El PSC i ERC han aprofitat les últimes setmanes del 2022 per posar a punt la maquinària política per encarar un any electoral que pot ser decisiu per a tots dos partits. Després de la sortida de Junts del Govern, els socialistes i els republicans es disputen el títol honorífic de ser el principal partit de Catalunya i aspiren a imposar les seves agendes. El PSC busca una victòria contundent a les pròximes municipals per accelerar el viatge de Salvador Illa al Palau de la Generalitat, mentre que ERC vol ser el partit hegemònic a dins de l’independentisme per poder imposar la seva via del referèndum pactat.
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va enviar un missatge clar a la resta de partits en el seu discurs nadalenc de Sant Esteve. Vol que el 2023 sigui l’any de l’Acord de Claredat que tant ha insistit durant el segon semestre del 2022 i que va proposar durant el debat de política general del passat mes de setembre. Aleshores, la sortida de Junts del Govern va invisibilitzar aquesta aposta personal del president emmarcant-se en la via canadenca.
De fet, uns mesos més tard, ERC concretava aquesta idea de l’Acord de Claredat i suggeria un nou referèndum amb almenys un 50% de participació i un 55% de suport, emulant Montenegro, i Aragonès ha proposat una taula de diàleg catalana per acordar “com exercir el dret a decidir” i donar forma aquest acord. “Volem un gran acord a Catalunya que ens ofereixi tota la força i tota la legitimitat interna per ser defensat davant de l’Estat com una proposta de país“, defensava el president. Una proposta que ja ha tombat el govern espanyol, que ja ha donat la carpeta catalana com a tancada.
La primera carpeta: els pressupostos
Abans, però, els partits polítics catalans hauran d’abordar la primera carpeta: la dels pressupostos del 2023. Amb un acord entre Govern i comuns ja segellat, ara l’executiu està negociant amb Junts i PSC i tot apunta que arribaran a un acord amb els socialistes. Tot i que fonts del PSC descartaven un acord imminent, el Parlament ha habilitat la setmana del 9 de gener per poder iniciar la tramitació parlamentària. A més, el dia 3 de gener hi haurà reunió del Consell Executiu, encara en període nadalenc. Dues pistes que podrien anticipar que l’acord està a tocar.
De fet, en l’últim ple al Parlament, la portaveu socialista i diputada, Alícia Romero, portava a sobre un document titulat Acord entre el Govern de la Generalitat i el Partit dels Socialistes de Catalunya pels pressupostos del 2023, tot just després de sortir d’una de les reunions amb l’executiu de Pere Aragonès. Això pot ser una altra pista que l’acord podria estar al caure, malgrat que els socialistes es facin de pregar.
Unes eleccions municipals que marcaran el rumb del 2023
Més enllà del futur incert en la resolució del conflicte entre Catalunya i l’Estat, el 2023 serà un any d’eleccions. El pròxim 28 de maig hi haurà els comicis municipals, que es presenten incerts, però que es podran celebrar amb certa normalitat per la fi de la pandèmia de Covid-19 i la rebaixa de la tensió pública arran del Procés. El clar vencedor de les eleccions d’ara fa quatre anys va ser Esquerra Republicana, obtenint el 23,48% dels vots i assolint fins a 3.107 regidors. Ara, però, el PSC ha agafat embranzida després de les eleccions del 2021 al Parlament de Catalunya i l’efecte Illa i esperen recuperar alguns feus històrics com havien sigut Tarragona i algunes capitals de comarca, com Vilanova i la Geltrú.
El politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon preveu una lluita clara entre republicans i socialistes a l’àrea metropolitana i amb la “incògnita” dels resultats de Junts a la resta del territori. “El PSC ja va fer bon paper en les últimes eleccions municipals i aquest cop els socialistes li poden treure alcaldies a ERC”, considera el politòleg. De fet, Rodon veu un cert empat a les ciutats de Tarragona i Lleida entre socialistes i republicans, i considera que el moviment d’ERC de fitxar Quim Nadal també va en clau d’aconseguir la victòria dels republicans a Girona, tot i que actualment sigui de Junts i sigui una exconsellera com Gemma Geis qui es presenti pels juntaires.
Amb això, a Barcelona “s’hi ha afegit el factor Trias“, i és que les últimes enquestes donaven uns resultats força igualats entre les quatre principals forces al consistori barceloní com són els comuns, ERC, PSC i Junts per Catalunya.
