La jutgessa que empaita Boye: exregidora del PP, esquitxada per la Gürtel i articulista a ‘El Mundo’

La jutgessa és considerada molt propera als populars

Maria Tardón és la veterana magistrada del jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional. Aquest divendres ha signat una interlocutòria per la ha decidit processar l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, per un suposat delicte de blanqueig de capital relacionat amb un dels seus clients, Sito Miñanco. Una interpretació processal, pel capbaix, curiosa. Però aquesta magistrada no pot afirmar que estigui al marge de la política. De fet, va ser regidora del PP i a més, casualitats de la vida, va ser qui va substituir Carmen Lamela, la magistrada que va instruir no només el cas del Procés sinó el cas de Sandro Rosell. En els seus episodis més tèrbols, es va acceptar la recusació que li va interposar Elpido José Silva em veure’s embolicada en un contracte de la trama Gürtel, de finançament il·legal del PP.

La magistrada Tardón és respectada entre els togats pels seus coneixements en delictes de gènere, però també per la seva proximitat al PP, així com pel seu carisma entre companys de l’Associació Francisco de Vitoria. De fet, va ser candidata a vocal del Consell General del Poder Judicial per aquesta associació. Abans de ser ascendida a l’Audiència Nacional, provenia de la provincial de Madrid, on s’havia fet un nom en delictes de violència de gènere a la secció 27. Fa 32 anys que va entrar a la magistratura. Després de llicenciar-se en Dret per la UNED el 1984. Nascuda a Segòvia el 1958, es va educar a Valdepeñas, a la província espanyola de Ciudad Real. De fet, és “Valdepeñera ausente” des del 2009, títol amb què s’honora els membres destacats de la diàspora del poble. Va treballar a Chocolates Elgorriaga fins que va aprovar les oposicions a jutge el 1987.

Segons el Consell General del Poder Judicial, el seu primer destí va ser a Carolina (Jaén). El desembre del 1989 va ser nomenada titular del jutjat penal 3 de Palma. La següent etapa va ser a l’estrada del jutjat 11 de Madrid. El 1995 va ser portaveu de l’associació Francisco de Vitoria. Una càrrec que va ostentar fins el 1999, quan el popular José María Álvarez del Manzano la va cridar a files per ser regidora de Madrid. Va ser la tercera tinent d’alcalde amb el comandament de les àrees delicades com la policia, la mobilitat, la protecció civil i l’atenció social. En acabar el mandat, el 2003 es va reincorporar a l’Audiència, on s’hi va estar fins que va substituir Lamela quan aquesta va ser ascendida, amb sorpresa, al Suprem. El 2012 escrivia articles d’opinió com a jutgessa a un blog de El Mundo.

A més de les seves vel·leitats polítiques, un cas mediàtic la va fer saltar a la palestra. Fou l’acusació contra el jutge José Elpidio Silva. El magistrat va recusar Tardón perquè la jutgessa, com a membre de l’assemblea de Caja Madrid, havia aprovat els comptes de Miguel Blesa –investigat per Silva– i operacions arriscades de l’entitat financera com les preferents, així com el pagament d’alguna factura a Special Events, l’empresa de Rafael Correa, màxim implicat de la Gürtel. La sala va acceptar la recusació per mantenir el bon nom de la justícia.

En la interlocutòria del 5 de maig de 2014, la sala ho deixava pal·lès: “no concurre elemento alguno que cercene su imparcialidad en relación al caso cuyo enjuiciamiento le compete como integrante del tribunal que lo ha de resolver” i “no cabría entender que afloren circunstancias que evidencien aquel interés directo o indirecto en el pleito o causa que exige el artículo 219.10 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, y que es el esgrimido como causa de recusación, en este caso (…), con el fin de preservar la imagen de la Justicia y la confianza que los tribunales deben inspirar a los ciudadanos (…), se hace necesario rebasar el estricto ámbito subjetivo para examinar si concurre asimismo el requisito de la imparcialidad objetiva, que proporciona una garantía más consistente, en orden a determinar si afloran hechos verificables que puedan crear dudas, si quiera indiciarias, o incluso aparentes, sobre la imparcialidad de la magistrada recusada”.

Al seu balanç hi té, a part d’un gran nombre de resolucions relacionades en violència domèstica que li han valgut un fort reconeixement, un engarjolament del comissari José Manuel Villarejo, l’Operació Ladigan sobre la corrupció d’agents futbolistes i ‘arxivament de la querella dels taxistes contra Uber i Cabify. També ha fet cameos en diverses pel·lícules i ha participat a Pasapalabra, segons explica ella mateixa en una entrevista a la web de la seva associació professional de jutges.

 

Més informació

Nou comentari