“El debat s’ha servit, però no ha acabat de fer-se perquè possiblement ara no és el moment”, “s’ha de reconèixer que, com a mínim, és capaç de posar el debat sobre la taula” o “està bé iniciar debats, però s’haurien de consensuar amb la direcció”. Aquests són alguns dels comentaris recollits a les files d’ERC sobre l’aposta del seu cap de files a Madrid, Gabriel Rufián, per tal de mobilitzar una mena de front federal de les esquerres de l’estat, sense gaire més detall, davant del fet que les enquestes albiren un tsunami de la dreta extrema i l’extrema dreta.
La proposta no ha reeixit, perquè formacions com EH Bildu, per exemple, han declinat la idea -com a mínim en termes electorals- i la direcció del partit també ha tancat la porta a la proposta, tal com va sentenciar la secretària general de la formació, Elisenda Alamany. “El millor antídot és apostar per projectes d’esquerra arrelada al nostre país i no decidida des de Madrid”, va argüir la número dos d’Oriol Junqueras. Tot i això, per evitar especulacions, Alamany va insistir que tot i la negativa a la proposta, si és pel partit, Rufián serà el candidat en unes eleccions espanyoles.
El que diu l’entorn de Rufián: “És un debat que tiba les costures del partit”
“Jo soc català, independentista, republicà, i Catalunya vota diferent… però qui cregui que el feixisme es frenarà a la seva frontera s’equivoca molt”, afirmava aquesta setmana Rufián en una entrevista a El País. Per altra banda, a Televisió Espanyola es vantava que gràcies a la seva idea “per uns dies es parla del que farà l’esquerra, i no d’Ayuso, Abascal i Feijóo”. “De fet, és una idea”, asseguren fonts del seu entorn més directe a Madrid, consultats per El Món. “Si es para bé l’orella, no ha advocat per un front d’esquerres i que ningú no renunciï a les seves sigles, només demana que l’esquerra es posi les piles davant l’amenaça que arriba”, remarquen les mateixes fonts. “És evident que plantejar aquests debats tiba les costures dels partits i els treu de la zona de confort, però el que s’acosta obliga les esquerres a fer alguna cosa”, afegeixen. “El que s’acosta són polítiques com les de Donald Trump, amb il·legalitzacions, ràtzies, deportacions massives, tancament de mitjans de comunicació o detencions massives. Si no fem res, la història ens jutjarà”, raonen. “Sabem que obrir aquesta proposta és encetar un meló i el risc mediàtic i polític que comporta perquè és un debat que hi ha molta gent que no té ganes de fer”, afegeixen.
El que es diu dins del partit: “No hi ha res estratègic rere la proposta de Rufián”
Des del partit, comparteixen en certa manera la diagnosi, però discrepen en el que seria el tractament. De fet, recorden que Rufián defensava postures com “sortir de les seus dels partits i anar als carrers”. “Una opció que ell mateix ha anat desescalant”, destaquen fonts del partit. “És evident que sense seus i sense partits, sense organització, es perd força davant l’ofensiva de l’enemic”, sostenen des de Calàbria. “La potència sense control no serveix de res, els partits han de ser estructures fortes i amb coneixement del seu entorn”, afegeixen. De fet, és una opinió expressada a viva veu per la mateixa secretària general del partit, que dilluns defensava “l’esquerra arrelada al país”.
Per altra banda, en un altre plànol, des d’ERC recorden que “no hi ha res estratègic rere la proposta de Rufián”. “Són idees que deixa anar aprofitant el seu impuls mediàtic, però no hi ha una concordança en l’estratègia dels republicans”, addueixen. De fet, ERC ara s’enfoca a reforçar la seva capil·laritat territorial, amb el projecte Llavors. És a dir, trobades territorials amb la militància que prenen el pols a la profusa estructura regional, comarcal i local dels republicans arreu del país. Uns espais on sembla que ja s’ha girat full de les tensions internes i que ara procuren reforçar ideològicament i donar més cobertura els alcaldes i regidors del partit.