La fragmentació de Junts i el PDeCAT
Rodon pronostica que les eleccions municipals condicionaran tot el panorama polític. “Ens dirà si els principals partits es mantenen a tres, com són PSC, ERC i Junts, o es redueix a socialistes i republicans”, creu Rodon, fent referència a la pèrdua de poder per part de Junts en les últimes enquestes. El politòleg de la UPF creu que els resultats podrien condicionar a la taula de diàleg i descarta que fins a les municipals el govern espanyol tracti més la carpeta catalana. En aquest sentit, el politòleg i professor associat a la UOC Marc Gunjoan també descarta que aquest any es tracti la carpeta catalana. “Crec que la taula de diàleg no tindrà gaire més recorregut. ERC ha gastat la seva última carta de xantatge que eren els pressupostos estatals”, opina el politòleg, que veu un PSC “molt fort” en les properes eleccions municipals. “Es quedarà part de l’unionisme i sempre ha estat un partit amb una gran fortalesa municipal”, assegura.
Guinjoan assegura que fins a les municipals, que obren el nou cicle electoral, els partits “hauran d’anar amb peus de plom, sobretot els estatals”. “El PSOE haurà de vigilar el PP”, assegura. El politòleg de la UOC també posa l’accent en la fragmentació de Junts i el PDeCAT, ja que el partit de Bonvehí té molts alcaldes i regidors. “Junts aquí patirà la manca d’estructura local”, opina Guinjoan, que també veu un creixement del Partit Popular. Amb això, també alerta que els republicans podrien perdre Lleida i Tarragona davant l’auge del socialisme. “Tinc la sensació que a ERC li costa augmentar la base”, opina.
Amb pressupostos, poques probabilitats d’eleccions anticipades
Rodon també pronostica que Aragonès no convocarà eleccions si treu uns bons resultats a les municipals. “Si finalment aproven els pressupostos, crec que tirarà tenir endavant com a mínim un any més, tot i tenir 33 diputats”, creu el politòleg, que assegura que el Govern pot fer “geometria variable”. En aquest context, opina que “la gran amenaça en l’estabilitat del Govern és un canvi d’estratègia del PSC i el PSOE“. Si els socialistes deixen d’estendre la mà al Govern i a ERC a causa dels mals resultats arreu d’Espanya causada per la bona sintonia entre socialistes i republicans, l’executiu es veuria debilitat, encara més. Una visió que en certa forma comparteix Guinjoan, que creu que si el PSC es veu molt fort, potser caldrà veure si força unes eleccions i les intenta fer coincidir amb les generals. “Uns bons resultats socialistes condicionaran les polítiques al Parlament”, opina el politòleg.
Cal tenir en compte que a l’Estat hi haurà eleccions generals, algunes d’autonòmiques (com les de la Comunitat de Madrid o les del País Valencià) i, igual que a Catalunya, hi haurà municipals. Si els socialistes reben una bona plantofada, podrien canviar d’estratègia i fer caure el president Aragonès. Rodon també vol posar l’atenció en la possibilitat de “tornar a la Catalunya “pre-procés”, “substituint ERC per CIU” i tenint en compte que el PSC arriba fort en aquestes eleccions municipals. Alhora, vol posar èmfasi en com evolucionen Vox i En Comú Podem a Catalunya i cal tenir en compte l’augment del Partit Popular català en les últimes enquestes del Parlament de Catalunya.
El factor Puigdemont
Un altre element clau d’aquest 2023 i que pot canviar el paradigma per complert és el president a l’exili, Carles Puigdemont, ja que té diverses causes pendents obertes que s’hauran de resoldre durant aquest any. El retorn del president sempre ha estat un rumor que s’ha mogut en mitjans i entre polítics, però és un esdeveniment clau que podria canviar tot l’escenari polític. Puigdemont té mitja dotzena de procediments oberts davant la justícia europea i caldrà veure com evolucionen perquè afectarà de ple a la política catalana i espanyola d’aquest 2023. “El possible retorn de Puigdemont canviaria tot el mapa electoral”, opina Rodon, que creu que si torna Aragonès “no convocaria eleccions”. Amb això, si tornés i es pogués presentar, considera que “seria més fàcil per Junts, ja que actualment el cap de llista és un interrogant. Guinjoan no acaba de compartir aquesta visió, ja que considera que hi ha hagut una diferenciació d’estratègies. “No tinc clar que aconseguís arrossegar vots”, sentencia.
6 
1 