Ofensiva judicial del president de la Generalitat, Pere Aragonès, pel cas Pegasus. La querella presentada contra l’ara ja exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Paz Esteban, inclou una estratègia que pica més amunt. En la prova documental demanada pel seu equip de defensa, i que ve numerada com a número 7 de l’escrit de la querella, a la qual ha tingut accés El Món, reclamen la interlocutòria i resolució que hauria emès el Tribunal Suprem per permetre que els serveis d’intel·ligència espanyols espiessin el president, aleshores vicepresident. Aquest és el primer pas per decidir, si a més de querellar-se contra Esteban i l’empresa NSO per la venda del software, Aragonès també es querellarà contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas Murillo de la Cueva per haver autoritzat les intervencions.
La querella, a més, també inclou la petició al Tribunal de Comptes i a la Intervenció General de l’Estat per saber com es va comprar l’spyware que s’ha utilitzat, en quines condicions i qui en va signar l’adjudicació per part dels diferents organismes de l’Estat que el podrien haver adquirit. La querella recorda el cas obert per l’espionatge d’Ernest Maragall i de l’expresident Roger Torrent, que s’està investigant al jutjat 52 de Barcelona, i a més, demana còpia de les diligències que s’estan instruint a l’Audiència Nacional. Afegeix la petició de testimoni a l’actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i a Shalev Hulio, el cap comercial de la multinacional israeliana.
El magistrat Pablo Lucas, en el punt de mira
L’escrit de querella, dirigit per l’advocat Andreu van den Eynde, ja apunta la seva intenció d’implicar en el procés d’instrucció el magistrat responsable del control judicial del CNI, Pablo Lucas. Així que reclama que el Tribunal Suprem “certifiqui si ha autoritzat l’ús de software d’escorcoll remot, monitorització, abalisament o qualsevol fórmula d’intervenció de les comunicacions i la intimitat del president Aragonès“. És a dir, que remeti a la instrucció el “testimoniatge de les resolucions judicials que han autoritzat la ingerència”.
La idea de la defensa és analitzar la interlocutòria que hauria autoritzat l’espionatge. En concret, les raons amb què se justifica l’espionatge, quin ús es va fer de les dades, la traçabilitat de la informació recollida i per quant temps es va decretar. Això és, els lletrats d’Aragonès volen certificar la “legalitat” de la resolució, no només a la vista de la llei del CNI i de la legislació que determina el control judicial de les intervencions de les comunicacions dels espies espanyols, sinó respecte del sistema que estableix la Llei d’Enjudiciament Criminal i quins indicis van portar al jutge a admetre l’espionatge. “La llei no permet investigar ciutadans per raons polítiques i el querellant no pot encaixar en cap supòsit que legitimi una monitorització o espionatge legal”, indica el text. De fet, la querella no només es basa en l’informe de Citizen Lab, sinó en l’admissió per part del CNI que els espionatges es van portar a terme.
L’empresa, també
Andreu Van den Eynde té molt present l’aturada al jutjat 52 de la causa de Torrent i Maragall. D’aquí que fixi la vista en les empreses israelianes que subministren el software Pegasus o similars. Així, a més de demanar aclariments a NSO GROUP TECHNOLOGIES LIMITED, Q CYBER TECHNOLOGIES LIMITED o OSY TECHNOLOGIES S.A.R.L, demana als seus responsables penals la compareixença a través de comissions rogatòries internacionals.
En aquest paquet, la defensa del president vol saber en detall els responsables de les administracions i organismes de l’Estat que van contactar amb aquestes empreses per contractar el subministrament de Pegasus. El control de despesa, qui i per què es va autoritzar la compra i quin control en va fer el Tribunal de Comptes o la Intervenció delegada del ministeri que corresponia. En aquest sentit, també reclama al jutge que l’empresa informi sobre “si sota la seva dependència o control conserven informacions, dades o registre d’esdeveniments informàtics (logs) relatius als usos o funcionament del software Pegasus llicenciat als mencionats organismes de l’Estat espanyol i, cas afirmatiu, els conservin a disposició de l’autoritat judicial i els entreguin en format digital intel·ligible”. En particular, si contenen una còpia sobre els continguts manllevats dels operatius del president. “NSO ha de disposar de sistemes de comprovació de la legalitat de l’ús de les seves eines tecnològiques”, insisteix la querella.
Acte d’espionatge
Atesa la querella, els “fets són clarament actes d’espionatge (consumats o intentats), d’intercepció de comunicacions, intrusió il·legal en dispositius informàtics i adquisició i producció de precursors de l’espionatge”. Per tant, l’escrit entén que una intrusió no autoritzada a “qualsevol equip o sistema informàtic constitueix delicte (intromissió il·legítima de l’article 197 bis CP) així com també l’aprofitament d’aquesta intrusió per interceptar comunicacions o bé per accedir a informació emmagatzemada al terminal (197.1 i 197.2 CP). “Al redactar la present querella”, sosté l’advocat, “hi ha indicis que van molt més enllà de l’inicial judici de versemblança”.
En aquest marc, l’escrit recorda que el CNI ja ha admès l’espionatge però no en quines condicions, per a quines raons i quin contingut ha emmagatzemat. D’aquí que Van den Eynde recordi a l’instructor que les “informacions que pugui proporcionar el CNI ajudaran a esclarir qui pot utilitzar Pegasus i en quines condicions”. A més recorda que el govern espanyol “ja s’ha manifestat disposat a col·laborar amb les autoritats judicials en qualsevol informació que se’ls demani”.
3 