L’abstenció per aprovar la llei de multireincidència de Junts
Un exemple que Rufián no és un vers lliure, ni tampoc una franquícia de la formació a Madrid, ha estat l’abstenció aquesta setmana dels republicans a la proposició de llei per intentar aturar la multireincidència. Una iniciativa de Junts que ha implicat un debat intern dens en els republicans, entre sectors suposadament més escorats a l’esquerra, com la vicesecretària de Món del Treball, Laura Pelay o el senador Joan Queralt, que apostaven obertament pel no, i els alcaldes de poblacions que reclamen més atenció a les seves demandes en seguretat, que o bé volien una abstenció o un “sí crític”, fent valer la força d’ERC per obtenir el compromís de portar més jutges a Catalunya. D’aquí cert viratge, fins i tot, en el discurs d’Oriol Junqueras, amb la “Catalunya dels deu milions” o reforçant el mantra que “la seguretat és d’esquerres”.
Respostes de tots colors
La proposta de Rufián ha tingut respostes internes més enllà de les oficials de la direcció de la formació. Des del seu entorn admeten que s’han trobat de tot i “amb alguna sorpresa”. Per exemple, de militants de federacions allunyades de Barcelona que “no veuen malament obrir el debat”, altres que demanen explicacions sobre “l’oportunitat de les paraules del seu portaveu a Madrid” i altres que, si bé hi són “refractaris en primera instància, un cop posat el context, rebaixen l’animadversió, tot demanat que cal vigilar amb algunes propostes”.
Altres, com membres del Col·lectiu Primer d’Octubre, s’oposen a qualsevol idea d’aquesta mena. El mateix Xavier Martínez, líder del corrent crític, advertia Rufian des del seu compte a la xarxa X: “Company, et recordo que no estàs al teu escó per anar de per lliure sinó en representació d’uns ciutadans que vam votar les sigles ERC”.
Alguna incomoditat, però sense que li perilli la cadira
Altres veuen que caldria més focalitzar la feina en el dia a dia dels treballadors de Catalunya. De fet, alguns destacats militants de la Federació del Baix Llobregat lamentaven que, per exemple, no fos present a la manifestació de dissabte passat a la tarda contra el caos de Rodalies, quan sí que hi eren altres membres del grup a Madrid o la direcció gairebé al complet, així com històrics com ara Joan Tardà o l’exconseller Josep Huguet.
Per altra banda, sí que hi ha hagut qui ha mostrat certa incomoditat per entendre que la reflexió de Rufián no s’havia acordat, o com a mínim, avisat a la direcció. Però sí que hi ha una certa sensació “d’explosió controlada”. “Ningú posa ara en dubte que ell sigui el candidat o vagi amb les sigles d’ERC, si vol ser el candidat ho serà”, subratllen les mateixes fonts que també veuen bé la gosadia d’obrir un debat d’aquesta mena.
I Espanya?
De fet, bona part del debat s’ha iniciat per actes on Rufián ha estat convidat amb Òscar Matute, d’EH Bildu, o Emilio Delgado, de Mas Madrid. Dues convocatòries que han esperonat l’entorn mediàtic. Des de la visió espanyola, l’oferta de Rufián tampoc s’ha acabat d’entendre. Per una banda, la ministra de Sanitat, Mónica García, i el de Drets Socials, Pablo Bustinduy, van aplaudir el “debat” obert per Rufián, però van recordar que ells van ser els primers, perquè Sumar ja fa tres anys que va activar aquesta fórmula. Un sistema que, segons Sumar, va fer possible la reedició del govern progressista després de les eleccions del 2023.
De tota manera, Rufián no es deixa vèncer a la primera, perquè immediatament va replicar que no veia aquesta unió “incompatible” amb la seva proposta d’unir les esquerres. Des dels passadissos del Congrés, incidia que fa “mesos” que defensa la proposta d’unir els esforços d’aquesta banda de l’esquerra del PSOE, per la qual cosa seria “un cafre” si ara critiqués l’aliança d’aquestes quatre forces. Per a Rufián no afrontar la possibilitat d’articular les esquerres per aturar l’extrema dreta seria poc menys que “negligent”. De moment, el debat, al seu partit ha estat controlat, però sí que creuen que el seu portaveu a Madrid té la cua de palla.
