L’Audiència Nacional ha rebutjat investigar l’espionatge amb el programa Pegasus contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que a l’estiu va presentar una querella per esclarir qui hi ha darrere del Catalangate. El jutge que instrueix la causa oberta per l’espionatge dels telèfons mòbils de Pedro Sánchez i diversos dels seus ministres, José Luis Calama, considera que no és competent per investigar el cas d’Aragonès perquè creu que no té cap vinculació amb la intervenció de telèfons del govern espanyol.
Per això, Calama ha decidit enviar a repartiment la querella d’Aragonès contra l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, a qui el president de la Generalitat havia assenyalat com a responsable última de l’espionatge que va patir per part dels serveis secrets espanyols. Serà el Jutjat Central d’Instrucció número 2, que ara haurà de decidir si admet a tràmit la querella. El titular del jutjat, Ismael Moreno, espera rebre la traducció d’uns documents per prendre la decisió.
La querella d’Aragonès arriba a Madird via pont aeri
La querella d’Aragonès contra el CNI està en mans de l’Audiència Nacional després que l’Audiència de Barcelona decidís enviar-se-la el passat mes de novembre. El jutjat d’Instrucció 29 de Barcelona va rebutjar el recurs de la defensa del president de la Generalitat i va inhibir-se en favor de l’Audiència Nacional, tal com volia la fiscalia. El magistrat va considerar que Aragonès, com a president de Catalunya, és una alta institució de l’estat i, per tant, calia que fos l’AN qui s’encarregués de la investigació.
La d’Aragonès és l’única querella pel cas Pegasus que s’ha presentat en un jutjat de Barcelona i ha acabat a l’Audiència Nacional. El jutjat de Barcelona va justificar la decisió perquè el mateix Aragonès assegurava que hi havia una “finalitat política” darrere de l’espionatge, per la qual cosa reforçava el criteri de la fiscalia d’enviar el cas a Madrid per rebre la tutela especial que l’Audiència Nacional dona als càrrecs de més rang.
2 
4 