye i li va presentar l’advocat per fer els tràmits de la devolució i portar els contractes amb els quals s’acreditava l’origen i el destí dels diners. Ara ja no es diu que Boye havia elaborat els contractes, però sí que sabia que eren falsos. És la nova tesi de la fiscalia.
González Rubio espera que el fiscal de Lucas li proporcioni la llibertat a canvi de la seva nova versió. Però no calcula bé la seva maniobra. González Rubio havia estat client de Boye ja l’any 2010 per recuperar el control sobre l’empresa Formación y Reciclaje en Seguridad S.A. Una litigi mercantil que va guanyar Boye. Aquesta relació, de la qual hi ha constància documental, desvirtuava la versió que no coneixia d’abans l’advocat. I ,en segon terme, no el va poden treure de la presó perquè, a part de l’afer dels diners, està en engarjolat provisionalment acusat de tres temptatives d’homicidi per haver disparat contra tres agents dels GEO en una operació policial. Al setembre, tornen a entrar els lladres al despatx de Boye. No serà fins el 9 de novembre que Boye tindrà accés al sumari. És aleshores quan descobreix la sorpresa: proves estranyes i gravacions encara més inquietants. Continuarà.
10 
1 